14-03-2015 De Sant Quintí de Mediona al Coll de la Barraca

De Sant Quintí de Mediona pel Coll de la Barraca

14-03-2015

Males previsions meteorològiques pel cap de setmana. Totes  les fonts apunten que poden caure ruixats a qualsevol hora i a qualsevol lloc. Tot i això no ens resignem a quedar-nos a casa i decidim que no ens compliquem la vida i ens llencem a una sortida de costellada d’aquelles per treure’ns el cuquet abans de dinar. La ruta extreta parcialment de Wikiloc, surt de Sant Quintí de Mediona prop del camp de futbol direcció les Deus, ressegueix per pista el Torrent del Duc fins que troba un corriol que rodeja el Castell de Mediona per després, resseguir la Riera de Mediona  fins anar a morir a la pista asfaltada d’accés al castell. Val a dir que el tram de la Riera de Mediona és realment pintoresc. Els del servei meteorològic no anaven massa desencaminats i ens comença a ploure.

 El traçat original s’enfilava cap al castell però decidim fer via i continuem per la pista arribant-nos a Sant Joan de Mediona. Falsa alarma, la pluja han estat quatre gotes mal comptades. Un cop travessem el poble, seguim per la carretera BV-2136 i BV-2137 fins a Les Cases Noves de Can Pardo, que també travessem dirigint-nos al Coll de la Barraca-Font Rubí agafant un trencall al final de la recta en pujada passat de les Cases Noves. 

A partir d’aquest punt, el recorregut torna a guanyar una mica d’interès. Passem per la Font del Mas del Bolet i un cop traspassem a la Serra de les Clivilleres, iniciem el descens que esdevé de lo milloret de la sortida i que en un tres i no res ens deix en el punt de partida. 

En definitiva, una ruta per no quedar-se a casa ,obrir la gana i poc més. Potser millor haver-la fet en sentit horari... 

8-3-2015 Pic d'Aspe

Pic d'Aspe

8-3-2015

Ascensió per la vall d’Aísa al Pic d'Aspe (2645mts) també conegut com a Pic de la Garganta de Aísa o fins i tot també, com a Punta Esper. Per accedir-hi, ens arribem a Aísa via Borau i passat el poble, continuem per la carretera que puja cap al Nord pel fons de la vall. 

En condicions normals se sol sortir de l’aparcament de la tanca metàl·lica que barra el pas als cotxes o des de just passat l’àrea allavosa. En aquest cas, a nosaltres ens toca fer una bona remada per pista des de la cota 1350 fins a la tanca. 

Un cop travessada deixant el riu Estarrón a baix a la dreta, la pista gira cap a l'esquerra obrint-nos la vall en arribar a un ampli replà on hi ha refugi lliure de Saleras que resta mig amagat una mica més amunt a l'esquerra. Creuem el riu cap a la dreta per un petit pont de neu que s’aguanta pels pèls. 

Un cop traspassat el riu, anem a cercar una llomada que decidida ,puja per la part superior del serrat que nosaltres superem tot fent vessant per evitar la neu regelada. Trobem al pas el cartell indicador del GR-11.1 que assenyala els camins cap al Coll de la Magdalena i al Coll del Bozo. 

Nosaltres, tombem cap a l'esquerra, deixant a la dreta el camí cap als estètics Lecherines fins arribar-nos al peu de l'embut de pujada a l’Aspe. La pujada per l'embut esdevé delicada ja que la neu encara està regelada i calen ganivetes o en el seu defecte, grampons. 

Un cop superem aquesta primera llarga pala, avancem pel tàlveg fins que per fi, podem veure el pic d'Aspe i el Pic Llena de la Garganta. Ens dirigim cap al coll que tenim davant, la bretxa d'Aspe, per tot seguit ascendir cap a la dreta en direcció al fals cim per una pala final una mica més costeruda. 

Calcem grampons i baixem uns pocs metres al Coll d'Aspe per posteriorment, ascendir al cim per forta pendent. Les vistes sobre Bisaurín, Petrechema, Anie, Midi d'Ossau , Balaitus i Frondellas i els Mallos de Lecherín i el Collarada avui, són fantàstiques. 

Un cop assolit el cim, anem a recuperar els esquís i ens hi llencem muntanya avall desfent camí per una neu primavera que tret d’algun pas puntual com és el cas del riu i de la pista ,ens permet arribar fins al cotxe esquís als peus.