Pic de la Coma de Seignac (2850mts)
13-04-2014
Pujant al Pic de Serrera, sempre m’havia fixat en un cim que
queda lleugerament per sota seu al seu nord-est. Aquest, és el Pic de la Coma
de Seignac, un nou apunt a la llista de pendents. El cert, que aquest ha estat un
d’aquells cims que se em resistia després de dos intents fallits, el primer en
una setmana santa de ja fa uns quants anys que vam haver d’abandonar a l’Estany
de Meners per molt mala meteorologia, i el darrer intent, l’any passat per allaus
que queien per arreu. Així doncs, avui tercer intent...
Sortim de l’aparcament del final de la carretera a Ransol (1870mts)
esquís als peus tot i que els butlletins de neu de Mèteo-France i Meteo.and deien
que havíem d’anar a buscar la neu a cotes més altes. El regel nocturn ha fet la
seva feina i avancem ràpidament per terreny
pla i esclarissat per la marge dreta seguint traces d’un camí. Creuem a l’altre
marge del riu i seguim en direcció nord-oest anant a cercar la cubeta prop dels
Clots d’Embolcar (2465mts)que superem per una paleta a l’esquerra.
Davant tenim
tres tubs ,agafem el del mig que és el que sembla més estable, doncs el sol ja
està començant a treballar la neu. Un
cop el superem, ens arribem a una zona més aviat planera.
Seguim rumb oest i
anem a buscar una ample canal evident a l’esquerra de la Collada de Meners
(2530mts). La superem molt ràpid doncs hi ha una bona traça oberta i sortim a l’Estany
de Meners (2590mts)que travessem pel bellmig.
Allí abandonem la ruta del Serrera
i veiem un grup nombrós de Lleida que ens van al davant. Trobem un nou tubet i retallant
la seva traça, ens enfilem per l’esquerra de la pala fins anar a trobar un fals
coll (2800) que per terreny dret superem.
Tan sols ens cal travessar per l’aresta
cap a l’est i arribar-nos sota el cim, fent els darrers metres a peu doncs hi
manca neu. El cim esdevé petit i aeri i podem gaudir de molt bones vistes del
vessant francès, de les Maladetes i del cordal del Serrera per una banda i del
Mil menut, Pala d’en Jan Varilles etc... per l’altre.
Deixem que els nostres
companys ocasionals de traça escampin mentre veiem que avui, tothom deixa de banda
el Serrera i ve cap al Coma de Seignac, doncs està imponent. Treiem pells i ens
llencem per la pala somital que en
resulta un gaudi pels sentits per una neu primavera “al dente” . Un cop a la
cubeta dubtem si pujar al Serrera però tal com apreta la calor ja, la neu de
baixada ja no la trobaríem tan bé, així que ens decidim pel descens.
Rodegem l’Estany
de Meners i anem a cercar la canal per la que hem pujat. Ens despatxem a plaer
en un altre molt bona baixada també i ens dirigim al tub de pujada on aquí ja la neu, ja és més pesant però es
deixa fer.
Un cop som al riu ens deixem anar pel mateix camí de pujada sense
massa floritures doncs la neu ja comença a estar massa treballada per la calor.
En definitiva , interessantíssima alternativa al trilladíssim Serrera.
Fotos:Xavi&Daniel.
