Mont Caro en Btt (1447mts)...
....bé, en Btt asfàltica!.
2-10-2011
Per avui i com a comiat de la meva curta estada per les terres de l’Ebre, quin millor comiat que una excursió per ascendir al Mont Caro de 1447mts. La meva idea inicial era pujar íntegrament pel GR però al no trobar massa informació sobre aquesta opció, vaig decidir optar per una totalment asfàltica, tot i que no era la manera que m’hauria agradat assolir el meu objectiu.
De la població de Roquetes, a les afores de Tortosa, agafo la carretera que em porta fins al desviament cap al Mont Caro i la urbanització del Mascar. Deixo la furgoneta i començo a pedalar en una tancada corba de ferradura a esquerres que marca clarament el canvi de desnivell. A partir d'aquest punt comença un ascens continuat de 9 quilòmetres, amb una mitjana superior al 7% i en ocasions rampes que aconsegueixen el 10 i el 11% fins arribar al pas del Cargol i el Portell tot i que val a dir que hi ha alguns trams que suavitzen força.
De la població de Roquetes, a les afores de Tortosa, agafo la carretera que em porta fins al desviament cap al Mont Caro i la urbanització del Mascar. Deixo la furgoneta i començo a pedalar en una tancada corba de ferradura a esquerres que marca clarament el canvi de desnivell. A partir d'aquest punt comença un ascens continuat de 9 quilòmetres, amb una mitjana superior al 7% i en ocasions rampes que aconsegueixen el 10 i el 11% fins arribar al pas del Cargol i el Portell tot i que val a dir que hi ha alguns trams que suavitzen força.
A partir d’aquí, ve un lleu descans de 1,5 kms. aproximadament per a continuació agafar un desviament cap a l'esquerra que fer asfalt força apedaçat, em porta fins al cim del Caro i a les antenes que el coronen enfrontant-me amb rampes amb una mitjana superior del 9% fins al 15% esforç que no es veu recompensat doncs la boira s’ha imposat dalt del cim.
Així doncs, faig algunes fotos testimonials, i desfaig el camí cap al punt de sortida amb ganes de tornar-hi per veure el que m’he perdut dalt i trobar el seu punt feble per camins, que segur que n’hi han.
