31-7-2011 Del Poblenou al Puig de la Creu de Castellar del Vallès

Del Poblenou al Puig de la Creu de Castellar del Vallès i tornada

(pel Parc Fluvial del Ripoll)

31-7-2011

Ahir un company  del grup de Btt de l’SBCN em va comentar que la seva gent organitzaven  una sortida oberta que consistia en fer la baixada des de el Figaró fins a Barcelona per camins. La veritat és que pintava molt bé i m’hi vaig apuntar, però a darrera hora de la tarda van emetre un comunicat que degut als xàfecs quedava anul·lada. Així, com diuen els castellans “me quedé solo y descompuesto” i ja em veia fent l’indi per Barcelona, però vaig recordar-me de que algú em va comentar un cop que per el parc Fluvial del Ripoll ,un afluent del Besòs, remuntant el riu, s’hi podia arribar fins a Castellar del Vallès per pista i com avui justament no era un dia per perdre’s per corriolets es podia intentar, tot i que ara penso que amb aquests aiguats no era potser el més assenyat, però vaja, lo fet ,fet està.

No massa matiner però ,amb l’esperança de que el ferm s’aixutés ,m’ho prenc amb la calma i surto més aviat tardet amb un track tipus collage que em vaig fabricar  ahir al vespre, sense la veritat , massa expectatives d’èxit, però calia intentar-ho si més no.

Surto per la Diagonal i vaig a buscar la “BiciAutopista” del Besòs. Em vaig creuant amb d’altres Beteterus, on la tònica d’avui és l’uniforme corporatiu de color marró amb uns tous de fang que t’hi cagues a les bicis -Aiaiai, quina poca feina farem avui. Deixo la Biciautopista del Besòs i travesso el Pont que em condueix a la Vila de Montcada. La veritat és que Dèu n’hi dò com baixa el riu. Un cop a la vila, travesso el riu Ripoll, que a partir d’ara serà el meu company inseparable  fins a Castellar. No vull enredar a ningú, però aquest tros fins prop de Ripollet és força lleig doncs discorre pel costat de polígons industrials, sort que el riu carregat d’aigua, crida més l’atenció. Ara la vegetació es torna més feréstega i la pista més agradable de ciclar doncs passa entre hortes i fantasmagòrics complexes industrials abandonats. 

Comencen els primers problemes amb alguns trams molt, molt enfangats que demanen tota l’atenció i pedalada fina per no haver de ficar-se els peus de fang fins als turmells i sembla que de moment me’n surto prou bé. L’ample vall a l’alçada de Barberà, comença a tancar-se enclotant el camí que cal compartir amb grups de cavallistes. La pista, creua diversos cops el riu per ponts, algun d'ells ,penjant.

A l’alçada de l’entrada de Sabadell , creuo la carretera de Mollet i ja començo a veure al fons Sant Llorenç, coronat per La Mola.

Una passera quasi a ran d’aigua, em torna a fer creuar el riu a La Bassa de Sant Oleguer. A partir d’aquí, la vegetació és més salvatge i les pistes més trencades. Aquestes travessen el riu per passeres sota el cabal fins a tres cops , sent en la darrera on comença el desnivell de debò de la jornada tot arribant a Castellar, on agafo un tram de la carretera a Matadepepera.

Un cop a Castellar, vaig a cercar la pista que conec prou bé d’un altra sortida en Btt a Gallifa i alguna volteta kilomètrica amb l’Alex.  La pista, de bon fer, s’enfila primer suau i després comença a posar-se una mica més dretota el darrer kilòmetre fins al Coll de l’Alzina Balladora (quin nom , no?). Sorprenentment, per aquí el ferm està molt eixut, car, no deu d’haver plogut com al litoral. Agafo el trencall de la dreta barrat per un cadenat i m’enfilo pista amunt cap al Coll de Canyelles i cap al de Coll Roig fins arribar finalment al Puig de la Creu (672mts) on m’hi estic el temps just doncs cada cop el cel és més ennuvolat i son més de 40 kms els que em separen del Poblenou.

Com no tenia massa expectatives d’arribar fins aquí per que em pensava que trobaria les pistes negades d’aigua o de fang, colla d’alarmistes! la veritat és que no em vaig currar cap camí alternatiu de retorn i així doncs , toca desfer el camí fet  que com és el mateix que el de pujada, no us avorriré amb els detalls. Tan sols un apunt, el tram de baixada des de el Puig de la Creu fins a Castellar, es pot realitzar per una trialera molt divertida que jo avui he evitat però que la recomano d’altres cops.

Ah! I dir-vos que el tros de la “biciautopista” del Besòs avui ha estat un suplici, -Quin vent!  He acabat ben tip.

En definitiva una sortida llarga, poc tècnica i original que fent-la sense presses (-I que el dia abans no hagi hagut un aiguat !!! hehe) és a l’abast de tothom .

Mos veiem!