16-8-2014 Gorgas Negras i Barrasil.

Gorgas Negras i Barrasil.

16-8-201

Un dels barrancs més emblemàtics de la Serra de Guara. Tècnicament no és un barranc complicat doncs solament hi ha 5 ràpels (i segons com, saltables), però requereix d'una bona forma física pel seu llarg accés i a la vegada el seu descens doncs amb el problema més greu que ens podem trobar és la seva pròpia longitud i les seves grans i inacabables badines. Per accedir, calen unes 3 hores sortint des de Rodellar pel mateix itinerari que baixa  fins al llit del riu Mascún i anar en direcció a la surgència per poc després abandonar la llera del riu per el camí que remunta el barranc d’Andrebot fins a la capçalera, arribant a una prada amb una bifurcació. Esquerra cap a Barrasil i dreta cap al despoblat de Nasarre. Cal agafar aquesta segona opció que puja per la dreta, continuar per ella fins a arribar a un obert on la pista gira netament cap a l'esquerra, punt en el que queda del dolmen de la Llosa Mora. 

 Se segueix cap a l’Oest fins a arribar a un encreuament que cal prendre a mà esquerra i que porta fins al despoblat de Nasarre. 

Després, s’ha de seguir la pista que rodeja el poble pel nord i començar a descendir per fort pendent tot seguint les fites tot trobant un camí a l’esquerra als pocs minuts de començar a descendir pel bosc i que condueix a la llera de l’Alcandre, a uns 10 minuts de Gorgas Negras. 

El descens pròpiament dit, comença en un congost ombrívol ple de badines i ressalts junt amb el primer ràpel. Més endavant s’hi troba un primer caos de blocs dins del mateix congost, que a poc a poc es va obrint fins a arribar als Bozos de Lañas, una zona de grans blocs de pedra. Superat el gran caos s’arriba a la zona dels salts d’aigua on s’hi troba una nova instal.lació de ràpel entre uns blocs i un salt amb un altre ràpel. Un xic  més endavant apareix un altre i més llarg salt d’aigua d’uns 15 metres i on a la dreta hi ha l’instal.lació de ràpel. 

A partir d’aquí finalitza el tram de les cascades arribant a la brolla de la Font Freda on es diu que l'aigua sorgeix a uns 8ºC. A partir d'aquest punt l'aigua es la principal protagonista fent que calgui superar llargues badines, estrets ,caos de roques , blocs, i algun salt que altre fins a arribar al final del barranc Gorgas Negras a la zona de Chasa,una  àmplia zona de riu on comença el descens del Barrasil. 
Comença pel Bocazal d'Os Gats, que no és més que un enorme caos de blocs que cal superar. Si es vol fer via, es pot caminar per la sendera que va per les ribes tot i que a voltes en les parts estretes, s’ha de retornar a l’aigua. 

En aquesta part, no és difícil trobar escaladors (Sector Paradís) a la llarguíssima badina del Ajuntadero i on apareix més endavant el Puente Pedruel, on se surt de la llera del riu per accedir cap al càmping i pujar per la pista cap a Rodellar.

15-08-2014 Ferrada Espolon de la Virgen i barranc de la Virgen

Via Ferrada Espolón de la Virgen i Barranc de la Virgen

15-08-2014

Font:deandar.com

Els darrers cops que vaig estar a Guara ,va ser per fer el barranc de La Cueva Cabrito + Estrechos del Balced a l’any 2008 i per alguna incursió amb la bici prop d’Alquezar no recordo exactament quan. Avui ens decidim per anar de Ferrada. De les tres que hi ha a Guara ,escollim la de l’Espolón de la Virgen per considerar que és de lluny, la més interessant tot i que és curta i facilota (però més llarga i vertical que les altres) amb algun pas una mica aeri, on el més interessant gairebé és la impressionant bellesa de l'entorn del barranc del Mascún (nom que ve de l'àrab i significa alguna cosa semblant com a “on habiten els esperits”). Des de Rodellar, després de creuar el poble prenem el camí que baixa al barranc del Mascún. Durant el descens passem per diverses vies d'escalada, algunes de fins a 8è grau que semblen inassequibles, i que gairebé ens fa envermellir una mica de veure com alguns pugen per allí mentre nosaltres anem a fer el “Sundayner” a una ferrada. 

Passem per un desviament on hi ha un pal indicador que ens senyala el camí de l'Ermita de la Verge, i que no agafem. Seguim el que assenyala direcció Mascún. A dalt al  capdavant podem veure ja l'ermita, quedant la ferrada a l’esperó que baixa a la seva esquerra. Un cop ja en el barranc, el remuntem per sendera ben marcada, on en algun moment cal creuar el riu per damunt les pedres. Arribem a la surgència reconeixible per un forat en la roca on surt aigua.

Just a continuació el riu fa un gir tancat a la dreta. Davant ja podem veure la ferrada a la dreta del riu. Si ens donem la volta, podrem veure la silueta del famós dofí del Mascún en un forat a la roca. Just passada la corba, agafem la curta sendera a la dreta que puja fins a la base de la Ferrada marcada per un panell informatiu (que actualment és al terra). Ens equipem i comencem l’ascensió. La via es troba molt bé equipada principalment per grapes i algun tram de cadenes, però es podria pujar gairebé tota ella fàcilment sense utilitzar-les, agafant-se només a la roca. La línia de vida, està força rovellada i a l’inici ha estat substituïda en un curt tram per una corda de dubtosa seguretat. La via comença amb una ràpida pujada, que va guanyant en dificultat a mesura que va marxant cap a l’esquerra. 

Superat aquest primer tram, la via continua amb cadenes i va a buscar una prominència de la roca deixant-nos literalment sobre el buit en un pas d'uns 8 metres aproximadament. 

 Continuem per una mena de fàcil i oberta canal acabant el tram en una petita terrassa i des de on podem gaudir de les vistes, doncs al davant veiem el barranc de Andrebot i en el costat oposat el Mascún Superior i La Cuidadela. 

Tan sols ens queda superar el darrer tram, que sense dificultats ens porta fins al cim on es troba l'ermita de la Virgen del Castillo, val a dir ,que força deixada. 

Baixem per la sendera, que va una mica a l'esquerra fins que en 10’ el camí es creua amb el Barranco de la Virgen en el que ens endinsem. Aquest és un barranc sec i molt fàcil que amb tres ràpels, el major d'uns 11 metres se supera sortint a un indret ombrívol on hi ha un sector d’escalada anomenat “El Callejón”.

Ara només ens resta tornar a creuar el Mascún i desfer camí fins a Rodellar. I a la tarda sessió continua d’esportiva a Rigole i Bikini per treuren’s el cuquet...