Pica del Cerví de
Durro (2652mts)
14-12-2014
Avui estrenem
temporada EdeM a la Vall de Boi. Pugem amb intencions de fer les Piques de
Cerví i Cerví de Durro, però en arribar ens adonem ja a primer cop d’ull,
que encara hi falta un bon tou de neu i veiem que tret tot el que no sigui
foquejar pel domini immediat de pistes, esdevé del tot impossible si no és que
hom vulgui destrossar les soles dels esquís. El panorama meteorològic tampoc no
és massa encoratjador doncs tot i que la previ que hi havia se les desitjava bona, comença a nevar i tots els cims son coberts per un
tupit barret de núvols tret de la Pica del Cerví de Durro. Cap allí que anem.
La neu és tan escadussera a cotes baixes que ni tan sols podem pujar per Vaques
cap al Pic de la Pala Ginebrell. Així doncs, anem a cercar la carena
directament per la pista que baixa del remuntador de Vaques i seguim carena
amunt per una neu gelada amb una tènue capa granulada al damunt.
Sembla que la
mèteo millora sensiblement, doncs ja fa estona que no neva i mentre anem pujant,
cada cop som més conscients dels estralls que ha fet el vent a la neu
enduent-se-la de les cotes altes. Anem esgarrapant metres ràpidament a la
carena que a mida que va guanyant alçada la neu va tornant-se definitivament
més gelada fent-se imperatiu l’ús de les ganivetes.
Continuem fins a escassos
metres del cim on trobem la carena final pel lloc on s’estreny més ,amb molta pedra al descobert i glaçada. Deixem els
esquís i muntem grampons tirant aresta cap amunt fins fer cim.
Estem en l’únic
cim de l’olla que no el cobreixen els núvols. Fem unes quantes fotos i estudiem
el panorama quan ens deix l’anar i venir de la boira sobre els cims propers que
ens deixen ben clar que tret de foquejar per pistes, aquesta és la opció més
bona que hem pogut escollir avui per aquí. Baixem a buscar els esquís i
comencem a fer els primers girs de la temporada que val a dir que en els
primers metres de descens son una mica feixucs pel gel i s’ha de filar prim.
A
mesura que anem baixant la qualitat de la neu va millorant sensiblement fins
que retrobem pistes i ens deixem anar per ara sí, una neu ben planxadeta.
