5-1-2013 Tot seguint les passes del Bandoler Capablanca

Tot seguint les passes del Bandoler Capablanca

5-1-2013

Diuen les cròniques, que en Capablanca va ser un dels bandolers més llegendaris del Camí Ral i que abans de ser-ho, va estar un humil pagès que es guanyava les garrofes tot fent de mosso per les masies. Va decidir de convertir-se en bandoler quant un dia, després de cobrar la mesada, va anar-se'n a Manresa a gastar-ne una part i en arribar, va ser assaltat, maltractat i robat per un grup de lladres a la vista de tothom i ningú no el va pas ajudar. Aquest fet el va afectar tant que, desenganyat, va prometre no tornar a guanyar-se el jornal mai més honradament i va decidir que des d'aquell moment viuria de tot allò que robés als altres. Armat amb un pedrenyal i cobert per una capa de color blanc que havia furtat a un capità de miquelets va arribar a ser el saltejador de camins més temut de tota la contrada assaltant als viatgers que passaven pel Camí Ral. En Capablanca ,bon coneixedor de tots els racons de les muntanyes, coneixia indrets on amagar-se per assaltar les seves víctimes, i per fer-ho ,estenia la seva capa al mig del camí, s'enfilava dalt d'un arbre o d'una roca, i convidava als viatgers a dipositar tot el que duien de valor dins la capa...

I amb la llegenda com excusa, ens ha servit per escapar-nos avui la Marta i jo pels confins més salvatges de la Serra de l’Obac. Matiners, en un dia molt fred però solei, sortim del poblet de Rellinars (320mts) i pels carrerons ens dirigim a les afores del poble cap a les ermites de Sant Pere i Sant Fermí passant vora de la fàbrica on l'aigua de la font dels Carlets, anys enrere movia més de 600 telers. 

Trobem un trencall cap a les fonts dels Carlets que agafem i que posteriorment es torna sender creuant el Torrent d’en Roca. Un cop creuat el torrent, el camí torna a guanyar alçada  tot rodejant la Carena de la Casa. Passem pel Mas de Les Boades (500mts) trobant poc més amunt un bonic aixopluc de pedra seca. 

La pista gira cap a l’oest i rodeja per sota el roc del Castell de Bócs on agafem el corriol que s’enfila cap al Coll del Correu que esdevé totalment inciclable i on cal empènyer la bici muntanya amunt uns cinc minuts. 

Un cop arribats al Coll (637mts) prenem el corriol de l’esquerra que ja forma part del Camí Ral. Al principi comença una mica emboscat, per després obrir-se i discórrer pel ferm de la mateixa roca conglomerada sent aquest un passatge un xic exposat i probablement el tram més bonic i espectacular de tota la ruta regalant-nos amb unes bones panoràmiques de l’Obac. 

Rodegem el Roc del Castell de Bócs i la Roca del Duc per la vessant Nord per la Carena del Camí Ral tot alternant cingleres amb trams emboscats i algun avenc fins sortir a un coll. 

Ja en baixada, el corriol enllaça amb un camí de bon ferm i passa per les ruïnes dels Hostalets del Daví (565mts). 

La pista, segueix davallant i passada La Morella ,va a trobar el trencall de la ermita de Sant Jaume de  Vallhonesta, que abandonem aproximadament als 700 metres per agafar un corriol que neix a l’esquerra. L’esmentat corriol recorre al llarg la Carena del Panissar per la seva vessant oriental fins retrobar una pista, passat el Coll Gipó (659mts) que ens condueix al Mas del Ginebral on abans d’arribar però, hem de prendre un nou corriol que surt d’un revolt a l’esquerra. 

Aquest corriol, s’enfila fins al Coll de l’Albereda (655mts) on enllaça amb un altre que ve de NE i que resseguim fins davallar tot  travessant per sota una línia elèctrica d’alta tensió camí de l’ermita i antic hostal de Sant Jaume (497mts) situat en el pla que va de la serra de la Creu i la Roca de Sant Jaume on arribem de seguida i del que tan sols queden d’en peus la ermita i algunes parets de l’hostal. 

Desfem camí i aproximadament a uns 400mts, agafem el trencall a la dreta d’una pista que amb ferm regular ens davalla fins al mas de Can Serra, al que no arribem ja que agafem un nou trencall a l’esquerra abans de començar la pujada cap a l’esmentat mas. Per pista trencada i entretinguda, travessem pel costat les ruïnes de l’hostal de Can Vinyes i seguim baixant resseguint el Torrent de les Pasteres rodejant La Carena dels Cellers i La pòpia fins anar perdent altura entre puja i baixes per pista mediocre fins arribar a creuar el Torrent de la Font del Bosc on ja trobem camí asfaltat. 

  

Virem a l’esquerra i ens enfrontem a una curta rampa que ens diposita a Les Ferreres de Sant Ignasi de Loiola i posteriorment a Rellinars tancant la volta.

