Circular Esterri-Bonaigua-Salardú-Bagergue-Pla de Beret-Montgarri-isil-Esterri
28 i 29-5-2011
Fa molt de temps, quan l’estació de Bonabé encara estava operativa,portava de cap fer la travessa Bonabé-Montgarri–Pla de Beret amb els esquís de fons, però la estació va plegar i vaig fer salat quedant-me amb les ganes de fer aquesta activtat. Ara, uns anys després he descobert la Btt, i les seves grans possibilitats i mirant i remirant mapes, vaig veure que fer una ruta circular amb ella per allí era possible i que tot i que ja no seria amb els esquís (encara que tinc l’esperança que algun dia en alguna marxa Beret caigui) tindria el seu encant poder conèixer la vall d’Isil, tot enllaçant Esterri d’Aneu per la Bonaigua baixant a Salardú, pujant a Bagergue per accedir al Pla de Beret i baixar a Montgarri per finalment, seguir la pista fins a Isil tancant el cul de sac a Esterri. Sobre el paper em sortien uns 2000mts per 80 kms aproximadament. El repte era sobre la taula, una ruta llarga però factible en un dia i anant per feina. Vaig plantejar-me de fer-la ara que els dies son més llargs i encara no apreta massa la calor. Per si “punxava”, que tots sabem que ara mateix no estic passant pel meu millor moment de forma física ,tenia pensat fer una reserva a l’alberg de Salardú per passar la nit de dissabte, doncs a més tenia intencions de quedar-me per l’Aran i aprofitar la resta del cap de setmana. Tampoc no era mala idea la de deixar l’equipatge allí i així fer la travessa com aquell qui diu amb les mans a les butxaques.....
Així doncs , dissabte, no molt matiner jo , doncs no vaig recordar de posar el despertador, surto de Castillonroi per dirigir-me cap al Pirineu en un dia boirós, el dia no podia començar més torçat, doncs a més del retard en la hora de sortida, en una de les corbes de l’embassament d’Escales, m’hi trobo la carretera bloquejada doncs hi ha un camió bolcat obstaculitzant-ne el pas i d’aquesta manera, perdo un temps preciós. Bufff! Sembla que avui m’he aixecat amb el peu esquerre!. Arribo a Salardú i em passo per l’alberg per deixar l’equipatge i així carregar la bici i el mínim imprescindible. Amb la furgona, pujo a la Bonaigua on –Aleluia! fa un dia net i radiant. Per fi arribo a Esterri, on aparco ,m’equipo i a una hora ja massa intempestiva pel meu projecte, em poso en marxa per l’antiga carretera que en constant pujada em porta cap a Valencia d’Aneu i d’allí, enllaço amb la carretera nova cap al Port de la Bonaigua.
Aprofitant el nou traçat de la C-142, m’estalvio algunes de les antigues paelles i pujo força lleuger pel bon ferm del carretera. Com tinc por de que en qualsevol moment el genoll em faci llufa, soc molt conservador i pujo amb marxes llargues, doncs em queden poc menys de 20 kilòmetres de pujada continua. Passo pel davant del bonic bosc del Gerdar de Sorpe, que n’era una alternativa per no haver de fer tant d’asfalt però que vaig descartar per la prohibició de pedalar per dins d’ell i no tenir que empènyer la bici.
Els kilòmetres es van succeint i creuo pel davant de la Ermita de la Mare de Deu de les Ares.
La carretera va replegant-se sobre si mateixa com una serp i sense treva va esgarrapant metres amunt fins que per fi arribo al Port dera Bonaigua, lloc on aprofito per menjar quelcom en les taules del refugi deth Cap deth Port.
Dalt fa sol, però bufa un aire gèlid que fa que m’hagi de d’abrigar posant-me la poca roba que hi duc al damunt. Em torno a posar en marxa de seguida doncs comença a agafar-me fred, i hi ha una cosa amb la que no hi comptava, i és que ara fins Vaquèira, tot és baixada i em fotré de fred! M’hi poso en marxa i efectivament, començo a notar el fred a les extremitats, així que faig la baixada directe sense encantar-me massa i treure me la de sobre quant abans millor, tant que just abans de Vaquèira, de poc no em passo el trencall de la pista que mena al Pontet de la Ruda.
