10-7-2011 Tot voltant per les valls d’Àger

Tot voltant per les valls d’Àger

10-7-2011

Per Yolanda i Daniel

Amb la Yolanda feia temps que dèiem de quedar per fer bici plegats però no hi havia manera de coincidir.  Així doncs, divendres, aprofitant que jo era a Castillonroi i ella a Sort, vam quedar per trobar-nos diumenge a mig camí a Àger amb intencions de descobrir les possibilitats per practicar Btt per la zona.

La veritat és que un cop allí ,no ens vam complicar massa la vida i com a primera presa de contacte en la zona vam decidir de fer un circuit que tot unint ermites entre boscos típicament mediterranis i conreus enllaça Àger amb Corçà recorrent parcialment el GR1. El circuit no és circular i el camí de tornada s’ha de fer pel mateix lloc, cosa que va fer  decidir-nos de retornar per la via ràpida i agafar la carretera fins a Àger.

A la tarda mirant el prospecte del centre BTT em va cridar l’atenció un itinerari que em sonava de la Transmontsec que s’enfila fins dalt de passant per  Sant Alins i m’hi vaig escapar a fer-hi un cop d’ull tot badant amb els Parapents, ales Delta i demés bestiari volador.  

Ja tenim feina pendent per allí dalt.....

7-7-2011 Del Poblenou al Tibidabo per Montcada

Del Poblenou al Tibidabo per Montcada

7-7-2011

Nova sortida d’entre setmana. Avui tenia moltes ganes de que em toqués l’aire i sortir en bici després de la feina i com és dimecres i els dimecres fan el cinema Montjuïc i allò és posa impossible, he decidit sortir de descoberta pujant a Collserola per Montcada i és que, si l’estiu passat va ser l’estiu de la Serralada del Litoral, aquest penso que serà el de Collserola. Així doncs, passats quarts de vuit, surto del Poblenou i per la Diagonal m’arribo fins al riu Besòs que remunto pel passeig primer per ciment i després per terra fins a l’alçada de Montcada on poc després del creuament ambla carretera de la Vallensana trobo un pont que em travessa a l’altra banda del riu deixant-me dins de la població. Per dins del nucli, travesso la via del tren pel pas a nivell i vaig a buscar un carrer peatonal que abandono per resseguir el riu Besòs de nou que ara fa un gir brusc a Montcada. Pel mig d’una urbanització,  abandono el Besòs i ressegueixo la riera de Sant Cugat fins ajuntar-me a la carretera N-150 que deixo en un trencall a l’esquerra uns 200mts més endavant. Ara ja per camí de terra, passo per la hípica de Ca la Beguda ,torno a travessar la riera de Sant Cugat per una passera de ciment força estranya, creuo per una gran pastura i en suau pujada m’interno en el bosc de Canaletes.

La pista puja suau per bon ferm passant pel costat de la ermita de Sant Iscle de les Feixes que no puc visitar per que és  tancada dins d’un filat. La pista arriba fins la carretera del cementiri de Cerdanyola on al Coll de la Ventosa s’uneix amb un altre que s’enfila per la Serra de la Ventosa fins convergir amb la de Collserola a Sant Llàtzer.

Continuo per la pista de terra que segueix guanyant altura, abandonant-la en un corriol de pujada que he de fer a peu algun petit tram arribant al Portell de Valldaura on per un pont travesso la carretera BV1418. El pont s’uneix a la ràpida pista de la carretera de les Aigües ja quasi en la penombra tornant a enllaçar amb la carretera poc abans del desviament del Tibidabo lloc on arribo quasi ja de nit.

Intento accedir lliurement al seu interior per fer algunes fotos que hi tenia al cap però m’enduc una decepció en descobrir que el recinte és tancat.

Així doncs no perdo més temps, faig alguna foto ràpida per que no sigui dit i baixo direcció Vallvidrera agafant el trencall de la caserna dels bombers ja negra nit  creuant-me amb d'altres “biciats” nocturns equipats amb llums talment guarnits com arbres de Nadal.
Ja en clar descens, em dirigeixo cap al Pla de les Maduixeres ,al Mirablau, Balmes, tot fent el darrer tram de retorn a casa pel Litoral gaudint de la brisa.     

