Costa Negra i Pedres d'Auló pels camins del Memorial
Democràtic
30-3-2014
Després de l’intent fallit al Pinetò ahir, vam anar a fer
nit a Salardú al xalet del CEC on vam trobar-nos amb multitud de cares
conegudes que anaven a participar en el Rally d’esquí de muntanya del CEC. Diumenge al matí ,plou. Sembla que se ens
ha avançat el front que estava previst pel migdia per fer-nos la guitza i amb
ell, s’esfuma per complert la volta que teníem prevista per avui a Marimanha. Intentem
buscar alternatives i a la desesperada, ens hi atansem a Bonaigua amb l’esperança
de trobar allí la isozero i la trobem, però junt una visibilitat gairebé nul·la.
Donem per perduda tota activitat amb esquís per avui, ja que tampoc no ens fa
massa patxoca seguir la traça de la cursa mig a les palpentes. Se ens acudeix
baixar cap al Pallars que malgrat també plou, sembla que menys. En David i la
Olga fan una proposta sendero-històrica que la Marta i jo acceptem de bon grat
(qui millor per ensenyar-nos caminets i corriols que els pass@muntanyes!) La
proposta: pujada per la Costa Negra a les Roques de l’Aulò tot seguint els
camins dels Espais del Front del Pallars. Dit i fet, ens plantem al petit
poblet de Roní,amunt del trencall per pujar a Port Ainé en un dia rúfol i
encara sens pluja per aquestes landes. Fent una mica de retrospectiva, dir que
durant l'ofensiva republicana del mes de maig del 38, aquest sector fou un dels
més actius i de combats més cruents. La 19a Brigada Mixta republicana va
atacar, el 22 de maig del 1938, la petita guarnició de les tropes franquistes
que estava situada a la zona de les Pedres d’Auló, i van aconseguir ocupar
algunes de posicions de l’indret. Un cop ocupades les noves posicions els
republicans no van persistir en l’ofensiva i el contraatac franquista no va
trigar a arribar. L’endemà, els franquistes havien recuperat algunes de les
posicions. A partir d’aquell moment, a les Pedres d’Auló va començar una
tossuda batalla per reconquerir i defensar les posicions. La dificultat del
terreny i la proximitat dels combatents va convertir la batalla en especialment
cruenta. Al cap dels dies, després de nombrosos atacs i contraatacs, i de
nombroses víctimes, el 31 de maig de 1938 van quedar definitivament establertes
les noves línies de front, amb molt poques variacions de com estaven amb
anterioritat. L’absurd de les guerres... El recorregut s’inicia a la part alta de
Roní al carrer més alt del poble, per tenir una referència, sobre l’església. Allí
neix una pista que surt en direcció est amb un pal indicador de MemorialDemocràtic que marca l’inici de la ruta. Comencem a caminar tallant pista per les
innumerables dreceres balitzades amb els característics pals indicadors amb marques
grogues o verdes per dins del Bosc de Santa Fe.
Arribem a la Serra de Lluís, i aproximadament
a la cota 1540, trobem el primer búnker de formigó i a continuació un segon de
pedra.
Sortim a la carena de la muntanya, i en direcció sud per dins del bosc i
per camí desdibuixat anem a trobar el Camí de la Cassoleta a Roní amb parapets
de pedra seca.
Estem a l’antiga línia
de foc fàcilment identificable per la quantitat de cràters que hi ha al terra.
El camí continua amunt, de fet, va a cercar la pista que dóna accés a l’hotel
de les pistes d’esquí de Port-Ainé.
Nosaltres, ens hi acostem per veure les
restes dels nius d’ametralladores i reculem desfent camí doncs la pluja s’intensifica.
Un interessant recorregut per la memòria històrica i per recordar-nos
l’absurd de les guerres...
