Pic del Sui i Puig del Drau des de Cànoves
15-10-2011
Nova pedalada solitaria en aquesta nova falera de cimitis beteterus que aquest cop em porta als dominis del Montseny en un dissabte trist i rúfol. Surto més aviat tardet, passades les 10 del poble de Cànoves per la carretera que condueix al Pantà de Vallforners. Acaba l’asfalt i a l’alçada del Gorg de Lloreda comença el pendent. Faig el perímetre del pantà fins trobar la cua de l’embassament i prenc la pista que ressegueix el torrent del Vallforners fins arribar al mas del mateix nom. A partir d’aquí , el ferm perd qualitat i per la Soleia de Vallforners la pista va replegant-se guanyant altura gairebé sense descans fins arribar al Pla de la Calma entrant per la Casanova de Vallforners i la seva curiosa cabana de pastors.
La pista a partir d’ara és excel·lent i va a trobar el Collet del Serrat de la Creu (1285mts) per tot seguit agafar un trencall a l’esquerra que em deixa dalt del Puig Drau (1345mts) coronat per un repetidor. Les vistes son força decebedores, doncs en front meu puc veure un Turó de l’Home i un Matagalls escapçats pels núvols.
Retorno sobre les meves passes fins anar a trobar el trencall del Pla de Sui i del cim del mateix nom, pròxim objectiu. La pista primerament és ciclable fins tornar-se en un corriol que reptant entre uns rocs torna a ser novament ciclable fins al cim del Sui (1318mts) que comparteixo amb una família.
No m’hi estic massa i començo a descendir cap al SO per una trialera d’aquelles que fa perdre amics, amb molta pedra solta i esglaons cap al pla del Roure fins al Coll de Pou d’en Besa (1186mts) on agafo un nou camí de senglars ,això si molt més ciclable que l’anterior i que desemboca a la capçalera d’una pista.
Continuo per la pista que esdevé força divertida fent continues ziga-zagues per perdre alçada d’una forma contundent fins que trobo el trencall del Castanyer Gros d’en Cuc al que m’hi atanso.
Un cop feta la visita obligatòria a l’arbre mil·lenari, torno sobre les meves passes i agafo el trencall d’una preciosa pista que resseguint el Torrent d’en Cuc, em torna a deixar a la cua de l’embassament desfent el camí fet fins el punt de sortida on m’obsequio amb un bon refrigeri.
