Circular Durro-Est. Boí-Taüll-Taüll-Boí-Barruera-Durro.
12-6-2011
Aprofitant que avui la família anaven de visita a la vall de Boi, he aprofitat per fer una ruta amb la bici doncs encara no havia tingut oportunitat de fer-la anar per la vall i en tenia moltes ganes de fer-ho. Així doncs, a quarts de deu, surto amb la fresca de Durro per la pista que neix al principi del Barranc de Durro,i que en bastant bon estat al principi , va guanyant metres sense treva ja des d’un bon principi sempre sota un Corronco i un Cap dels vedats d’Erta vigilants.
La pista creua en sentit ascendent cap al fons de la vall de la Obaga de Ginebrell travessant algunes torrenteres i rodejant el Pic del Pilaret del Pla. El pendent amb mal ferm, guanya gradient arribant fins prop de la cabana de pastors del Forcall on puc veure Cerví de Durro que vist des de aquí és imponent.
Ara el camí es torna s’ajeu tornant-se més suau i de millor ciclar presentant-se me davant meu un bonic paisatge de cims encara nevats. Evoluciono entre pastures amb alguna sifonada passant pel Coll Pilaret del Pla just per sota del pic de la Pala Ginebrell on deu haver hagut alguna mena de petit incendi doncs, és tot ple de rostolls.
Travesso la torrentera del Barranc de Solana d’Avall per segon cop que com quasi totes, baixa carregadeta d’aigua. Ara la pista planeja força en un indret amb un nom tan original com Lo Pla fins arribar a la Collada de la Lobarcana. Travessant un filat per una porta, surto a l’altra banda de la vall.
La pista baixa fins la carretera on per asfalt, la remunto resseguint el Barranc de Collbirós fins arribar fins a les instal·lacions de la estació d’esquí de Boí-Taüll ,punt més alt de tota la sortida i on aprofito per ganyipar una mica doncs encara no m’havia aturat a descansar.
La estació es comença a omplir de gent, sembla que tots en haguem decidit a pujar a la mateixa hora, així que arriba el moment de tocar el dos i iniciar una baixada trepidant cap al Pla de l’Ermita mentre em miren amb enveja altres ciclistes que hi pugen. Jo ja he fet els deures!
Un cop al Pla de l’Ermita, agafo la pista que em condueix a l’ermita de Sant Quirc de Taüll, fantàstic mirador de la vall. Per no recular i anar a buscar la pista que baixa a Taüll m’hi llenço camp a través per uns prats fent drecera fins enllaçar per la pista que per dins d’un bonic bosc em deixa prop de St. Climent de Taüll.
D’allí vaig a buscar el GR 11-20 ,que comença amb unes escales per després ser quasi 100% ciclable alhora que molt divertit i entretingut, tot i que s’ha d’anar alerta amb la gent que hi passa. Arribo a Boí i vaig a buscar el Cami de l’Aigua cap a Barruera, que baixa decidit cap al fons de la vall replegant-se sobre un llit de lloses de pedra que fan anar boja a la suspensió, tant, que se em trenca un radi de cada roda. -Ja m’estranyava a mi que no se em trenqués res...!
Un cop a la vall ressegueixo la Noguera pel pla de Boi per alguns trams de còdols que em fan patir per les meves rodes fins que arribo a Barruera on trobo el trencall del camí de l’Aigua cap a Durro que en rep amb una bona pujada que m’obliga a baixar de la bici. La cosa cada cop es complica més i més doncs el camí és totalment inciclable i durant un llarg tram he d’empènyer-la pel redreçat corriol ,que si no fora per lo bonic del bosc recobert de molsa recularia i aniria per la carretera. Evidentment aquest no es un camí per pujar en BTT (però si per baixar-lo! :-P).
A mida que vaig guanyant alçada, el corriol, intermitentment, és va tornant més ciclable per dins del bosc d’avellaners, -Que poc em pensava que em trobaria amb això quan vaig dissenyar la ruta sobre el paper!. Creuo el Riuet de Durro per un pont i faig els darrers metres fins arribar finalment al poble tancant el cercle.
No m’ha decebut gens!
