Tot pedalant per l’Alt Berguedà.
8-10-2011
Per Eli i Daniel.
Avui la nostra activitat ens porta per terres berguedanes. Sortim de l’aparcament de la Font Negra en un dia radiant però fred per la carretera que va al Rasos i aproximadament al kilòmetre, agafem el trencall de la pista que passa prop dels Mercadals.
Ciclem per bon ferm gaudint les vistes de l’embassament de la Baells i del poble de Cercs a la nostra dreta ,el castell de Blancafort al davant i a les nostres esquenes culminant la plana, Montserrat.
Anem pedalant per aquesta pista fins que tot just passem la Casanova de les Garrigues la deixem per una que neix a la esquerra i que guanya altura tornant-se més trencada i salvatge internant-se dins del bosc tot seguint en part el recorregut del Camí dels Bons Homes i la ruta de Berga-Gòsol. Passem pel Coll de les Nou Comes i pedalem per sobre d’una catifa de fulles sobre un llit de pedres que de vegades compliquen la pedalada per dins d’un bonic bosc tot resseguint marques de GR. Trobem un trencall i ens enfrontem a una sendera que puja amb decisió tot fent ziga-zagues. La sendera es torna més planera i ciclable resseguint la barrancada del riu Peguera per la riba esquerra passant per les runes d’un petit antic complex miner i un vell túnel.
Travessem el riu (ara, sec) i en forta pujada, anem a trobar la pista del Camí del Corral de les Eugues que enllacem amb la que ve del Coll de la Creu de Fumanyá. Ens avituallem d’aigua a la font del Cal Coix situada sota un contrafort del Serrat de les Eres i arribem al despoblat de Peguera sota la característica Roca de Peguera.
Aprofitem per fer un mos mentre poc a poc desapareix la soledat i el silenci dels que veníem gaudint doncs arriba gent per arreu. És el moment d’emigrar, travessem els prats dels Planells mentre veiem evolucionar una cordada per la cresta de Peguera.
Enllacem amb la pista asfaltada que puja direcció als Rasos de Peguera, sota la Serra d'Ensija que en un revolt, quan canvia la pendent a més torna a ser terra i pedres, sobre tot d’aquestes darreres.
Arribem a la malauradament tancada estació d'esquí del Rasos de Peguera on decidim de no arribar-nos al Roc de l’Auró ni al Cogulló d’Estela com teniem previst doncs se ens ha tirat literalment el temps al damunt i hem de ser d’hora a Barcelona.
Així doncs, agafem la carretera i comencem a baixar gaudint de les vistes de l’Embassament de la Llossa del Cavall i de les muntanyes del Solsonès amb un culminant Puig de les Morreres i sobretot de una baixada que en pocs minuts ens torna a la Font Negra, això si no sense abans aturar-nos uns instants per contemplar la ermita de Sant Llorenç dels Porxos penjada sobre l’espadat.
