16-12-2012 La Tossa Rodona (2601mts)

La Tossa Rodona (2601mts)

16-12-2012

Després d’una foquejadapistera dissabte passat, avui carregat d’optimisme, amb en Xavi hem pujat a fer un tast en neu verge per tal de veure com funciono en aquest medi i de pas ell, iniciar la temporada. L’objectiu escollit ha estat un dels grans clàssics de la zona, l’arxi repetit pic de la Coma d’Or que per cert, vaig intentar fer amb la bici aquest estiu sense massa èxit però. Ben puntuals, arribem a l’aparcament del Col de Pimorent (1915mts) en un dia solei i força càlid. Travessem la carretera i anem a cercar les traces dels que ens precedeixen. Comencem a foquejant direcció  NE resseguint  el rec d’en García i remuntant suaument la Coma d’en García per la riba dreta. 

A la cota 2200 passem pel costat de les restes de les antigues instal·lacions mineres i arribem a un punt on la vall es bifurca en dues comes per una mena de contrafort  pujant nosaltres pel contrafort que abandonem quan aquest es torna massa costerut i anant a buscar la coma de l’esquerra que es deixa en un replà per el que avancem per la fondalada fins arribar a la capçalera que enllaça amb la pala que mena a la Portella d’en García (2534mts). 

Davant nostre apareix un paisatge desolador amb un Pic de la Coma d’Or (2826mts) gairebé pelat, doncs el vent d’aquests dies i una temperatura força alta ha fet estralls en cotes elevades. 

Amb aquest panorama, desestimem l’ascensió a aquest cim i ens dirigim al sempre socorregut  recurs de pujar a la Tossa Rodona (2601mts), un discret bony arrodonit que queda al NO de la Portella i que assolim fàcilment per la carena. 

Un cop hi som i malgrat que el seu estat  també és lamentable per la manca de neu, intentem  anar a fer un vell conegut, El Pic dels Tres Punts (2624mts) però just començar a fer les primeres passes per una irònicament neu fonda ,sento les primeres molèsties al genoll i sàviament aconsellat pel Xavi, ho deixem estar. Així doncs traiem pells, i per una neu ventada i canviant, desfem camí cap a la vall on a mida que vaig perdent metres ,me n’adono que realment, al meu genoll encara li falta una mica més de temps per enfrontar descensos per neu verge. 

Així doncs ,paciència no sia que l’esgarrem abans de començar. 

08-12-2012 Del Pla de la Massella a la Tossa d’Alp.

Del Pla de la Massella a la Tossa d’Alp.

08-12-2012

Amb la poca neu que hi ha enguany al Pirineu Oriental, aquest dissabte ens hem ajuntat l’Àgata, la Neus, l’Alex, en Roger i jo per fer una foquejada Xpress pels marges de pista a la Massella sobre neu artificial fins al cim de la Tossa d’Alp en el que ha estat un dia fred i ventós. Tot i que el dia ha començat força cobert, ha acabat aclarint i ens hem atansat al Pla de Massella (1600mts) on ens hem posat els esquís. Sempre per pistes obertes (doncs les tancades son molt escadusseres de neu) hem remuntat fins al Cap del Bosc (2150mts) en la que ha estat una foquejada força tranquil·la tot i la gran quantitat d’esquiadors de pista que ja baixaven a aquella hora. A partir d’aquest punt , hem trobat algun tram força  glaçat en el que ens ha calgut calçar ganivetes i ja a la part alta, al sortir a la carena, hem patit els efectes d’una bona turbonada que s’ha endut tota la neu i que ens ha obligat anar a refugiar-nos al refugi de Niu d’Àliga (2531mts) una bona estona.

El descens,  tret de la lluita amb el vent a la sortida del refugi i d’alguna patinada en el tram glaçat de dalt, ha estat força divertit  ja que la neu tractada de pistes ens ha fet xalar de valent. 

Esperem que la propera foquejada ja sigui per neu de debò!

Fotos Daniel, Agata i Neus

Trailer EL DESORDEN DE LOS SENTIDOS

4'45" d'emotiu trailer del llargometratge documental "El desorden de los sentidos" realitzat per La Maleta Proyectos Culturales.
http://lamaletapc.wordpress.com/trabajos/proyecto-documental-discamino-2012/

2-12-2012 Trotada matinal al Matagalls des de el Collformic.

Trotada matinal al Matagalls des de el Collformic.

2-12-2012

Ahir veient unes imatges del Montseny enfarinat, se em va acudir que avui podria fer alguna cosa per allà. A més, vaig decidir donar festa a la bici canviant-la per les sabatilles de córrer per que feia molt, moltíssim temps que no sortia a trotar per la muntanya i de pas, provar fins on sóc capaç de pujar i veure com es comporta el meu genoll operat. Vaig pensar que un Matagalls des de Collformic podia ser una aposta segura i sense compromís prou vàlida per que a més, matinant ,podria estar a una hora prou prudent per estar a Barcelona per dinar amb la família.

Així doncs amb un temps molt menys fred del que em pensava, un pel abans de les 8 del matí m’arribo al Collformic (1138mts). Des de l’aparcament, travesso la carretera per anar a trobar el camí de pujada que és al costat d’un tauló informatiu. Tot just després de superar uns esglaons de pedra, em cal superar un curt tram sobre pissarra. Creuo una pista forestal i la sendera continua direcció E. rodejant per sota el Turó d'en Bessa i travessant el Plà de la Barraca. 

Ara la sendera segueix planejant tot passant pel vessant nord del Turò Gros i un cop superat, comença de nou a enfilar-se fins arribar-se a la Creu de Catalunya, cim del Matagalls(1697mts). 

Sembla que la pujada ha anat prou bé tot i que m’ha calgut alternar trams corrents i trams caminant ja que a més de la manca de “fuelle” cal afegir que hi ha hagut algun tram delicat que el terra estava molt glaçat. Gaudeixo una estona de les vistes des de el cim tot aprofitant la bonança meteorològica fins que el cim comença a omplir-se de gent.  

Arriba l’hora de tocar el dos i tornar. Desfaig el camí, però aquest cop caminant, ràpid però caminant i alhora extremant les precaucions ajudant-me dels pals, doncs no vull fer una relliscada amb el glaç que encara persisteix. Passant per sota del Turó d’en Bessa comencen a aparèixer les primeres molèsties al genoll però m’ho prenc amb calma i arribo sense novetats al punt d’inici això si, un pèl dolorit. 

Sembla que poc a poc anem tornant a la normalitat.