..intent a Lo Pinetó de Son (2664mts)
29-3-2014
De feia temps, dèiem de quedar amb en David i la Olga que per
unes o altres raons, per part d’uns o altres ,mai podia ser. Aquest cap de
setmana, malgrat unes previsions meteorològiques d’allò més desencoratjadores
per vent i pluja, vam decidir que si o si, sortir plegats i no dilatar-ho més. L’obectiu,
un vell conegut que vaig visitar per primer cop l’any 2010, Lo Pinetó de Son,
un cimet que ens venia perfecte per un dia de llevantada com el que es preveia
dissabte ja que, dos terços de l’ascensió, queden enclotades dins del bosc.
Puntuals, a les 9 del matí, sortim els quatre de les Planes
de Son on comencem a caminar per la pista que per dins del bosc ressegueix
la Riera del Tinter. Al poc, calcem esquís i travessem algun torrent fent
alguna que altra acrobàcia per no mullar les pells i no detrossar-les també amb
el terra que ha quedat al descobert per la manca de neu. La pista, creua una
darrera vegada el riu per una passera i s’estreny acabant per ser un corriol
que fent giragonses per dins del bosc, va guanyant alçada fins arribar a Lo
Clot Gran, una gran explanada sense arbres on hi trobem el desviament que
condueix al refugi del Pla de la Font.
Nosaltres, anem en direcció contraria a
buscar una canal anomenada "La Canal Palomera" que s’enfila decidida i ens fa salvar de cop el desnivell que
hi ha fins al llom de la Serra de les Closes.
Arribem al llom i remuntem per l’
amplia pala que mena a una esplanada carenera anomenada amb molt d'encert Lo
Planell. Allí, trobem una darrera pala on l’avanç esdevé força feixuc doncs el
vent de sud ens fa rebre de valent i on decidim d’abandonar just a l’avant-cim del
Pinetó, el nostre objectiu final, doncs el vent (segons meteocat amb ràfegues de
90km/h) ens impossibilita de continuar.
Sense treure pells, ens deixem caure fins Lo Planell, on com podem preparem la
transició de baixada. Comencem a lliscar per una neu en la que hom pot estar satisfet si es capaç d'encadenar tres girs seguits arribant-nos fins el llom de la Serra de les Closes.
Un
cop allí decidim retornar resseguint les nostres traces per una neu força innegociable
a voltes que fa que ens haguem de ficar les piles. Arribem a lo Clot gran i ens
internem pel bosc havent-nos de treure els esquís un cop al riu fins arribar
als cotxes.
Almenys, que no es digui que no ho hem intentat....
Fotos:Olga,David, Marta i Daniel.
