Tot pedalant per Espot ,Escart i Escaló
14-8-2011
Per Roger i Daniel.
Fa uns dies al Vèrtex 237, va sortir publicada una fitxa amb una ruta molt semblant a la que volem fer avui amb en Roger que, quan va fer la Pedals de Foc, es va quedar amb ganes de conèixer la vall d’Escart i així tenia la excusa perfecte per tornar-hi. Així doncs, des de Castillonroi, hem agafat els patracols i la furgoneta i ens hem arribat a Espot. Teòricament se ens havien d’afegir La Eli i en Toni, però un mal pas abans d’ahir baixant el Montsent ens la ha deixada amb un peu enguixat. Que et milloris Eli!
Amb la fresca del matí, sortim d’Espot amb les bicis i ens hi llencem per la carretera fins anar a trobar la C-147 que baixem fins a Escaló. Un cop a Escaló, remuntem la pista asfaltada de la vall del riu de Escart que s’enfila metres amunt de valent no sense parar abans a veure la Torre de guaita.
Arribem a Escart i aprofitem per reomplir bidons doncs la pujada se els ha cobrat amb escreix.
Travessem el pont romànic i ara per camí de terra ja,seguim guanyant metres per l’altra banda de la vall veient avall nostre el petit poble d’Escart amb la seva ermita de la Mare de Deu de la Roca, literalment penjada.
La pista ,ample i de ferm regular ,guanya metres sense descans per dins de boscos on després d’una bona estona, arribem a la borda Feliu, una borda molt ben arreglada que fa les funcions de refugi.
La pista continua pujant i fent un parell de marrades, ens deixa en el Coll de Pedres Blanques ,la pujada encara no s’ha acabat. Seguint el flanc de la muntanya amb un sempre vigilant i característic Monteixo, arribem al trencall del refugi de Quatrepins, al que ens hi atansem i inspeccionem per a futures incursions hivernals.
El cel cada cop és més fosc i en la llunyania ja s’aprecia una incipient pluja, així que ens afanyem en fer la baixada cap a la estació de Superspot amb les primeres gotes.
De sobte comença a ploure de debò, ens posem les jaquetes de pluja i decidim abandonar el track que anàvem seguint i llençar-nos a l’aventura pel barranc dels Estanyets, on discorre una pista d’esquí vermella que fa posar els discs de fre del mateix color que la pista.
Arribem a l’aparcament de l’estació i retrobem l’asfalt, tot i que ja estem xops, com si servís d’alguna cosa ens hi llencem a tota velocitat carretera avall fins arribar a Espot. Anem a trobar la furgona i ens posem roba eixuta mentre dinem dins mentre decidim que farem amb la resta de la tarda, que preveiem remullada. Poc a poc torna a sortir el sol i quan ens decidim a sortir torna a caure un xàfec que ens reté una bona estona en bar, però el núvol passa deixant-nos gaudir de la tarda tot fent el turista pel poble i flipant amb el negoci que hi tenen muntat amb els taxis.
