Pedalant pel Vessant nord del Matagalls
10-01-2015
Poc tenía a veure
amb el Montseny l’activitat prevista per avui. El pla era sortir a fer una mini
travessa d’esquí de muntanya, però al darrer moment ,tal com tenim el pirineu
oriental enguany i les baixes, ens hem desdit i hem decidit deixar les pells a
casa i sortir amb les bicis que sempre, son un valor segur. Amb poc marge de
maniobra ja, busquem quelcom que ens serveixi per fer una matinal i sigui prop
de Viladrau. Apostem per una de les rutes que proposen a Rutabike i que fa poc
va fer el company Totoff del Blog Pedalant la gent s’entén, un dels blogs amics
d’aquest i que sempre és una garantia d’èxit ja que la nostra, avui, acabarà
per ser una matinal de tarda per l’hora que ens hi posem.
Així doncs, a una
hora ja poc recomanable, sortim de Viladrau (825mts) i anem a cercar la
carretera GI-543 direcció est. Pedalem per asfalt prop dels 500mts des de que hem
sortit del poble i passada La font de les Delícies, en una marcada corba a
esquerres, trobem un trencall a l’esquerra, punt on abandonem l’asfalt prenent
una pista que en baixada i en paral·lel a la riera, va a trobar el mas Miquel, per
un cop l’ha rodejat, començar a pujar.
Al pas ens van sortint diferents trencalls
que sempre prendrem cap a la dreta mentre la pista torna a baixar fins que de
sobte, s’acaba i amb ella tot tipus de traça. En aquest punt ,cal portejar la
bici fent una forta diagonal cap amunt i a la dreta pel bosc ,sortejant els
arbres.
En uns 100 metres trobem el final d’una pista que acaba de sobte talment
com la que acabem de deixar. Aquesta pista tot i que puja una mica, acaba per baixar
al Coll de Gomara (889), tot creuant la carretera GI-543 altre cop.
Allí trobem
la cruïlla amb la carretera GI-5201. Just en aquest punt, a l’esquerra comença
una pista que ens apropa al mas Gomara i
prenem el camí a la dreta que ens deixa de nou a la carretera GI-5201.
La
travessem i agafem un camí amb traces de sender que amb pendent suau va pujant i
ens porta fins a la Colònia del Mas Pujolar i a les rodalies del Mas Vilarmau.
Sense
arribar-hi, travessem per una pista d’explotació forestal una fageda que amb alguns trams més exigents, ens deix
al collet de Palomeres (1026mts) on encara seguirem pujant fins arribar al bonic
pla del cim de la Tremoleda i on podem gaudir
d’unes bones panoràmiques sobretot del massís del Canigó.
Pugem un xic més tot
travessant l’alzinar i sortim a un cortal per seguidament, rodejar per la seva
dreta el turó de la Tremoleda. Ara el camí, per terreny erosionat baixa en
forta pendent cap al sud fins anar a trobar el Coll de Bordoriol (1096mts).
Travessem
altre cop la carretera GI-5201 i anem a trobar la pista que hi ha a l’altre
banda que rodeja La Roca dels Llancers per l’esquerra i puja al Coll Pregon. La pista ,al través de la frondosa fageda
va guanyant metres passant per diferents
fonts sent la primera la dels Pastors.
És un tram realment perdedor,
doncs hi ha infinitat de trencalls i de pistes d’explotació forestal que tornen
aquest bosc en un veritable laberint. Just
passada la Roca dels Llancers, en una marcada corba a esquerres, marxa un
camí cap a la dreta, és el que hem de
prendre i anar ciclant pel que se suposa ara, és la pista més principal i que té
certa tendència a perdre altura.
Travessem el torrent de Collpregon i poc
després ens trobem un altre trencall en el que agafem la pista que marxa a l’esquerra.
Comencem a pujar per aquesta nova pista, travessant a gual els torrents que ens
van sortint al pas pedalant per terreny incòmode i pedregós tot remuntant el
vessant nord del Matagalls durant un parell de quilòmetres de pujada continua i
puntualment, en algun tram, feixuga. Ens arribem a la font Rupitosa on el camí
planeja acabant-se de cop.
Allí hi ha un incipient corriol des d’on iniciarem el
descens cap a Viladrau, població que s’anirá deixant entre les clarianes del
bosc. Al principi comença travessant una canal erma i terrosa per seguidament baixar
decidit fent que en algun punt calgui posar el peu a terra.
Ara el camí torna a ser perdedor doncs anem
alternant pistes i corriols que en alguns casos trobarem coberts de fullaraca i
on serà d’utilitat no perdre les fites que hi ha als marges del camí fins
arribar-nos al pla de Somera i on la fageda, dóna pas a l’alzinar i la roureda
mentre anem a trobar la font del Cristall.
Per camins divertits arribem al trencall
dels Molins que no prenem i seguim baixant ara per corriol fins arribar a les ruïnes
del Molí de Baix on hi ha un bonic saltet d’aigua en el Torrent dels Molins.
Ja
estem a tocar de Viladrau i per arribar-hi descartem la ruta original i seguim pel sender que en paral·lel
al torrent i amb les indicacions de Viladrau, ens retorna al poble que haurem
de travessar pel seu conglomerat de laberíntics carrers.
En resum, una bonica ruta que discorre entre rouredes, alzinars, avetars, castanyers i fagedes del
vessant nord del Matagalls i que tot i tenir un kilometratge i desnivells força
continguts, no és pas un itinerari que es pugui fer amb presses, doncs les
seves pendents, sovint en terreny pedregós i els seus corriols colgats per la
fullaraca que amaguen sorpreses en forma de pedres i branques, fa que no sigui precisament
una ruta ràpida però si entretinguda .
