Pedalant per les
serres del nord-oest de la Llitera
27-12-2014
27-12-2014
Interessantíssima
sortida pel nord-est de la comarca de la Llitera i que recorre les Serres al
Sud de la Carrodilla rodejant ,sempre en la distància, el castell de La Mora.
El punt de sortida en aquest cas, és el poblet de Baélls (628mts), situat a la part
alta d'un turó i dominant una gran porció de territori. Destaca del lloc, el
seu castell del segle XVI situat al mateix centre del casc urbà.
En direcció
oest, cal a anar a cercar la pista cap al centre d’observació astronòmic i
continuar per superar el Coll de Sans (662mts) per tot seguit, baixar cap a la
Paridera de Cortrella.
Just rebassar-la,
la pista s’endinsa pel fons de la capçalera del barranc de Lareny per terreny
sorrenc durant uns 2100 metres. La pista surt a un trencall asfaltat i tombant cap
a la dreta guanyem el despoblat de Cuatrocorz (600mts) ,un
petit nucli poblacional associat al
municipi de Peralta de la Sal conegut per la seva tradició terrissaire, i que compta amb
construccions típiques de la zona i una església parroquial dedicada a Sant
Pere.
Allí trobarem un original pilaret que servirà de referència per trobar la
pista asfaltada cap a l’oest descendirem fins al barranc de Caranillo fins arribar
a la carretera A-2216.
Un cop arribats, cal continuar cap al nord per la
carretera i als 200 metres, agafar un trencall a l’esquerra que travessa a gual
el riu Sosa (opcionalment es pot seguir per la carretera fins trobar el pont
que travessa el riu).
La pista segueix el riu a una certa distància en paral·lel
per ferm força trencat fins arribar a la caseta d’aforament on hi ha el pont
per on creua la carretera el Sosa. Poc abans d’arribar a la carretera a
l’esquerra surt una pista desdibuixada que creua el barranc de la Sagarrera i
puja valenta fins a morir a un camp de conreu. Cal travessar-lo per on es pugui
depenent de l’època per anar a trobar una visible pista a l’altre banda.
Seguim
pedalant per la pista i trobem una cruïlla de camins per encaminar-nos cap a
les Cabanes del Juanot. S’ha de prendre l’opció més pujadora i per camí més
trencat, trobarem un característic cartell amb l’ inscripció “Sólo caza del
Jabalí” a l’entrada. La resseguim primer en forta pujada per després planejar
per la carena i baixar fins a trobar la carretera A-2215 que seguirem en
sentit descendent cap a ponent fins arribar a l’entrada de Sanui o Azanuy (454 mts)
on agafarem un camí lateral.
Creuem el poble per carrerons
en els que es barregen l'edat
mitjana i el renaixement amb edificis que s'amunteguen a l’altonazo que és coronat
per l'església parroquial del s. XVIII dedicada a l'Assumpció, en el mateix
lloc que ocupà l’antic castell.
Els carrers en pendent configuren la major part
del nucli urbà, en el qual cal destacar edificis del renaixement aragonès com la
casa Valonga. Tot passejant, anirem a trobar el camí asfaltat (HU-V-9011) de
Alins del Monte a la banda oest de la població. Continuem per l’asfalt uns 500
metres, i prendrem el camí que surt a l’esquerra a l’altura d’un tancat. Per
camí al principi força erosionat, prenem la Cañada d’Azanuy a Calasanz per
després prendre el trencall del camí de las Jesetas i posteriorment el de la
Masía de Badajín deixant el de Alins a Fonz a la dreta sota del Tozal de Moner.
Retrobem la carretera i pedalarem per asfalt durant uns 3 kilòmetres amunt fins
arribar a Alins del Monte (664mts)un petit nucli que es troba a la part alta
d'un turó ,situació clarament defensiva destinada a aixoplugar el flanc
occidental del castell de la veïna localitat de Calasanz i on es destaca la
seva església dedicada a Sant Joan Baptista, les minses restes d'un senzill
castell i la casa Guilleuma.
A l’entrada hi ha un arbre monumental i el GR-23
que cal prendre i que per força bona pista, en 5 kilòmetres ens deixa al poble de Calasanz
(741mts)pel nord.
Calasanz o Calassanç també s’hi troba dalt d’un turó dominant
una amplia vall poblada quasi en tota la totalitat per oliveres. Els seus
estrets carrerons, encara conserven el tipisme dels pobles i les cases de muntanya.