4-7-2011 Una volta ràpida per Collserola

Volta ràpida per Collserola des de el P9

4-7-2011

I que hi faig jo un diumenge a les 7 de la tarda espatarrat al sofà de casa? Doncs res de bo. Al final tant dir que plouria a BCN res de res, i això que a Roda de Ter hi hem tingut ronda al matí però aquí un cel encalitjat i poc més. Així doncs, em trec la mandra del damunt. No vull acabar com sempre al Castell de Montjuïc i rescato un track de Collserola que tenia oblidat pel portàtil i que desava per dies com avui, el pujo al GPS, em poso la disfressa de Power-Ranger Betetero i molt passades les 7, començo a pedalar rumb a Collserola, Bac de Roda cap amunt, fins la Plaça Karl Marx i d’allí a Torre Baró i Turó de Segarra tot seguint la pista de la carretera de les Aigües abandonant-la per baixar fins a Can Cerdà i Can Codina i ja de pujada, Sant Iscle de les Feixes, tot resseguint la Serra de la Ventosa anant a trobar el camí d’anada desfent ara tot el camí fins al punt de sortida ,això si tot per pistes bones-mig bones.

En resum, una sortida ràpida que passarà sense pena ni glòria, això si en un temps record doncs a mig camí m’he adonat que anava tot feliç pel món amb una càmera de recanvi punxada, sense el kit d’eines de reparació,  sense llums ni mapa i ni tan sols unes tristes piles per poder  recanviar en el GPS que s’ha anat queixant de bateries baixes tot el camí, havent de pitjar l’accelerador de valent no fora que se em fes de nit per Collserola, parc del que val a dir soc un perfecte desconeixedor i que tot i que he arribat amb les darreres llums del dia a casa m’ha anat de ben poc de “pillar”, -Buffff, quina apurada!!! i és que no es pot començar una ruta de 37kms per indrets desconeguts a poc de les 8 del vespre i sense llums.... .    

3-7-2011 Escalant a Roda de Ter

Escalant a Roda de Ter

3-7-2011

Per Pilar, Valentina, Héctor i Daniel.

Aquest diumenge vam visitar la zona d’escalada de Roda de Ter anomenada Paret de les Bruixes o Sorralta. La veritat és que arribar aquí va ser del tot accidental, doncs jo tenia intencions de fer via llarga a Montserrat i em vaig deixar convèncer fàcilment per l’Héctor i és que conèixer una nova zona sempre és una gran temptació, afegint que la mèteo pintava xunga i no era qüestió d’embolicar-nos fent segons que per la Montse.

Vam arribar amb pluja i el que més ens va sorprendre va ser la quantitat de senyals de prohibició d’escalada per desprendiments pintades per arreu. Això ens va fer dubtar i com que no hi havia ningú més escalant, limitar-nos a escalar en el sector “Esquerre” doncs els sectors “Font” i “Dret” eren totalment xops i al no dur ressenyes, ens vam ficar a escalar a “ojímetro”.

La escola, és com una mena de gran rocòdrom de roca natural d’una “ Arenisca” de una qualitat no massa bona, tot i que això no és de especial relevància doncs les víes discorren en la seva major part per un gran nombre de preses tallades i artificials. La orientació del sector és Est, i la fa una bona escola per ser visitada pels matins d'hivern o a les tardes d'estiu, no com en el nostre cas que vam anar al matí i que a última hora va sortir el sol i ens vam fregir.

La escola compta amb aproximadament una cinquantena de vies per tots els gustos amb itineraris de distintes dificultats i inclinacions que van des de plaques verticals a desploms amb grans preses artificials. Val  a dir que per les seves característiques, l’indret  que a més te una aproximació nul·la i els peus de via molt còmodes, fa que no sigui un lloc massa net i m’imagino que massificat. Després de fer uns quants “pegues”, penso el grau de les vies està molt relacionat amb l’alçada i la morfologia de l’escalador que pas per altra cosa, almenys en el sector on vam estar.

En definitiva, el lloc em va agradar, no com per anar cada cap de setmana però si per tornar un altre cop i barallar-me amb algunes vies més d’altres sectors.....

Fotos: Pilar, Héctor i Daniel.

+ Info:

Ressenyes Sorralta

Ressenya.Net