16 de juny 2014

14-6-2014 Barranc del Pas de l’Escalell

Barranc del Pas de l’Escalell
14-6-2014
Avui ens ajuntem una bona colla per fer barrancs malgrat que els serveis meteorològics anuncien turmentes per aquesta tarda. Alguns, aquest cap de setmana, a més, encetem temporada de barrancs i per fer-ho volem estrenar-nos amb un dels clàssics de Catalunya, El Pas de l’Escalell. Hi accedim per Vilada. Venint per la banda de Baells, a la sortida de Vilada, a mà esquerra arrenca una pista ascendent amb la indicació "Sant Romà de laClusa" que passant per Can Comelles (1003mts) i per alguns espectaculars passos excavats a la roca en el pas de l’Escalell puja forta fins arribar al Clot (1184mts), una gran esclarissada amb pastures i on s’hi troba una àrea de picnic. 

El descens comença uns metres més avall del mateix aparcament seguint la llera del riu. Ja d’entrada, desgrimpem un parell de ressalts fàcils fins arribar a un grapat de ràpels senzills de fer que no superen els 15mts amb bona equipació de químics que serà la tònica durant tot el barranc. 












A mesura que anem avançant, el canó va posant-se més interessant, amb un altre ràpel amb possibilitat de fer un salt d’uns 8 metres (que no ha estat el nostre cas per que a més, no hi havia massa cabal). Tot seguit venen uns ressalts i ràpels curts fins arribar al primer ràpel diguem-ne que,  “seriós” d’ aproximadament  22 metres en un entorn especialment bonic que donat el seu enclavament a més, impressiona per la timba. 






























La dinàmica de ràpels llargs i del mateix estil continua en més o menys mesura enllaçant un ràpel rere l’altre intercalant-ne llargs i curts per gairebé sense adonar-nos arribar als dos darrers ràpels que són la cirereta del pastís, amb un de 23 metres i un final de 27 tots dos quasi seguits. 











Pel retorn als vehicles, prenem el senderó pel bosc a mà dreta marcat amb pintura que valent, molt valent, ens puja cap a la pista i d’aquí cap amunt, en 25 minutets retrobem els vehicles. Un altre alternativa, es la de seguir riu avall fins al pont i d’allli remuntar per la pista fins l’aparcament. És molt més suau però lògicament, cal caminar més. Val  a dir que vam sortir del barranc tronant i un cop a Vilada va caure un xàfec dels de debò amb calamarsa inclosa. Sort que vam anar per feina i vam poder esbandir ràpid...

(Bernat,Cristian,Daniel,Joanmiquel,Marc,Marta,Mònica,Pere i Yolanda)


Fotos: Daniel i Marta