27 de des. 2014

21-12-2014 Puig de Bastiments

Puig de Bastiments
21-12-204



Veient les perspectives que hi ha enguany al Pirineu, sortim amb una idea no massa definida del que farem. Quan arribem a lloc, ja improvisarem segons condicions. Sortim de l’aparcament superior de Vallter doncs en l’inferior no hi ha ni un bri de neu. Dalt no és que la situació millori massa més però per pistes es pot anar fent. La cosa està així, de la nevada que va caure fa dies el vent i la pluja s’ha encarregat de minvar-la en quantitat i qualitat. El regel ha fet que les cares nord esdevinguin en un autèntic vidre, les vessants occidentals estiguin amb la pedra a la vista, les orientals potser una mica millor que les darreres i les cares sud si no s’és massa matiner i es deixa que el sol les treballi van transformant sense tampoc estovar-se massa. En principi se ens acudeix fer un Bassivés pel Coll de la Geganta ja que volem evitar el Coll de la Marrana per que tal com van de maldades deu d’estar com un vidre. Sortim esquís als peus i ens encaminem cap a la pista del Clot desviant-nos a l’estanyó que hi ha passada la pista de la Font de la Perdiu. Ja fora pista guanyem metres per la pala que mena  al Clot de la Regalíssia fins arribar-nos al pic de la Geganta. 







Allí ens encaminem cap a l’Estany de Bassivés però en quan canviem de vessant trobem una neu tan gelada que fa desdir-nos. Sobre la marxa canviem d’objectiu, ens n’anem cap al Bastiments, de fet no som els únics que canviem de parer, tampoc no és que hi hagi massa més opcions. Retrobem l’esquena d’ase i comencem a remuntar el contrafort est del cim cap al pas del Bou. Fem transició d’esquís per grampons i continuem així fins al cim. 






Treiem pells i comencem el descens per una neu menys transformada del que pensàvem però amb l’hora que és ara ,ja només pot anar a pitjor. Baixem amb cura envoltats de la fressa que fan els nostres cantells contra la neu endurida fins al pla del pluviòmetre. Avui de baixar per alguna de les canals ni parlar-ne ,així doncs, baixem fins al Coll de la Marrana que segueix estant delicat a l’entrada però accessible i ens deixem caure fins a l’antic refugi on enllacem de nou amb les pistes que tampoc no estan per llençar coets a les parts ombrívoles.