Tot voltant
l’embassament de Santa Anna.
22-03-2015
Variació d’una ruta
publicada ja fa un grapat d’anys en les fitxes de la FEEC i que dona la volta al
perímetre de l’embassament de Santa Anna amb sortida i arribada al poble
d’Ivars de Noguera tot remuntant la Noguera Ribagorçana descobrint els bonics
paisatges d’aquesta part de les comarques de la Llitera i la Noguera. Per la
configuració dels camins que han quedat tallats per l’aigua i la formació
orogràfica de la zona, fa que sovint la ruta quedi allunyada de la conca del pantà i no sent visible fins a
la segona part del circuit. El traçat original de la fitxa FEEC feia força
kilòmetres per asfalt motiu pel qual, l’hi resta un cert atractiu i feia temps
que em rondava pel cap repetir-la tot fent una variant d’aquesta mateixa ruta
intentant d’evitar en el màxim que em fora possible trepitjar la carretera.
Des de el poble d’Ivars de Noguera, bastit damunt
d’un turó segueixo les indicacions cap el camp de Fútbol. Allí segueixo una
pista cap al sud i a la dreta i continuo fins anar a trobar una passera de
ciment que creua la Noguera Ribagorçana.
Després seguint la pista, paral·lel al
riu i ja en terres aragoneses, vaig a trobar la carretera que segueix en
direcció a la presa de Santa Anna. La creuo i uns metres a la dreta trobo un
camí en bastant mal estat que s’enfila cap al sifó del Canal d’Aragó i
Catalunya, un immens tub de color gris.
Aquest camí guanya metres fins arribar
a una pista asfaltada que puja cap al poblat de Santa Anna. Obligatòriament, em
cal seguir per l’esmentada pista tot passant pel costat d’una font i una àrea
de picnic sota el Montpedró. Sortint d’un revolt ja és visible la presa, el
poblat i l’ermita.
Just al trencall asfaltat cap al poblat, a l’esquerra, neix
un camí on cal apretar barres per superar l’exigent pujada fins al Pla de les
Mules guanyant alçada al través d’una petita vall amb poca vegetació. Un cop
arribat al Pla de Mules, continuo per la pista que s’ajuntarà amb el GR que
puja des de Castillonroi. Continuo ara ja, per dins del bosc fins a un segon
collet on hi ha una cruïlla de camins i des d’on continuo pel GR per una
baixada trialera per després per pista continuar fins a Baldellou.
Allí retrobo
la carretera de Castillonroi a Baldellou, la travesso i prenc una nova pista
que planejant uns 1500 metres cap al nord porta al coquetò Congost de Baldellou,
i on caldrà carretejar la bici una curta estona fins l’embassament de
Baldellou.
El sender s’enfila fins anar a trobar la carretera de Baldellou a
Camporrells i inici de l’espectacular congost de Camporells. Continuo per la
carretera que queda encaixada entre parets calcàries i on queda l’espai just
per encabir la carretera i el riu.
Rodo
uns 700 metres cap al nord i just abans de creuar el barranc per un pont, prenc
una pista a la dreta coneguda com el Camí de l’Encalada que va pujant tot
travessant camps de conreu fins trobar una bifurcació amb petit estanyet.
Prenc
la bifurcació de l’esquerra que puja en força mal estat per superar un collet
entre Lo Picot i un Turonet per després enllaçar amb la pista que rodeja Lo
Picot pel sud. Sense deixar el camí principal, començo a descendir per pista
ràpida ignorant tots els desviaments fins arribar a la carretera de servei que
baixa a l’embassament de Canyelles des de Estopanyà (Estopiñán del Castillo).
Per asfalt, rodo uns 1200 metres cap a ixent. Allí prenc una pista a l’esquerra
fins arribar al Coll de la Irene per tot seguit iniciar una trepidant baixada
per bones i amples pistes fins la carretera que mena a Canyelles.
Per camí
evident continuo travessant un llarg túnel per aparèixer directament damunt de
la espectacular presa.
Una vegada creuat per segona vegada el Noguera
Ribagorçana, cal remuntar de nou per una pista amb molt bon ferm i bones
panoràmiques sobre el pantà de Canelles cap a Blancafort.
Així doncs, assolida la cota màxima de la
volta començo la baixada cap al poble d’Alberola on abans d’arribar-hi cal
desviar-me en descens seguint el curs del barranc que conforma l’espectacular
tram anomenat Pas del Llop tot travessant pel sud la Serra de Montdeví i on la
pista queda encaixada en unes parets en un lloc on cal anar alerta.
Segueixo
ciclant cap al sud sense abandonar la pista que baixa cap a les planes on hi ha
l’Ermita de Santa Maria de Vallverd i el poblet mig inundat de Tragó i de les
vistes sobre l’embassament de Santa Anna de les quals no he pogut gaudir fins
ara.
Després d’un tram de llarga pujada i sense abandonar la pista principal i
alguna pujada traïdora, arribo a un altre poble abandonat per la construcció de
la presa, Boix del que tan sols resta en peu la restaurada església que estava bastida
damunt d’uns cingles.
Un cop abandonat el poblet, la pista marxa de la vall de
la Noguera Ribagorçana guanyant altura fins sortir del bosc de pins i
descendeix per pista ràpida resseguint un curiós tàlveg que em retorna fins a Ivars
de Noguera.
