15 d’abr. 2015

28-03-2015 Castell de Rus o Tossal de Raspes Roies (2783mts)

Castell de Rus o Tossal de Raspes Roies (2783mts)
28-03-2015



Objectiu, arribar a Boí i veure que s’hi pot fer. Després d’atansar-nos a Durro i veure que el Corronco i el Cap dels Vedats d’Erta estan molt malament, sota un dia totalment primaveral ,ens posem en marxa cap a la arxi-patejada vall de Sant Martí. Un cop enllestim els preparatius, comencem a foquejar per la pista que surt de la marge dreta de la vall de Sant Martí i la seguim fins que s’acaba deixant a la nostra dreta un tallafoc. Creuem a l’esquerra la petita torrentera que baixa del barranc de Moró i pugem direcció SE per dins del tupit bosc per una neu justa però suficient i amb acumulacions importants en alguns punts cap a una zona més planera i neta de vegetació. Travessem la passera de fusta sobre el torrent de Sant Martí i continuem per una vall que poc a poc va guanyant alçada ascendint per suaus pendents cap al Port de Rus. 


Per fi podem veure els nostres possibles objectius, i la veritat no fan massa patxoca, doncs a les seves parts altes hi ha molta roca a la vista. Sota un contrafort que baixa del  Castell de Rus, girem cap al N per barallar-nos amb la redreçada pala que mena al cim. 

La neu que hi trobem es fonda però estable i es deixa fer força be així que marivolta rera marivolta anem esgarrapant metres a la muntanya i per un tram força glaçat ens acostem al cim deixant els esquís al collet i fent uns pocs metres a peu doncs dalt és força pelat. 






Dalt fem quatre fotos i gaudim de les vistes i del dia primaveral que ens està fent. No ens podem quedar eternament al cim i arriba l’hora de baixar. 


Traiem pells, apretem botes i comencem a baixar anant a cercar l’embut que baixa entre el cim de l’Estanyet i el Castell de Rus. Tot i que la neu està molt encrostada, podem gaudir força d’un descens sostingut i directe cap a la vall que seguim baixant pel  Barranc del Port cap a la vall de Sant Martí. 





Trobem de nou la passera i ens internem pel bosc, que per sorpresa podem baixar íntegre fins la pista sense ni una rascada a les soles, cosa que no succeeix de camí cap al cotxe.