Aquesta pista ,travessa el riu de la Ruda i seguint la pista ,enllaça amb el Camin Reiau que m’acosta a Tredòs i sense entrar-hi, continuo per la pista que em deixa al Pont Salardu i a l’alberg.
Fa estona que ja m’hi sento del genoll, no fa massa mal però m’està avisant de no forçar-lo més. No hauria estat bona idea continuar, així que a contracor, decideixo fer la volta en dues etapes, que era el meu pla “B” i que penso que serà el més assenyat. Així doncs, endreço la bici, m’instal·lo en una habitació sols per mi, em dutxo i surto a fer un tomet per Salardú, on aprofito per visitar l’església de Sant Andreu, doncs de tants cops que hi he estat al poble mai l’he vist.
Visitant-la el temps se em tira al damunt ,son les vuit i he de córrer per arribar al sopar pel que sembla un poble fantasma (la final a Wembley ès a punt de començar!). Al menjador la gent esbandeix ràpid i marxa corre cuita a veure l’encontre entre els dos finalistes amb un resultat de 1 a favor del Manchester i ..... 3 a favor del Barçaaa!!!.......
Aprofitant el nou traçat de la C-142, m’estalvio algunes de les antigues paelles i pujo força lleuger pel bon ferm del carretera. Com tinc por de que en qualsevol moment el genoll em faci llufa, soc molt conservador i pujo amb marxes llargues, doncs em queden poc menys de 20 kilòmetres de pujada continua. Passo pel davant del bonic bosc del Gerdar de Sorpe, que n’era una alternativa per no haver de fer tant d’asfalt però que vaig descartar per la prohibició de pedalar per dins d’ell i no tenir que empènyer la bici.
Els kilòmetres es van succeint i creuo pel davant de la Ermita de la Mare de Deu de les Ares.
La carretera va replegant-se sobre si mateixa com una serp i sense treva va esgarrapant metres amunt fins que per fi arribo al Port dera Bonaigua, lloc on aprofito per menjar quelcom en les taules del refugi deth Cap deth Port.
Dalt fa sol, però bufa un aire gèlid que fa que m’hagi de d’abrigar posant-me la poca roba que hi duc al damunt. Em torno a posar en marxa de seguida doncs comença a agafar-me fred, i hi ha una cosa amb la que no hi comptava, i és que ara fins Vaquèira, tot és baixada i em fotré de fred! M’hi poso en marxa i efectivament, començo a notar el fred a les extremitats, així que faig la baixada directe sense encantar-me massa i treure me la de sobre quant abans millor, tant que just abans de Vaquèira, de poc no em passo el trencall de la pista que mena al Pontet de la Ruda.
Aquesta pista ,travessa el riu de la Ruda i seguint la pista ,enllaça amb el Camin Reiau que m’acosta a Tredòs i sense entrar-hi, continuo per la pista que em deixa al Pont Salardu i a l’alberg.
Fa estona que ja m’hi sento del genoll, no fa massa mal però m’està avisant de no forçar-lo més. No hauria estat bona idea continuar, així que a contracor, decideixo fer la volta en dues etapes, que era el meu pla “B” i que penso que serà el més assenyat. Així doncs, endreço la bici, m’instal·lo en una habitació sols per mi, em dutxo i surto a fer un tomet per Salardú, on aprofito per visitar l’església de Sant Andreu, doncs de tants cops que hi he estat al poble mai l’he vist.
Visitant-la el temps se em tira al damunt ,son les vuit i he de córrer per arribar al sopar pel que sembla un poble fantasma (la final a Wembley ès a punt de començar!). Al menjador la gent esbandeix ràpid i marxa corre cuita a veure l’encontre entre els dos finalistes amb un resultat de 1 a favor del Manchester i ..... 3 a favor del Barçaaa!!!.......
........Tot i la eufòria de la victòria del Barça, ahir al vespre a quarts de 12 es va fer silenci a l’alberg. M’afanyo en recollir les coses i baixo al menjador a esmorzar on amb sorpresa, veig que tot i ser primera hora és tot ple. Vaig per feina i no m’entretinc més que l’imprescindible. Agafo la bici i començo a pedalar a un ¼ per les 8 camí de Bagergue per la carretera aprofitant per fer les rampes més fortes de la jornada amb la fresca del matí.
