20 d’abr. 2015

12-04-2015 Cresta del Gelat i Pont del Diable des de Senterada.

Cresta del Gelat i Pont del Diable des de Senterada.
12-04-2015



Després de poder reparar aquest matí l’avaria del canvi d’una de les bicis que se ens va espatllar ahir, avui continuem pedalant per terres pallareses. De nou sortim de Senterada i ens deixem anar carretera N-260 avall per tal de fer via fins al trencall que hi ha a l’esquerra entre els kilòmetres  316 i 317 que mena a Lluçà i Reguard. Descendim tot travessant el Flamissell per seguidament tornar a guanyar metres a l’altre banda de la riba del riu per sota un aqüeducte i per una vella carretera apedaçada per arreu. 

Despreciem els trencalls cap a Lluçà i cap a Reguard i seguim en ascens per la pista. En una marcada corba a esquerres, trobem el trencall cap a la cantera, nosaltres seguim per la pista principal, ara força pedregosa però. 






Recorrem cap a ixent la carena de la Tosca i ens endinsem dins del bosc de la Obaga de Moró tot fent unes quantes i llargues marrades pel vessant nord fins arribar dalt del Mirador de Montsor que ens ofereix unes grandioses vistes sobre el poble abandonat de Montsor, el Pirineu i la conca del Flamisell. 







Just abans del mirador, a la dreta, hi trobem un sender que cap al sud i en forta baixada ens retorna a la carena. 


Uns metres més endavant, hi ha un desviament a l’esquerra que rodejant el turonet que configura El Tossalet i cap al sud, ens dona l’entrada al descens que per terreny conglomerat de la Cresta del Gelat ens precipita cap a la Pobla de Segur. Si bé al principi esdevé plàcid i assequible, acaba per tornar-se en tècnic, aeri i exigent, sobretot cap al tercer quart de la cresta, que fins i tot, caldrà portejar la bicicleta per desgrimpar un ressalt d’uns 4 metres anomenat el Salt del Llop mitjançant un tram ferrat i equipat amb cadenes i graons. 

































Retrobem la cresta i pedalem els darrers metres per tram exposat fins assolir el Roc Aventí  coronat amb una senyera i autèntic balcó natural sobre la Pobla de Segur. 















Lluny d’acabar les emocions fortes, el descens del Roc Aventí esdevé realment tècnic fent que acabem desgrimpant nous ressalts amb la bici a l’esquena. Superat el darrer, deixem les bicis i pel vessant de ponent ens acostem caminant fins la curiosa formació natural que conforma la Foradada, indret d’accés delicat per camins, a voltes, penjats del precipici. Recuperem les montures i ens llencem trialera avall per ferm trencat i entretingut fins trobar ,en endinsar-nos al bosc, un llarguíssim tram ràpid i divertit, d’aquells que donen ganes de repetir. 



















Ens arribem a les construccions auxiliars d’un tub de pressió i un cop passades, trobem un trencall amb una pista en mal estat cap a l’esquerra, el prenem i descendim per corriols fins a la Pobla. 








Un cop hi som, anem a buscar la riba esquerra del Flamisell per les darreres cases de la vila  tot recorrent el barranc en sentit ascendent per sender cap a l’ermita nova de Sant Fructuós i seguidament retrobar la carretera L-522 que en 5 kms ens deix a la carretera N-260. Ciclem per la carretera direcció nord uns 1900 metres i agafem de nou el trencall cap a Reguard i Lluçà que seguirem cap a Lluçà i que abandonem just a la primera corba per seguir per pista i posteriorment corriol per sota la Roca de Sant Isidre fins arribar a un petit embassament que creuarem per un pont metàl·lic sortint de nou a la carretera N-260 fins arribar-nos a Senterada. Com encara no hem tingut prou, continuem per la mateixa carretera  uns 2500 metres direcció al Pont de Suert fins trobar una tanca metàl·lica a la dreta i una casa aïllada a l’altre banda de la carretera. Agafem la pista, anomenada com a Camí de la Vinya ,en molt mal estat, i comencem a guanyar metres non stop per ella durant 2300 metres ,travessem unes ruïnes i sortim a la carena. Allí mateix hi ha un pal indicador amb un petit corriolet que salta a l’altre vessant. 


El prenem i ens deixem anar en una plàcida baixada fins al Pont del Diable al que arribem amb les darreres llums del dia. 






Un cop vist aquest curiós pont bastit sobre l’imponent barranc de Sant Genís, desfem camí i retornem a la cruïlla ja en la més pura foscor, encenem els focus i comencem a fer una llarguíssima i divertida baixada per la carena seguint la pista que de nord a sud recorre la carena de la Serra de la Bastida i finalitza en un divertit corriol que va a petar a una pista sobre Senterada i que en pocs minuts ens deix al mateix poble.