El Taga des de Ribes de Freser en Btt.
28-8-2011
Si hi ha un tipus de sortida que no em cansaria mai de repetir amb la Btt, son les sortides d’alta i mitja muntanya. Quan era un marrec, amb l’esplai vam pujar al Taga tot just després d’una gran nevada, l'experiència em va calar fons, doncs, va ser la meva primera experiència en muntanya “hivernal”. D’ençà aquella primera ascensió, ha passat el temps i amb ell, moltes coses i he tingut oportunitat de visitar aquest modest cim infinitat de vegades per tots els accessos possibles caminant, corrents, amb esquís... Tan sols em faltava una manera d’arribar-m’hi: amb la bici.
Tocades les 9, surto de l’aparcament del cremallera de Ribes de Freser anant a trobar la carretera que condueix a Pardines.
Aproximadament a uns 4 quilòmetres de la sortida, prenc el trencall de la pista cimentada que baixa fins la fondalada per tornar a pujar de sobte fins arribar al càmping de Pardines.
La pista segueix enfilant-se, i al Mas de Can Barratort canvio el còmode ferm cimentat, per un de pedres soltes, terra i reguerots.
La pista, força trencada, puja de valent entre els Torrents de Bosc Fosc i de Bancerola i en alguns trams puntuals cal empènyer la bici. Poc a poc el bosc va desapareixent deixant lloc a les pastures de mitja muntanya amb ramats de vaques per arreu.
Fent una gran marrada pels Llisos del Bac, la pista, ja poc definida em deixa prop dels prats de Portella d’Ogassa. Camp a través vaig a buscar el corriol que porta al cim, on no cal dir que faig un bon tram empenyent la bici. Per fi el cim del Taga(2040mts) sota les rodes i una munió d’excursionistes que em miren amb cara de sorpresa.
Faig la meva, i gaudeixo de les panoràmiques del Balandrau, del Puigsestela, de les Roques de tot lo Món, del Puigmal, de la Fontalba, del Pedraforca.... que s’estenen al meu davant. Llàstima però de la calitja. Faig les fotos cimeres de rigor, i inicio el descens per la vessant de ponent resseguint la Serra de Conivella camp a través per l’amplia pala herbada fins arribar als Plans de la Maçana on per pista molt trencada però no per això menys divertida em baixa fins Ribes.
Resumint i sempre des de el meu parer; Ruta solitària ,curta però molt intensa, física i tècnicament exigent per les fortes rampes sovint de ferm trencat i amb molta roca solta. Baixada adrenalínica del cim per pendent molt pronunciada i camp a travessa que fa haguem d’estar per la feina.
Per a repetir-la..... però d’aquí un temps. ;-)
