24-7-2011 D'Àger a Mont-Rebei tornant per La Pertusa

D'Àger a Mont-Rebei tornant per La Pertusa

24-7-2011

Per Roger i Daniel.

“Recorregut llarg, enfilat, amb forts descensos i físicament molt exigent, amb una espectacular perspectiva de l’entrada al congost de Mont-Rebei. El circuit transcorre per un sender amb forts ascensos i descensos fins arribar al santuari de la Pertusa que presideix l’embassament de Canelles”. Així defineix el circuit 47 el tríptic del Centre Btt de la Noguera, i nosaltres cap allí que anem.

  

Hi ha una primera part del circuit que és comuna amb el de ahir remuntant el Pla de Cerdanya i les Costes de Xabec fins al trencall del Graller de Badia, on tombem a l’esquerra i per molt bona pista,anem perdent alçada fins arribar-nos sota les ruïnes del castell de Sant Llorenç.

Aquí la pista torna a guanyar alçada enfilant-nos cap el Congost de Mont-Rebei que ja comença adonar indicis de la seva presència. Ara la pista comença a davallar fins arribar a unes planes anomenades Lo Coscoll on mor i neix a l’esquerra un corriol amb unes marques de GR mig esborrades al costat d’una fita que s’endinsa en el bosc de Carlets i baixa decidit anant a trobar una incipient torrentera que acaba en barranc i on hem de fer veritables filigranes amb les bicis a coll per descendir tot seguint les fites fins arribar al Mas de Carlets on ens proveïm d’aigua.

  Aquí ens adonem que anem errats i retrocedim fins trobar el camí correcte, doncs aquí també falten els senyals de la ruta. Per una sendera penjada sobre l’embassament que no ajuda massa a ser ciclada, anem a buscar el vessant Oest de la Serra del Mill i en forta pendent per corriols pedregosos, baixem arribant-nos a les ruïnes del Mas de la Pardina on hem de descavalcar de les bicis i remuntar empenyent durant una bona estona pel camí que ara guanya alçada fent zigui zagues per un ferm rocallós del tot inciclable fins arribar sota les penyes d’un contrafort de la Serra de Sant Bartomeu. Davant nostre apareix la tan característica i fotografiada ermita de la Pertusa que encara ens queda lluny.

  

 Sota un sol de justícia avancem ràpidament  per la sendera fins arribar al Collet de la Pertusa on trobem un aparcament. Amaguem una mica les bicis i ens acostem a l’ermita on fem les fotos de rigor.

 Tornem a buscar les bicis, i ara per pista asfaltada, resseguim el Camí de la Pertusa fins arribar a Corçà on decidim aturar-nos en el seu bar a prendre un refrigeri, doncs no hem parat des de que hem sortit i fa una calor insuportable tot, mentre veiem passar davant nostre una processó d’amanides i de guisats aromàtics, que fa que decidim marxar del lloc per no haver de suportar la tortura. Ens tornem a posar en marxa i anem a trobar el GR, que ens regala unes quantes pujades més, això si per pista mediocre que ens deixa avançar amb una certa velocitat.

En arribar a l’encreuament de l’ermita de Sant Pere Màrtir, ja no podem resistir més la calor i decidim de fer una nova aturada ,ara sota l’ombra d’unes alzines i de pas ganyipar una mica.

Més per obligació que per ganes, ens tornem a posar en marxa i ens arribem a la Masia de Massiero, on creuem la carretera i comencem a buscar senyals de la ruta que no trobem.

Com estem al costat de la carretera i una mica farts de la calorada del migdia, decidim de no fer més experiments i llençar-nos carretera avall fins a Àger on ens espera una refrescant i merescuda dutxa en el càmping.