M. de les Avellanes-Vilanova de la Sal-Montalegre-Embnt de Camarasa-M. de les Avellanes
13-8-2011
Aquest matí des de Castillonroi, m’hi he atansat al Monestir de les Avellanes per fer una ruta que puja fins l’ermita de Montalegre i baixa en acabat fins l’embassament de Camarasa tot resseguint parcialment les rutes 5, 5b i 5c del centre Btt de la Noguera.
Amb la fresca del matí, començo a pedalar per la carretera que va a petar a Vilanova Sal, un cop allí, després de barallar-me una bona estona amb el canvi que no acaba d’anar rodó, agafo la pista del Tossalet i abandono les marques de itinerari Btt per agafar una pista a la dreta que abandono per ficar-me pel marge d’un camp d’oliveres que mena a un corriol que ressegueix la Coma de Muró. El corriol contra tot pronòstic, esdevé molt ciclable alhora que ràpid i divertit.
Trobo la pista principal que sota el Mont Roig va guanyant alçada fins arribar a l’Ermita de Montalegre (868mts), punt més alt de la sortida i una bona talaia de les valls properes de la Noguera.
Tornant pel mateix camí de pujada, trobo una sendera que amb llarga baixada un pel tècnica a estones, em davalla fins la pista de Santa Margarida fins la Collada Sant Llorenç.
M’arribo a les Fontanelles per proveir-me d’aigua doncs avui la calor apreta de debò quedant-me amb un pam de nassos doncs hi ha una munió de vespes que capriciosament han instal·lat el seu rusc en el mànec de l’aixeta de la font. Així doncs, gairebé sense aigua continuo la ruta adonant-me que el track que segueixo, aquí està malament i començo a navegar entre camps, bancals i esbarzers fins a trobar el camí que de seguida es converteix en un Corriol molt ràpid que ressegueix la Serra de Santa Margarida i mor en la pista que uneix Vilanova amb la estació.
La Pista és força pedregosa i en constant baixada em deixa a tocar de l’Abaixador Vilanova. Travesso la via i veig l’aigua del pantà de Camarasa a tocar.
M’hi arribo i no puc resistir la temptació de donar-me un bany aprofitant la solitud i la tranquil·litat de l’indret ja que ara la calor es fa insuportable.
Un cop refrescat, em torno a vestir i desfaig camí abandonant la opció d’acostar-me a la Casa dels Enginyers doncs no em queda ni una gota d’aigua als bidons i la solana que cau és matadora. La pista va guanyant alçada sense treva sempre pel costat del Barranc de Ribera arribant a la Horta de Privà, on trobo una mica de bosc fent menys feixuc el retorn.
Passo pel costat de la Salina, a la que no s’hi pot accedir doncs és tancada per un filat ja que actualment s’hi estan fent treballs de restauració.
Ja fa una estoneta que rodo per asfalt i faig bastanta via fins arribar a Vilanova on aprofito per refrescar-me i hidratar-me a la font.
Ara tan sols em resta arribar al Monestir de les Avellanes tram que degudament refrescat, esdevé un pur tràmit.
