13 de gen. 2015

11-01-2015 Pedalant de nou pels Cingles de Bertí

Pedalant de nou pels Cingles de Bertí
11-01-2015



Repetició de la repetició d’una repetició, i es que el lloc s’ho val ja que a més, sempre cau alguna que altra variant d’aquesta clàssica matinal d’aquelles de tornar a dinar d’hora a casa. No massa matiners, sortim de l’aparcament del santuari del Puigraciós i comencem a pedalar enfrontant-nos amb les primeres rampes del dia. Davallem fins al Coll de Can Tripeta tornant a pujar la pista penjada que voreja la cinglera del Puig Ciró i que ens deixa a l’encreuament del camí al Turó de les Onze Hores. 




Prenem el desviament d’aquesta pista ,força trencada, que ens davalla fins a escassos metres del Turó de les Onze Hores a una mena de pla on la pista desapareix i on cal seguir per una sendera amb vegetació molt densa. Just abans d’un ressalt rocallós, deixem les bicis i caminant, ens arribem fins a la punta del turó fàcilment identificable per la seva senyera culminant. 


Tornem a les bicis i remuntem la pista fins retornar a l’encreuament. Ara seguim per la pista de Can Borra i Can Mestret i en pujada ens arribem al castell del Clascar. 


Feta la obligada visita, reprenem el nostre camí  desviant-nos 300 metres més amunt per la pista que baixa fins el bonic paratge de Sant Pere de Bertí i on paga la pena desviar-se per veure la seva petita ermita. 








Seguint el camí principal davallem per enfrontar-nos tot seguit a una forta pujada pedregosa d’aquelles que posa les piles. 



Dalt enllacem amb la pista que discorre paral·lela al Serrat del Soler pel mig de boscos fins arribar al trencall del Coll de Gasens on canviem de pista anant a trobar els Cingles de Bertí tot enllaçant el sender amb traces de GR que discorre per un bell corriol sovint penjat de la cinglera sota el cim del Puigfred que esdevé espectacular i poc apte per qui pateix de vertigen. 



 En el Sot de Grau, passada la Taula de Pedra, ens cal desgrimpar un esglaó de roca per un cop superat l’obstacle, trobar a la dreta el camí del Grau de Montmany. 



El camí s’introdueix per una canal i fent un seguit de llaçades perd altura molt ràpidament fins seguir planejant tot fent vessant per una feixa resseguint bon tram d’una línia eléctrica. 



L’acaba abandonant i el corriol es torna pista mentre segueix davallant per sota del coll de Tripeta per a continuació, en forta pujada i ferm rocallós, portar-nos directament a enllaçar amb el camí de sortida ja a tocar el Santuari de Puigraciós.