A l’entrada de Bagergue neix un corriol que enllaça amb la pista del Solan de Bagergue, que guanya metres ràpidament i que fa que en més d’un cop m’hagi de baixar de la bici i empènyer. La pista, tot i que pedregosa és força còmoda i ofereix unes molt bones panoràmiques de les valls on es troba enclavada i n’és un esplèndid mirador de les Maladetes.
Creuo carretera i la pista es fica pel marge de una torrentera tornant-se molt pedregosa. Deixant a la dreta el tuc de Maria Casteràs surto a l’Orri on agafo de nou la carretera que havia creuat i m’arribo fins l’aparcament del Pla de Beret on enllaço amb la pista que deixa la Noguera Pallaresa a la seva dreta i en clar descens amb algun repetxonet em condueix a Montgarri passant per la Cabana de Parròs.
Visito el tan ja familiar conjunt de la Mare de Deu de Montgarri, que és tancat i toco el dos quan comencen a arribar un nodrit grup d’excursionistes que he avançat en la baixada.
A partir d’aquí per mi és terreny desconegut i enfilo roda cap a la pista del Pont de Marimanha on poc a poc el bosc de Bonabé va guanyant terreny a les pastures.
Tot i algunes sifonades, la pista permet rodar a un ritme força alt només interromput per vaques ,cavalls i algun rierol que creua la pista que no és cap entrebanc per si mateix més que per quedar-se a badar.
Passo pel Prat de la Clavera i del que queda de la estació de Nòrdic de Bonabé.
Ara amb la Noguera Pallaresa com un constant sempre acompanyant-me i per una pista plena de roderes en la que s’ha d’anar amb compte, baixo fins al refugi del Fornet, on comença la pista asfaltada tornant-se carretera a l’altura d’Alòs d’Isil.
La carretera ara ,amb tendència descendent ,es torna un tràmit. Passo per Isil , per Boren i el seu embassament, pel trencall de Isavarre i finalment, Esterri de nou, tancant el bucle.
A l’entrada de Bagergue neix un corriol que enllaça amb la pista del Solan de Bagergue, que guanya metres ràpidament i que fa que en més d’un cop m’hagi de baixar de la bici i empènyer. La pista, tot i que pedregosa és força còmoda i ofereix unes molt bones panoràmiques de les valls on es troba enclavada i n’és un esplèndid mirador de les Maladetes.
Creuo carretera i la pista es fica pel marge de una torrentera tornant-se molt pedregosa. Deixant a la dreta el tuc de Maria Casteràs surto a l’Orri on agafo de nou la carretera que havia creuat i m’arribo fins l’aparcament del Pla de Beret on enllaço amb la pista que deixa la Noguera Pallaresa a la seva dreta i en clar descens amb algun repetxonet em condueix a Montgarri passant per la Cabana de Parròs.
Visito el tan ja familiar conjunt de la Mare de Deu de Montgarri, que és tancat i toco el dos quan comencen a arribar un nodrit grup d’excursionistes que he avançat en la baixada.
A partir d’aquí per mi és terreny desconegut i enfilo roda cap a la pista del Pont de Marimanha on poc a poc el bosc de Bonabé va guanyant terreny a les pastures.
Tot i algunes sifonades, la pista permet rodar a un ritme força alt només interromput per vaques ,cavalls i algun rierol que creua la pista que no és cap entrebanc per si mateix més que per quedar-se a badar.
Passo pel Prat de la Clavera i del que queda de la estació de Nòrdic de Bonabé.
Ara amb la Noguera Pallaresa com un constant sempre acompanyant-me i per una pista plena de roderes en la que s’ha d’anar amb compte, baixo fins al refugi del Fornet, on comença la pista asfaltada tornant-se carretera a l’altura d’Alòs d’Isil.
La carretera ara ,amb tendència descendent ,es torna un tràmit. Passo per Isil , per Boren i el seu embassament, pel trencall de Isavarre i finalment, Esterri de nou, tancant el bucle.
En definitiva, un bon cap de setmana de descoberta en solitari tot i que hauria estat millor en companyia...
