De Castellonroi
al Vensillò per la ruta dels regs.
13-12-2014
En el cas d’avui
,la ruta, és una modificació de la que proposa el Consell Comarcal de la
Llitera a la seva web i que originalment, surt de la localitat de Tamarit de
Llitera (capital històrica de la comarca) baixa cap a l’Altorricó i a Ráfales
torna a pujar cap a l’Esplús i Binéfar per retornar a Tamarit. Opcionalment,
també es proposa un bucle d’uns 12 kms extres que baixa fins al Vensilló que
també faré. El circuit proposat, recorre l’anomenada Baixa Llitera i transita majoritàriament
per camins agrícoles en força bon estat per una àrea on predominen extenses planúries verdes de cultiu de reg travessades
per canals secundaris del Canal d’Aragó i Catalunya. Per realitzar l’esmentada
ruta, surto de Castellonroi direcció a Albelda per l’Antic camí que abandono
per prendre la Cabañera de la Rebollosa travessant el Pla de d’Arbull i posteriorment
entrant a Tamarit. Un cop a Tamarit, travesso cap al sud pel passeig del
Hortaz, veritable eix neuràlgic de la vila, arribant-me a la carretera A-140
que prenc uns 250mts direcció Binéfar i que abandono a l’esquerra per un
trencall que condueix a l’Altorricó. De seguida abandono l’asfalt i segueixo pel Camí de Vell de Lleida i la Cabañera Real cap al sud.
Passo pel costat d’una depuradora i segueixo en paral·lel el Desguàs de la Colomina.
Arribo a
Sant Jaume i a la gran Bassa del Sindicat dels Regants on abandono el Camí Vell
de Lleida pel camí de Sant Jaume que em deix directament a l’Altorricó.
Un cop dins del poble, vaig a cercar el camí a l’ermita de Sant Bartolomé, que en un principi és asfaltat arribant-me poc després a l’ermita i a la seva àrea recreativa per just al darrera, retrobar el Camí Vell de Lleida que surt a la carretera A-1240. Just en aquest punt a la dreta hi ha una carretera vella que cal seguir fins arribar a l’estació Tamarit-Altorricó.
Segueixo la carretera que fa un gir de 90º a l’esquerra fins un pas a nivell abandonat i per vies de servei travesso l’autovia A-22 Lleida-Osca anant a trobar la Via Romana Ilerda-Osca i posteriorment el Camí de Moncàsi abandonant-lo poc després pel camí de la Cantera i l’explotació de Egasa.
Vaig a trobar la carretera A-1241 que en uns 1000 metres em deix al trencall del Vensilló, un poble de colonització creat per l’IRYDA a l’any 1960.
Sóc al punt més allunyat de la ruta i ara em cal tornar. Per fer-ho, desfaig camí fins la cruïlla de l’A-1241 i prenc la pista que surt just al davant que enllaça de nou amb el Camí de la Cantera abandonant-lo de nou cap a l’esquerra en el Camí de las Huegas fins arribar a la Basa de Ráfales o Rafles , un embassament de rec antic que per la seva antiguitat ha quedat completament naturalitzat i pel seu lloc estratègic, amb el temps ha esdevingut un bon refugi per aus aquàtiques.
El rodejo per un camí secundari fins arribar-me a l’Esplús on hi ha una curiosa exposició d’utillatge de camp antic pels carrers.
Travesso el poble per la carretera i a la sortida a les darreres cases trobo una pista a la dreta que ressegueixo ,passo pel costat de la deshidratadora i arribo al camí de la Figuera on hi ha una petita àrea de picnic.
Retorno a la pista principal i segueixo direcció nord anant a buscar un pas per sota l’autovia A-22. Arribo a Binéfar ,capital administrativa de la comarca travesso la població per la Plaça Espanya i la Plaça de la Llitera i em dirigeixo cap a l’àrea esportiva a les afores en direcció est.
Sense abandonar el camí principal i tot travessant la sèquia de Algayó o Toradilla. 500metres després, en una cruïlla de camins, caldrà tombar a la dreta per de seguida ,al costat d’una granja, tornar a trencar a la dreta per una pista en lleugera pujada. L’Esmentada pista, al poc, va a trobar el Canal d’Aragó i Catalunya.
