15-5-2011 Purroi-Aler-Ermita de Las Ventosas-Benavarri-Purroi

Purroi-Aler-Ermita de Las Ventosas-Benavarri-Purroi

15-5-2011

Fa temps, vaig trobar aquesta ruta per internet i em va cridar l'atenció tot i que no les tenia totes amb ella. No ho se, sabeu aquelles coses que donen mala astrugància ja des de  un principi? Doncs aquesta ruta me’n donava i l'anava deixant i deixant. Avui com és un d’aquells dies en que toca sortir sol :-( , és el dia ideal perfecte per fer l’experiment doncs d'aquesta manera si la cosa acabés en fracàs, la cosa no passaria d'aquí. Així doncs, no massa matiner,surto de Castillonroi direcció a Purroi de la Solana, on a l’entrada del poble aparco la furgona. Al contrari d’ahir, el cel és net de núvols i fa fresca doncs ahir va estar plovent i en tota la nit no ha parat de bufar el vent donant la sensació tèrmica de més fred del que fa en realitat. De Purroi, surt una pista que entre conreus de cereals, comença a guanyar alçada suament direcció al turó de Cugulla passant-hi per la seva dreta i creuant la serra. Abans d'arribar dalt continuo fins a trobar un desviament a l'esquerra i ara el camí baixa decidit direcció a Torres del Obispo amb l’omnipresent Turbón sempre al davant.

 De sobte, emocionat amb la baixada em passo de llarg el trencall que porta a Aler i he de recular per trobar-lo doncs queda una mica amagat per la vegetació i no és massa evident doncs més aviat, sembla un talla-focs que no pas una pista forestal. Arribo a Aler i creuo la carretera  que uneix Benavarri amb Graus continuant en baixada per l'antiga carretera fins al trencall del Mas Puigvert, conjunt que fa les funcions de museu etnogràfic.

 Just abans d'arribar al Mas, prenc un desviament que en uns 2 kms en pujada em deixa  a la curiosa ermita de les Ventoses que es troba enclavada sota d’una bauma.

 Faig una ganyipada ràpida i em torno a posar en marxa per una sendera que neix a un costat de la ermita i mor en una trialera que travessa un rierol.

 D’allí, per camí poc definit, la sendera enllaça amb una pista secundària que ala vegada enllaça a la antiga pista de Graus que em condueix directament a Benavarri. Un cop a Benavarri, a l’entrada ,just abans de la caserna de la Guardia Civil, baixa un carrer que mena a l’antic camí de Gabasa i Estadilla tot passant pel costat d’una bassa que fins avui no en sabia de la seva existència.

Si bé al principi el camí sembla inofensiu, comença a guanyar desnivell de forma quasi continuada havent-hi algun tram que els còdols dificulten bastant l’avanç, sent aquest al meu entendre el tros més feixuc de tota la ruta.

    Al final de la pujada em trobo el trencall del camí per on he vingut tancant d'aquesta maner el cul de sac. Ja de retorn, aprofito per visitar el Gran Roure, un impressionant Roure de dimensions gegantines que paga la pena desviar-se per veure’l. A partir d’aquí, ja només em cal desfer el camí fins a Purroi, que tot i la calor ,que ja fa estona que apreta, esdevé molt ràpid i divertit.

  I ves per on, al final la ruta no m’ha decebut! Ha estat una ruta per indrets solitaris, variada amb unes bones panoràmiques del Pirineu, i divertida per pistes ràpides, corriols...