Pedalant pel Bruc
O “Encigaleitor 2011”
16-10-2011
Per Neus, Yolanda, Alex i Daniel
Doncs si, crec que aquest segon nom és el nom més escaient d’aquesta sortida i és que avui hem tingut tela. Així d’entrada, per començar, aquest matí he baixat al pàrking a carregar la bici i no hi havia corrent, ni tan sols el llum d’emergència funcionava i ja em veieu carregat com un burro amb la bici i tots els patracols escales avall a les palpentes. Un cop solucionat aquest petit incident de caire domèstic ha vingut la epopeia d’intentar sortir del Poblenou per agafar la Ronda doncs avui se celebrava un Triatló i es clar els del Poblenou seeeempre hem de pringar quan hi ha alguna activitat festiva ,esportiva, lúdica o similar. Que soferts que hem après a ser els Poblenovins!. Doncs res, mitja ciutat he hagut de travessar per que al Municipal de torn, no l’hi ha donat la gana de moure una miserable tanca per que hi pogués accedir (no eren ni les vuit!). En fi ,que tot i els entrebancs he aconseguit arribar al Bruc amb temps suficient com per fer un cafè amb llet i un croissant tot llegint el diari esperant als companys a Ca l’Anna. A les 10 ja hi som tots, Ah! Per que no he dit que avui era la estrena oficial de la Cannondale de la Yolanda i calia fer un bateig com cal amb una ruteta de quaranta i pocs kilòmetres i quasi mil metres de desnivell que ens tenia preparada l’Alex, una “passejada” vamos, tooooota per bona pista segons ell. Pos ná, que ens posem en marxa i ja fem la primera parada a la pastisseria per avituallar-nos, nem bé. Seguim el camí de la Batalla del Bruc amb alguna rampeta o fals pla que poc a poc ens posa les piles fins que arribem al Coll de Can Massana. Allò està a petar de cotxes i esbandim ràpid fugint per carretera i ens hi llencem carretera avall abandonant-la al poc del km2 per un trencall a l’esquerra. Travessem la Pinassa Plana per bona pista i ens arribem a la urbanització Montserrat Parc on agafem un fàcil corriolet que mor en una pista que ens deixa al Coll del Bruc on fem assemblea extraordinària i decidim escurçar dràsticament la ruta doncs avui no fem massa via i les variables temps-espai evolucionen inversament a favor del temps i en contra de l'espai o el que és el mateix, que anem lents de colló.
Així que ens encomanem a la divina providència i sense mapa ni res ,agafem una pista que passant just per sobre dels túnels del Bruc, teòricament ens ha de retornar al punt de sortida, i si, si, la pista davalla i ens deixa a la benzinera de l’autovia passats els túnels, trobem la continuació de la pista a l’altra banda de la benzinera i que va cosint l’autovía per sota els viaductes.
Eufòrics pel nostre agut sentit de la orientació, a mala hora agafem un trencall que en teoria ens deixa a tocar de l’Hotel del Bruc per un lloc que és diu alguna cosa així com Les Forques on per art de màgia al cantó d’un dipòsit la pista desapareix tornat-se un corriol ple de esbarzers pels que sembla que faci anys que no passa ningú. Kagada l’havemus. Estem a menys de 150mts de l’hotel i no ens resignem a recular. Entre Uys i Ays i algun Cagundeu ens quedem ben bloquejats.
Mal ens pesi ens toca recular amb un altra tanda de Ays, Uys i Cagundeus i una bona clatellada a l’orgull. Ostres, amb lo fàcil que seria pedalar per l’autovía, no son ni 500mts, per que de temptacions de fer-ho en tenim, eh? Però no ho fem, no. Sortim al camí i reculem fins al trencall on per pista ,molt divertida tot s’ha de dir, sortim a la via de servei de l’autovia just sota on s’hi trobava el “Toru” d’Osborne aquell que cada cop que hi passàvem era una incògnita el “Look” amb el que ens el trobaríem.
Ja en baixada per la via de servei trobem el trencall del Bruc i poc després el monument al Timbaler ,punt de partida. S’han acabat els pedals per avui, o no...?
Conclusió final; tros de frikada la de avui per que de feina ,el que és feina betetera no n’hem fet massa ,però això si, de riure si que ens hem rigut un rato. També per altra banda, estrena èpica i memorable de la Cannondale, eh Yolanda? ;-)
