27 d’ag. 2011

27-8-2011 Del Fòrum a St.Cugat passant per Montcada.

Del Fòrum a St.Cugat passant per Montcada.
27-8-2011
Per Neus, Sara, Josep ,Rafa, Sergi i els Daniels.
Continuant amb el seguit de sortides de descoberta de la Serra de Collserola i rodalies, avui  amb una colla ,ens hem arribat fins a Sant Cugat del V. en la que jo qualificaria de fàcil, distreta i simpàtica matinal.
Tot seguit us en faig cinc cèntims de com ha anat.....  
Sortim matiners del Fòrum poc passats quarts de nou.

Amb ritme alegre, anem a trobar el carril bici del Besós remuntant-lo fins al trencall – pont de Montcada. Travessem el riu i anem a cercar un pas per sota la via. Per carril bici i pel marge d’un polígon, anem a petar a la carretera N-150, que just passar per sota d’un pont de l’autopista abandonem per agafar un trencall a l’esquerra que mena a una hípica per tot seguit, després d’un revolt, travessar La Riera Sant Cugat.




El camí ara és un agradable passeig per pista ample i bona que travessant fins a tres cops la riera ens acosta al Parc Tecnològic del Vallès sortint prop del Sincotró i a la carretera de St. Cugat a Cerdanyola.









Passem pel costat de Can costa i ens dirigim cap al Monestir de Sant Cugat, on fem una aturada tècnica per esmorzar en una terrassa i de pas, fer-la petar una estona.















Ens tornem a posar en marxa i anem a trobar la circumval·lació de Sant Cugat on neix una nova pista que ressegueix la Riera de Sant Medir passant a tocar del Pi d’en Xandri.

Ara la pista va per la obaga direcció Can Borrell, on poc abans, s’agafa un trencall cap al Coll de la Torrefera que ens deixa en la carretera BV-1415 (crec...) i per ràpida baixada agafem el trencall a la dreta de la pista que discorre en paral·lel al torrent de Can Coll tot travessant el Bosc de Canaletes sortint a unes extenses pastures tornant a trobar el camí d’anada de retorn a Montcada.






D’aquí el llarg i avorrit èxode del carril bici del Besòs fins arribar al Fòrum de nou tot tancant el cercle. Una bona passejada per fer gana....

16 d’ag. 2011

15-8-2011 Llessuí-Coll Triador-Les Bordes-Llessuí

Llessuí-Coll Triador-Les Bordes-Llessuí
15-8-2011
Per Mercè, Josep, Roger i Daniel



Aprofitant aquest cap de setmana llarg ,avui seguirem pedalant per terres Pallareses però aquest cop, acompanyats pel Josep i la Mercè, dos grans coneixedors de Pallars Sobirà.
Al voltant de quarts de nou, amb un dia que la calor promet apretar, ens trobem amb en Josep i la Mercè a la plaça major de Llessuí.

 Un cop som tots i abans de ser “balitzats” per un gos que  no parava de marcar el territori ja m’enteneu, i que ha anat de poc que no ruixés una de les bicis, ens posem en marxa resseguint la carretera que condueix a l’antic aparcament de l’estació d’esquí. D’aquí, travessant un pont neix una pista ,ara bastant trencada pels reguerots de l’aigua que fent llaçades sense gaire cap treva ens deixa fins a les que havien estat les instal·lacions de l’antic restaurant, però això no sense aturar-nos abans a fer un mos en companyia d’un parell de guarans.









Un cop arribem a l’antic restaurant, la pista se suavitza però sense deixar de guanyar alçada i rodejant el Bony Tamborí ens porta cap al Coll Triador on les vistes son superlatives.












Resseguim la Serra de la Mainera on fem una aturada a la cabana de pastors on està el nostre “cotxe escombra” doncs la Mercè, s’havia infravalorat i no tenia massa clar poder arribar fins aquí. I ja veus, sense problemes no, Mercè? Ens acomiadem dels nostres companys motoritzats i ens posem en marxa doncs el Montsent de Pallars cada cop atrapa més núvols i ahir vam aprendre molt bé la lliçó.
Un cop als Feixancs de Montsent, trobem un trencall a la dreta que ens condueix a la Serra del Sola i comencem a davallar per una pista molt agradable de ciclar entre pastures i ramats de vaques i cavalls. En un lloc anomenat Campolado, la pista davalla de valent fent unes divertides paelles i en una d’elles, agafem un nou trencall que ens porta de dret a les Bordes de Llessuí, estació de captació d’aigües del poble i ara a més, area condicionada pel lleure.


















Des de allí, agafem un nou trencall que per pista força envaïda per la vegetació, travessa el Bago de Llessuí per anar a sortir a les Auredes ,balcó natural de les valls d’Assua i Rialp.




 Ara només ens resta una petita pujada i ja tornarem a ser al punt de partida. Vist el que he vist, definitivament em queda molta feina per fer aquí dalt.

Gràcies Mercè per la teva companyia i gràcies també al Josep, a la Imma i família per la vostra hospitalitat.