En resum, una excursió que discorre en part l’antic "Camí Ral" de Manresa ,Terrassa i Barcelona ,escenaris on el bandoler Capablanca feia les seves malifetes i on encara ,es pot observar per alguns dels seus hostals i masies al voltant del camí. Tot en un circuit circular amb un bon grapat de trams un xic tècnics que discorre per terreny de conglomerat i de profundes cingleres que el fa molt emocionant  i que malgrat hi hagi un curt tram totalment inciclable on cal arrossegar la bici, paga la pena el premi. Una ruta bonica i panoràmica per indrets salvatges amb algun passet “entretingut".

31-12-2012 Donant un tomb en bici per la Llitera

Donant un tomb en bici per la Llitera.

31-12-2012

Aprofitant que aquests dies estic per Castillonroi i que feia temps que no tocava la bici, se m’ha acudit fer aquesta agradable i senzilla matinal per acomiadar l’any.

La ruta surt del mateix Castillonroi pel turó de Sant Antoni, darrera del poble, i va a cercar la carretera de Baldellou (A2218) per abandonar-la de seguida en arribar a una granja pel trencall a la dreta que mena al barranc del Solà. Als fons del barranc, la pista es bifurca i agafem  la de l’esquerra quedant a la dreta la de la Teulera. Pel Barranc del Solà torna a guanyar alçada, passa pel cantó d’un altre granja i travessa la carretera Baldellou. A partir d’ara resseguim la Cañada Real davallant fins al fons del Barranc de Llopis per resseguir el Barranc del Prat i tornant a pujar mentre ens deixa albirar el poblet de Nachá que anem rodejant per l’Oest fins trobar en un creuament de camins i el GR23.

En aquest punt, s’agafa el trencall cap a l’Oest ,que és una pista asfaltada que davalla cap a Baells tot travessant la carretera N230 per un túnel. 

Un cop se surt, apareix una bonica estampa del poble al que ens hi acostem per una pista que des de la sortida i entre una arbreda, davalla fins travessar un rierol per després en forta pujada deixar-nos al poble on un cop hi som és interessant acostar-se fins al Castell. 

Prop de la bàscula en direcció SE, neix el camí al Tozal que cal prendre i baixar fins al barranc de las Obagas on la pista travessa el rierol per un pont per enfilar-se després per un pronunciat rampot un curt tram fins a Las Comas suavitzant-se el pendent.  

La pista arriba a Las Talladas, punt més elevat de la jornada i amb bones panoràmiques per davallar després per un agradable bosquet de pins per la Segarra anant a trobar un nus de camins anomenat Plaza España. 

Ara, cal agafar el que baixa direcció SE que comença amb un fort revolt a la dreta i en acabat ,comença a baixar per pista ràpida travessant la Saduria fins a Alcampell que al fons, fa una bonica estampa. 

Per l’antic camí de Baells i per una llarga recta, entrem al poble i creuem la carretera A-1240 tot passant pel costat del cridaner Pilaret que no passa gens desapercebut. 

Just al davant, hi ha un carreró que en marcada direcció Sud ens treu del poble fent un gir obert a l’esquerra i on abans d’arribar a unes granges, torna a tombar cap al Sud agafant el Camí del Cabañar de la Rebolleda. 

Travessant extens camps de conreu, el paisatge ara, canvia radicalment en arribar a Les Gesses, un paratge inhòspit secà de terra blanca formada principalment per guix (Ches). 

S’arriba a un nou trencall que en cas d’agafar el de la dreta aniríem a petar a la cava de xampinyons de Tamarit. Nosaltres en aquest cas, agafem el de l’esquerra cap a la Penella passant abans pel Qnát o mina de la Torre de La Sierra idesprés per la Comafera. 

Cap als 2kms trobem un nou trencall, La Cabañera de Alcampell que en direcció nord i forta pendent de pujada l’abandona de seguida tot travessant un barranc per un canyissar, que ens porta cap les formacions rocalloses d’El Castillo passant ara de la terra Blanca de La Gesa a la terra vermellosa més característica d’aquesta zona. 

Davallem fins a Albelda , passem per sota El Portalet de Soldevila camí a l’església per la petita rambla i anem a buscar el raval direcció Nord tot seguint les traces del GR23 que discorre una estona atrinxerat. 

A uns 770mts de la darrera casa del poble, s’abandona el GR prenent el camí que per Les Comes puja a l’esquerra i que si hom no ha reservat prou energies, passa factura ja que cal superar un fort pendent per mal ferm que esdevé curt, però intens. Un cop superada la forta rampa, s’arriba als Plans de Comellà i dels Prats, passem pel costat del enorme corral del Berche i tot seguit tornem a enllaçar amb el GR23 que cal resseguir uns 1200mts, la darrera part ,en baixada,  fins enllaçar amb el camí d’Albelda al costat d’una petita bassa. 

Continuem cap a l’est  trobant una altre forta rampa que un cop assoleix el seu punt àlgid davalla passant pel costat d’un repetidor i d’una enorme granja porcina  fins a la carretera N230. 

La travessem i ja per asfalt passem pels safareigs i el dipòsit d’aigua inferior de Castillonroi entrant al poble pel Raval.

En definitiva i com deia al principi, una agradable i senzilla matinal que ens descobreix part dels diferents paisatges que ens pot oferir la Llitera. Molt recomanable!