18 de nov. 2014

16-11-2014 Al Puigsestela en Btt des de Ribes.

Al Puigsestela en Btt des de Ribes.


16-11-2014

Al Puigsestela hi he pujat caminant, corrent, amb esquís i ara tan sols em restava fer-ho en bicicleta de muntanya. Per aquesta activitat, em valdré d’una flamant Surly Karate Monkey de 29” cedida per l’ocasió per Espaibici de Barcelona. 



No massa matiner, doncs fa un dia gèlid (un termòmetre dins de Ribes de Freser, marcava exactament els zero graus), surto de Ribes (937mts)per la carretera GIV-5262 que puja cap a Pardines arribant-me fins al mateix poble després de 5 kilòmetres de suau pujada per asfalt que van bé per entrar en calor. Un cop arribat a Pardines (1258mts), creuo el poble i continuo per la pista cimentada que baixa fins creuar el riu Segadell i puja després a Santa Magdalena de Puigsac (1260mts).






Passada l’ermita, el cimentat desapareix i la pista continua  cap a la barraca de l'Orri Vell tot rodejant per ponent el Puig Llingot.



 Un cop a la barraca (1573mts)cal continuar per la pista passant pel costat de l’Estany del Tarter, que es troba completament glaçat. La pista és, a voltes, un veritable fangar on toca el sol i un vidre a les obagues i a més, de vegades desapareix i fent que sigui necessari continuar camp travessa. Segueixo pedalant direcció a la Collada Verda, tot travessant els Plans fins quedar sota la línea del Coll de Pal. Tombo cap a la serra i vaig a trobar un incipient corriolet que comença a enfilar-se cap al Coll i on em cal carretejar la bici a l’esquena una bona estona, quasi, fins arribar al coll.




Un cop arribat al coll (1774mts), continuo cap a la dreta resseguint el filat d’un vailet elèctric empenyent la bici tot combinant trams de porteig i pedaleig per la carena fins fer el cim del Puigsestela (2913mts). Des del cim tinc molt bones vistes de la Serra Cavallera, Baix Ripollès, Garrotxa, Osona i bona part del Pirineu Oriental, amb els cims del Puigmal, Puigllançada, Balandrau entre d’altres visiblement innivats.








Segueixo la ruta i continuo carenejant fins arribar-me a la Portella d'Ogassa (1792mts). Val a dir, que la carena en alguns punts, esdevé entretinguda i delicada ja que és força estreta, pedregosa i un xic aèria.






 La intenció es pujar cap al Taga, però  la nuvolositat augmenta per moments i pujar ,no tindria massa sentit per la poca visibilitat. Així doncs, un cop m’hi arribo a la Portella d'Ogassa, sense perdre altura, pedalo pel bell mig dels prats sense un camí definit fins anar a trobar el torrent de Vilaró, on hi ha un sender que em porta fent una gran marrada pels Llisos del Bac a uns cortals on mor la pista que neix a Pou de Taga o les Basses de Can Perpinyà (1795mts).










Inicio el descens per aquesta pista que esdevé força trencada ,pedregosa i amb fort pendent i que baixa entre els Torrents de Bosc Fosc i de Bancerola. Poc a poc les pastures de mitja muntanya van deixant pas a un bosc vestit amb colors de tardor fins que l’esmentada pista, em deix a Can Barretort, on trobo el ferm cimentat i baixo fins arribar-me al càmping de Pardines (1153mts). D’allí baixo cap a la fondalada i remunto la pista fins trobar el trencall


Amb la col·laboració d'