Continuo cap a l’est per la via de servei de ràpid rodar i que es va adaptant al contorn del terreny fent gran quantitat de girs fins prop de Tamarit després de ben bons 3500 metres. En arribar a l’estació de tractament d’aigües l’abandonaré quan aquest travessi la carretera A-140 que prenc direcció est cap a Tamarit.
Un cop a Tamarit, vaig a cercar l’esgèsia que em serveix de punt de referència per retornar a Castellonroi pel mateix camí d’anada doncs el sol ja comença a amagar-se i encara resta un bon tram arribant al punt d’inici en plena foscor.
En definitiva, una ruta molt recomanable per realitzar en èpoques tardorenques però sobretot, també, a la primavera.
Passo pel costat d’una depuradora i segueixo en paral·lel el Desguàs de la Colomina.
Un cop dins del poble, vaig a cercar el camí a l’ermita de Sant Bartolomé, que en un principi és asfaltat arribant-me poc després a l’ermita i a la seva àrea recreativa per just al darrera, retrobar el Camí Vell de Lleida que surt a la carretera A-1240. Just en aquest punt a la dreta hi ha una carretera vella que cal seguir fins arribar a l’estació Tamarit-Altorricó.
Segueixo la carretera que fa un gir de 90º a l’esquerra fins un pas a nivell abandonat i per vies de servei travesso l’autovia A-22 Lleida-Osca anant a trobar la Via Romana Ilerda-Osca i posteriorment el Camí de Moncàsi abandonant-lo poc després pel camí de la Cantera i l’explotació de Egasa.
Vaig a trobar la carretera A-1241 que en uns 1000 metres em deix al trencall del Vensilló, un poble de colonització creat per l’IRYDA a l’any 1960.
Sóc al punt més allunyat de la ruta i ara em cal tornar. Per fer-ho, desfaig camí fins la cruïlla de l’A-1241 i prenc la pista que surt just al davant que enllaça de nou amb el Camí de la Cantera abandonant-lo de nou cap a l’esquerra en el Camí de las Huegas fins arribar a la Basa de Ráfales o Rafles , un embassament de rec antic que per la seva antiguitat ha quedat completament naturalitzat i pel seu lloc estratègic, amb el temps ha esdevingut un bon refugi per aus aquàtiques.
El rodejo per un camí secundari fins arribar-me a l’Esplús on hi ha una curiosa exposició d’utillatge de camp antic pels carrers.
Travesso el poble per la carretera i a la sortida a les darreres cases trobo una pista a la dreta que ressegueixo ,passo pel costat de la deshidratadora i arribo al camí de la Figuera on hi ha una petita àrea de picnic.
Retorno a la pista principal i segueixo direcció nord anant a buscar un pas per sota l’autovia A-22. Arribo a Binéfar ,capital administrativa de la comarca travesso la població per la Plaça Espanya i la Plaça de la Llitera i em dirigeixo cap a l’àrea esportiva a les afores en direcció est.
Sense abandonar el camí principal i tot travessant la sèquia de Algayó o Toradilla. 500metres després, en una cruïlla de camins, caldrà tombar a la dreta per de seguida ,al costat d’una granja, tornar a trencar a la dreta per una pista en lleugera pujada. L’Esmentada pista, al poc, va a trobar el Canal d’Aragó i Catalunya.
Continuo cap a l’est per la via de servei de ràpid rodar i que es va adaptant al contorn del terreny fent gran quantitat de girs fins prop de Tamarit després de ben bons 3500 metres. En arribar a l’estació de tractament d’aigües l’abandonaré quan aquest travessi la carretera A-140 que prenc direcció est cap a Tamarit.
Un cop a Tamarit, vaig a cercar l’esgèsia que em serveix de punt de referència per retornar a Castellonroi pel mateix camí d’anada doncs el sol ja comença a amagar-se i encara resta un bon tram arribant al punt d’inici en plena foscor.
En definitiva, una ruta molt recomanable per realitzar en èpoques tardorenques però sobretot, també, a la primavera.
