Pic de Vallhiverna (3067mts)
1-5-2011
Per Cris, David i Daniel
Dissabte, amb la Cris en un intercanvi de trucades de darrera hora, decidim pujar a la Ribagorça a treure a passejar els esquís i a cremar els últims cartutxos, en la que penso serà de les darreres foquejades de la temporada, una temporada que no passarà a la historia per haver estat prolífica en nevades precisament. Ens decidim pel Vallhiverna, un 3000 ajagut i lluny de les massificacions que hi ha ara per les Maladetes, que aprofitant si les previs son correctes, la mèteo ens respecti si més no fins a migdia de diumenge. Sortim al migdia i ens trobem els tres a Castillonroi i ara tots tres amb la Viano, fem via cap al Piri prèvia aturada a Pont de Suert per proveir-nos de menjar i un mapa de la zona. Arribem al trencall d’Aneto i amb les darreres hores del dia enfilem per la trencada i espectacular pista asfaltada fins arribar a l’aparcament de l’embassament de Llauset on només hi ha una altra furgona. La primera impressió que tenim és que la temporada te les hores contades, doncs la neu és molt, molt amunt. Sopem sentint el Barça-R. Societat a la radio amb l’alegria de saber que el Madrid a perdut. El vinet i saber que demà el despertador sonarà a les 5:30 fa que no triguem massa en anar a dormir, comença ser tardet.
Diumenge. Sona el despertador. La veritat és que fa molta mandra sortir del sac però poc a poc ens anem activant. És negre nit encara i fem un esmorzar ràpid, preparem motxilles i ens acomiadem d’una parella que fan més via que nosaltres. Ja ens anirem veient. Amb les primeres llums sembla que el dia ens respectarà força, doncs, tot i que s’ha passat bona part de la nit caient una neu granulada que ni tan sols ha enfarinat el paisatge, el dia es lleva net i clar.
Esquís a l’esquena, comencem a caminar travessant el segon túnel. Voregem l’embassament pel camí d’estiu , tasca que esdevé entretinguda doncs s’han de sortejar els grans blocs de granit, menys mal però que això és un curt tram només. Arribem a la capçalera del llac i un cop passem per una torrentera on hi trobem una passera metàl·lica arrencada de socarrel, comencem a guanyar alçada entre grades d’herba i pedra solta fent algunes llaçades per fora del camí fins anar a trobar la cabana de Botornàs,lloc on comença a intuir-se els efectes de l’enfarinada d’ahir. Anem a trobar l’Estany de Botornàs que està desglaçant, el voregem pel seu costat dret i per fi podem calcem esquís la Cris i jo i el David, raquetes.
Anem a cercar una pala que ens condueix al Circ de Vallhiverna. Superem unes quantes llomes i ens arribem a l’estany Gelat que també comença a desglaçar tot i que no tan ràpid com els seus germans inferiors. El travessem pel seu marge dret fins que anem a trobar una pala a la dreta que guanya metres ràpidament passant per sota de la Tuca Arnau. A partir d’aquí trobem neu nova amb uns centímetres de neu pols. Xalarem a la baixada! Rodegem el circ tot fent una llarga diagonal i comencem a tornar a guanyar alçada pujant cap a l’Oest per una ample pala amb pendent moderat i on ens trobem amb la parella que se ens han avançat.
Poc a poc, ens anem acostant a l’aresta Est on comença a haver ambient sempre observats per un vigilant Aneto a l’altre banda del circ. Descalcem esquís per superar els darrers metres fins el començament de l’aresta i calcem grampons per fer la resta fins al cim. Sembla que la treva de bon temps s’ha acabat i els núvols comencen a envoltar-nos a gran velocitat. Cal afanyar-se! Resseguim la fina i aèria aresta fins fer la punta Est del pic de Vallhiverna (3067mts) on desistim de continuar , doncs trobem la neu delicada i el mal temps que se ens tira literalment al damunt, toca retirar-se.
Així doncs, mig a les palpentes i seguint les nostres traces de pujada anem descendint ,sent la visibilitat millor a mida que perdem metres. Fem la baixada pel mateix lloc, on jo em separo momentàniament de la Cris i el David i marxo a fer una baixada directe per uns tubets que queden a l’esquerra dels Estanyets de Comarnau que se em fa curta, molt curta.
La neu, està molt humitejada però encara és deixa fer amb una certa dignitat. Al desguàs de l’Estany ens tornem a trobar i seguim amb el descens amb una visibilitat força bona malgrat la boirina. Arribem a l’estany de Botornàs on descalcem esquís i raquetes definitivament, s’ha acabat la festa i al damunt comença a espurnejar.
Anem a buscar l’Estany de Llauset pel camí que hem pujat fa unes hores i desfem camí sota una fina capa de pluja fins arribar a l’aparcament. Movem la furgona, la fiquem dins del túnel i ens posem roba eixuta. Un cop ja vestits de “persones”, sense moure’ns del lloc aprofitem per dinar, dins la furgo, doncs ara ja plou amb una certa alegria i continuïtat però que no ens impedeix de fer una mica de turisme pel poblet d'Aneto. -La veritat és que ens ha anat de ben poc!
