Circular Dosrius-Santuari del Corredor-Canyamars-Dosrius
23-10-2011
No us passa que de vegades us en fan molt bona propaganda d’alguna cosa , i que quan teniu l’oportunitat de tastar-la us en porteu un desengany? Doncs una mica és el que m’ha passat avui. Fa poc em va arribar el track d’aquesta ruta a les meves mans amb molt bones crítiques i em feia una certa gràcia repetir-lo doncs al Santuari del Corredor ja hi havia pujat en unes quantes ocasions per diferents camins tals com des de el Coll de Parpers i des de Canyamars. Malgrat que el tram des de el santuari del Corredor a Canyamars ja el coneixia, no m’importava repetir doncs en guardava un bon record i a més ara tenia la ocasió de fer-lo en baixada. Així doncs en un dia tristot i gris ,surto de Dosrius predisposat a gaudir d’una gran jornada betetera i enfilo pels carrers del poble fins trobar el camí de terra que va cap a la C.I.T.A. La cosa comença potent amb uns repetxonets que prometen i que de seguida fan entrar en calor en aquest dia que ja comença a ser de veritable tardor. La pujada és amenitzada per una sèrie de obres escultòriques i finalment se suavitza en arribar a la urbanització de la Cornisa on el bosc ,s’esclarissa i deixa veure Mataró i al fons ,la Mediterrània.
Un cop surto de la urbanització, passo per la hípica de Can Bruguera on la canalla s’ho passa d’allò més bé amb els Ponis i s’ha d’anar amb compte de no topar doncs n’hi ha una munió i surten per totes bandes. La pista és una mica trencacames amb continus puja – baixes i va cercar per dins del bosc la carena de la Serra de Polseruc enllaçant també amb la de Vallalta quasi sempre per un ferm de sauló boníssim tot i que val a dir que ja fa estona que l’itinerari s’ha tornat avorrit i carent de d’interès sempre enclotat dins del bosc. Passo per la font del Malpàs i pel Coll del Port de Buac i arribo al trencall de la Creu de Rupit, terreny conegut per mi del cop que hi vaig venir amb la Bea i la Eli.
Continuo recte i finalment arribo a un Santuari del Corredor a petar de gent de tots tipus. No m’hi estic massa i de seguida em poso en marxa pel corriolet que surt de la mateixa esplanada que abandono uns 700metres més avall.
Agafo la pista que surt a l’esquerra tot travessant la carretera (si, si, carretera, han asfaltat la pista!) per terreny més trialero vaig a trobar el camí de tornada tot rodejant el cim del Corredor (657mts.). De fet hauria d’haver agafat aquest camí de pujada també, però és el que te confiar-se quan et creus que coneixes el camí ,que no mires el track i vas fent, i mira, potser m’he perdut un dels trams més interessants de la ruta en pujada. Bé doncs, al tema, desfaig el camí fet fins que arribo al trencall de la Creu de Rupit i agafo el trencall que discorre en paral·lel del Torrent de Rupit, que baixa per un bosc de castanyers ,humit i feréstec, i al meu parer la part més bonica de l’itinerari fins que arribo al Pou de Gel, que n’és un dels millors conservats a Catalunya.
Paso per l’interior del nucli de Canyamars i agafo el trencall de la Riera cap el camp de futbol arribant-me al Mas de Can Gel on la pista va a trobar la carretera BV5101.
La ressegueixo poc més d’un km fins trobar un trencall a l’esquerra que després d’una curta pujada deixa sobre la part alta de Dosrius, on m’afanyo anar a trobar la furgo doncs ja feia estona que espurnejava i ara la cosa sembla que va de debò.
No deien els de Meteocat que avui no plouria?
Resumint i sempre des de un punt de vista molt personal. Aquesta és una ruta molt, molt fàcil, doncs el ferm és gairebé sempre excel·lent i la absència total de trialeres i trams tècnics la fan una ruta ideal per tots el públics tot i que això si ,esdevé una mica trenca-cames i en aquest aspecte cal anar amb els deures fets i anar amb uns mínims de forma física. Tampoc no espereu grans paisatges, doncs la majoria del recorregut és per dins de boscos d’alzines que fan que quasi sempre sigui igual tornant-lo força ensopit i monòton en aquest altre aspecte. Per mi la cirereta sigui potser la baixada des de La Creu de Rupit a Canyamars, doncs de Canyamars a Dosrius és pur tràmit i està una mica agafada amb pinces.