Destaquen la fatxada de la casa Plana, avui casa d’allotjament de turisme rural
i les cases de Colomina i Pilzano. També l’església de San Cipriano i les
restes de l’antiga fortificació àrab junt amb l’ermita de San Bartolomé.
Continuem pel
Camí Antic de Peralta (GR-23) que és un bonic camí delimitat amb murs de pedra
seca als costats que passa per l’ermita de la Ganza s. XVII i davalla
suament fins a Peralta de la Sal (530mts),
on destaca El Santuari de Sant Josep de Calassanç, fundador de les Escoles Pies
i patró universal de les escoles populars del món, nat a Peralta de la Sal a
l'any 1557.
Sobre la casa natal del sant s'ha construït el Santuari que acull
l'església del santuari, el Museu Calasancio, la Capella dels Màrtirs, el Claustre,
l’Hostatgeria, l’Alberg Juvenil i l’Escola d'Hosteleria.
El Santuari ,actualment,
està atès per una comunitat de Religiosos Escolapis i una Comunitat Religiosa
de les Germanes de Santa Anna de Chennai, de l'Índia. El temple parroquial, és
un edifici barroc del s. XVII dedicat a Ntra. Sra. de l'Assumpció i guarda la
pedra que dóna nom al poble de Peralta i la pila on va ser batejat Sant Josep
de Calassanç. Està inclòs en el catàleg del mudèjar d'Aragó i declarat patrimoni
de la UNESCO. Travessem la població de dalt a baix pels seus carrerons fins
anar a trobar la carretera A-2216. Aquí hi ha l’opció de seguir pel GR-23 fins
a Baélls, però paga la pena allargar la ruta i continuar cap a Gabasa. Per
fer-ho, cal seguir la carretera cap al Nord fins trobar el trencall a la dreta
de les salines poc després de passar el punt kilomètric 16. Passat un cobert ,s’ha
de continuar pel camí de la dreta deixant a l’esquerra les salines tot i que
son de merescuda visita ja que la seva construcció data del segle I.
Travessarem el Sosa i continuarem cap a Gabasa
trobant pel camí l’Estany de Gabasa.
Passat aquest, hi ha un trencall
que porta o a la part baixa del barranc o al poble. Escollim aquest darrer
trencall per ser més ciclable tot i que ens rebrà amb un bon pujadot de “codolera”.
Un cop al petit poble de Gabasa (659mts), el travessarem pels seus carrers
estrets i cases que mantenen el tipisme dels petits nuclis rurals tot passant
pel costat de l’església de San Martín s. XII i baixant cap al pont del
barranquet.
La localitat es troba en un
enclavament privilegiat envoltat de vegetació i aigua sent molt abundants les
oliveres, alzines i pollancres. Al centre del poble s'aixeca una gran roca coneguda
pels vilatans com "Roca del medio dia o Migdia" en què probablement
hi va haver un castell fortalesa del qual encara queden les restes del que possiblement
fora una torre.
Travessem la gorga i trobarem un tram del barranc habilitat com
a sender de curt recorregut d'una gran bellesa amb vegetació frondosa, pròpia
d'un clima més fred i humit on es pot veure un bosc de pollancres llombards,
nogueres, avellaners, salzes i altres espècies que formen un espai únic a tot
el sud de la província d'Osca. Trobem una petita represa, formant un bell
estany de cristal·lines aigües que resseguirem per corriol cap a Zurita per un
bonic camí que va superant petits desnivells mitjançant esglaons de fusta i on caldrà
portejar puntualment la bici fins al encisador Salt de Santa Anna on poc més
endavant, es troba el trencall cap al Pajar de Madar.
La pista torna a pujar fins
al que serà el punt més elevat de la jornada (756mts) per posteriorment perdre
altura per endinsar-se en el Barranc de Comadivo.
Poc després de passar la font de Comadivo, apareix el trencall cap a Zurita, corriol
en el que puntualment caldrà empènyer la bicicleta en alguns trams fins superar
el coll de Taboc (736mts).
Un cop superat el coll, el camí baixa per divertit
corriol fins prop del barranc de Getsemaní per després, pujar fins a Zurita (Sorita),(703mts),
un petit despoblat malgrat la seva ubicació.
Allí, prendrem la carretera sense
asfaltar HU-V-922-1 a la que s’hi uneix el GR-23 provinent de Peralta de la Sal
i que per pista ràpida ens condueix a l’ermita de Santo Toribio per finalment arribar
a Baélls, punt de sortida.
