Sant Quilis pel Castellot ,Barranc
de Getsemaní i Castell de la Mora
30-5-2015
Interessant ruta matinal circular
en forma d’estrella de tres puntes. Val a dir que aquesta proposta és més recomanable iniciar-la a
Peralta de la Sal ja que d’aquesta manera, és concentra quasi tot el desnivell de la pujada en
la primera part i la segona és bàsicament tota de baixada fent que d’aquesta manera, esdevingui
menys trenca-cames tot i que aquest ,no hagi sigut el cas d’avui que la sortida
ha estat des de Baells. Surto des de el Castell de Baells direcció Zurita i al
poc em desvio pel camí de La Cuba (PR-L15) que també va cap a Zurita pel Castellot. En principi la pista ,en baixada, és molt ràpida mentre es dirigeix
cap a la Serra de Sant Quilis entre camps de conreu principalment de cereal.
Quan comença la pujada, el ferm de la pista es torna
força pedregós. Continua pujant i passa a tocar del Castellot per després, a una centena de metres quedar
difuminada en un camp.
Pel marge i seguint les estaques de PR el camí es
bifurca apareixent a l’esquerra un sender que en suau pujada i tota ciclable, tot
travessant el Barranc de la Negrera va a enllaçar amb una altre pista. La ressegueixo
en pujada cap a la dreta seguint les traces del PR-L15 fins que torno a trobar
un nou trencall a la dreta amb indicacions del PR-L15 també cap a Sant Quilis i
a les coves de L’Aire i de la Guitarra. Val a dir que aquesta pista té trams del tot
poc o gens ciclables pel gran desnivell que salven en molt poc tros i pel ferm
terriblement pedregós.
Passo per les coves i enllaço amb
la pista principal PR-HU113 (i camí habitual ) que puja a Sant a Sant Quilis (1084mts) que
per bona pista (si es compara amb l’anterior) en poc menys d’un kilòmetre em
deixa dalt del cim coronat per l’ermita que dona nom a la Serra (o viceversa) i
un vèrtex geodèsic ,lloc per el que justament baixaré per una antiga pista
desdibuixada que ha acabat sent un divertit corriol que baixa en paral.lel per
la carena a la pista actual fins que finalment s’acaben unint.
Segueixo en baixada pel PR-HU113 fins trobar un trencall a l’esquerra que per pista també, em baixa
cap a Zurita (GR-23) pel costat del Barranc de Pulses.
A la sortida del petit llogaret,
hi ha l’entrada al Barranc de Getsemaní (SL-L11) que comença per un divertit sender
,travessa una petita pedrera i baixa per la paret de conglomerat (hi ha un pas
molt estret que cal fer a peu assegurant-se a una sirga) fins la sortida de l’engorjat
per continuar per corriol fins un parell de pous de gel, un d’ells visitable.
El
sender travessa un camp al llarg pel marge i s’endinsa al fons del barranc
altre cop. El camí tot i que molt bonic, és de difícil ciclar doncs cal creuar
la llera del riu fins a 20 vegades i en algun punt barallar-se amb la vegetació
i el fang.
Finalment, el sender va a trobar una pista que porta directament a
Peralta de la Sal.
Des de la carretera A-2216, hi ha un pont que travessa la
riera del Molino amb traces del GR-23.
Ressegueixo la pista cap a l’est i vaig guanyant altura mentre a la dreta ja
fa acte de presència el Castell de la Mora dalt del turó situat a continuació del
Tozal Gordo. De sobte, en plena pujada apareix el trencall cap al castell, que
prenc i que en 1200 metres em puja fins coronar el turó on hi ha emplaçada dalt de tot la torre quadrada de les ruïnes del castell (773mts), això sí ,prèvia visita a l’ermita de Virgen de la Mora.
Desfaig camí fins al coll amb el
Tozal Gordo i em llenço per provar ,per una pista abandonada cap a la dreta i que
en forta baixada en deixa en mig del no res ja que finalitza al fil del barranc
de Santa Justa amb una bona caiguda avall.
Així doncs i després de la pífia
desfaig camí fins anar trobar la pista principal per recular fins al trencall
del GR-23. Ara el GR-23 guanya altura amb decisió anant a trobar el collet entre
el Mont Valls i el Tozal de Valls. A partir d’aquí, la pista planeja i esdevé
realment ràpida cosa que fa en molt poca estona torni a estar en el punt de
sortida altre cop.
En definitiva ,una ruta només apte per als més senglars per
les seva dura pujada a Sant Quilis (evitable però si es fa pel camí normal PR-HU113) i la baixada pel barranc de Getsemaní, amb una primera part molt
divertida de corriol i una segona molt tancada, fangosa i emboscada.