Via verda de L’Ebre
(d’Arnes a Tortosa)
29-9-2011
Avui m’he acostat per les terres de l’Ebre amb la intenció d’entre altres, fer la tan anomenada via verda de les Terres de l’Ebre, de la vall de Zafán, de La Terra Alta o del Baix Ebre que és amb els diferents noms com se la coneix. Aquesta Via Verda ,travessa les comarques de la Terra Alta i el Baix Ebre entre el que va ser l'estació d'Arnes i la ciutat de Tortosa i flanquejant magnífics paratges del vessant occidental dels Ports, dels engorjats del riu Canaletes i la plana fluvial de l'Ebre en un recorregut total de 52kms des de Arnes que a més opcionalment, inclou la visita del santuari de la Fontcalda.
Tot fent una mica d’història, podem dir que aquesta via, aprofita el traçat de l'antic ferrocarril que en el seu temps uní Tortosa amb la Puebla de Híjar amb un recorregut total de 110 km en un intent del govern aragonès d’aquella època d’apropar el mar a Aragó. L’inici de les obres del ferrocarril daten de l’any 1882, però diverses contrarietats en van retardar la posada en marxa a ple rendiment durant prop de 60 anys. Durant la seva vida útil, aquesta línia, principalment es dedicà al transport de viatgers i mercaderies fins al mes de setembre de 1973 que se’n va abandonar definitivament la seva explotació. Actualment, aquest itinerari s’ha recuperat adequant-lo bàsicament a la circulació de bicicletes oferint-nos viaductes i túnels que cal travessar ,algun d'ells amb una llargada de prop als 750mts i dotats en la seva majoria de sistemes d'il·luminació automàtica, tot i que el mal estat d'aquest equipament fa obligatori l’ús de sistemes d'enllumenat a les bicicletes, doncs sense aquest requisit, travessar alguns dels túnels pot tornar-se una tasca força complicada.
Doncs res, amb moltes expectatives pel que em trobaré avui, deixo la furgoneta aparcada a la plaça Major d'Arnes, població amb un rerafons tan espectacular com pot ser el del Parc Natural dels Ports on hi destaquen les roques de Benet. El seu casc urbà de regust medieval, bé mereix una visita si més no el magnífic edifici de l'Ajuntament, d'estil renaixentista o l'església de Santa Magdalena d’estil barroc. Surto del poble i vaig a trobar la via verda, tot creuant la carretera T-330 i creuant el Riu dels Estrets o dels Algars on m’ajunto amb la Via Verda tot arribant a l'antiga estació de Lledó-Arnes. Per ferm asfaltat, direcció llevant m’apropo a l'estació d'Horta de Sant Joan per un tram pla entre oliveres i força ràpid trobant ja el primer túnel llarg. 
Arribo a l'estació d'Horta de Sant Joan, on la població es troba a 1 km enlairada al sud i té un magnífic i brillant patrimoni històric i monumental tot i que és coneguda també per la seva estreta relació amb Pablo Picasso. Segueixo el recorregut sota la característica muntanya de Santa Bàrbara amb el convent de Sant Salvador als peus. La via la hi rodeja i pren direcció nord-est començant ja apreciar-se d’una forma evident com aquesta comença a perdre desnivell, tendència que ja no abandonarà fins anar a trobar la riba de l'Ebre. En aquest tram es passen 7 túnels i un viaducte abans d’arribar a la població de Bot.
Bot és una població agrícola originària d’un assentament iber. També cal esmenar, que aquí convergeixen vàries rutes ciclistes de la Terra Alta com la de Caseres o la de la pau. En aquest tram, el recorregut descriu un cercle quasi tancat per perdre alçada d’una forma moderada encaixonant-se en la vall del riu Canaletes, un paratge de gran bellesa. Aquí també es passen 7 túnels, un d’ells el més llarg de la via i 2 viaductes espectaculars abans d’arribar a l'estació de Prat de Comte.
La població del Prat del Comte, es troba situada a 4 km de la Via. Just passar un túnel i un revolt molt fort, trobo el trencall del santuari - balneari de la Fontcalda, pertanyent al terme municipal de Gandesa i situat a l'altra banda de la riba del Canaletes en un indret de gran bellesa. Cal baixar la pista i creuar el riu on ,just passat el pont hi ha les fonts d'aigua calenta que donen nom a l'indret. Interessant també internar-se pel camí habilitat dins de les gorges. Torno al camí principal i continuo cap avall, trobant un túnel enrunat que cal vorejar per una pista oberta al costat esquerre. Val a dir que l’esfondrament del túnel és el que va servir d’argument per tancar la línia. La vall del Canaletes es va eixamplant i amb ella el paisatge també canvia.
Sembla que el número 7 és l’escollit pels túnels trobant-ne 7 més des de la sortida de la Fontcalda. El Pinell del Brai, queda a 6 km de l'estació per la carretera N-230 i és interessant la visita al seu celler modernista. Un cop passada l’estació ,la via gira d’una forma decidida cap al sud-est per anar a trobar la vall de l'Ebre passant el riu Canaletes pel pont de la Riberola donant la entrada a la comarca del Baix Ebre. Des de la estació del Pinell es poden contar fins a 13 túnels. Ara l'itinerari discorre per una mena de cornisa sobre el riu Ebre en paral·lel a la carretera C-12, amb la que ens anem entrecreuant. En aquest tram passo el darrer túnel del recorregut. Passo pel de l'assut de Xerta, una espectacular presa d’origen àrab construïda en diagonal de 310 mts de llargària d'origen àrab que alimenta els canals dret i esquerre de l'Ebre. Posteriorment va ser restaurada el 1149 per Ramon Berenguer IV després de la conquesta de Tortosa. Actualment a la banda dreta s’hi troba una moderna resclosa que permet el pas de les embarcacions que naveguen pel riu.
Arribo a l'estació de Xerta. Aquesta vila ,situada en el centre d'un gran meandre del riu, ha estat un dels passos tradicionals de l'Ebre per als llaguts i barques. Aquí el curs de la Via Verda ha estat tallat per la circumval·lació de la carretera C-12 i l’enllaç és una mica perdedor per l'interior de la vila que condueix a un camí que discorre vora el canal i en arribar davant d'una àrea de lleure amb barbacoes, es passa la carretera per sota i fent una mena de nus, em trobo de nou amb el traçat de la Via. Podríem dir que a partir d’ara, el que resta és pur tràmit per arribar a Tortosa, doncs el camí discorre per una llarga recta entre horts i arbres de conreu.
Passo per la població d'Aldover i pedalo per l’interior d’una trinxera, creuant més avall la carretera C-12 per sota. Després de passar per el Raval de Jesús i Roquetes, trams més ensopits de la ruta, arribo finalment a Tortosa al polígon industrial del barri de les Ferreries. Un final diguem que podríem definir de poc “apoteòsic” de la ruta que a partir de Xerta, ha anat deixant de ser interessant paulatinament.
Un cop ,i una mica amb la sensaciò de que surto quasi per la porta del darrera de la via verda en arribar a un lloc on hi ha la tanca que barra el pas més enllà de la via, vaig a buscar el pont de l'Estat per creuar a l’altra banda, on faig una curta visita ciclo – turista de la ciutat abans d’anar a l’estació d’autobusos a buscar el cotxe de línia que per poc menys de 6€ ens tornaran a mi i a la bici fins a Arnes ,punt de sortida.
