Barranc del Pas de l’Escalell
14-6-2014
Font:Barranquismo-net
Avui ens ajuntem una bona colla per fer barrancs malgrat que
els serveis meteorològics anuncien turmentes per aquesta tarda. Alguns, aquest
cap de setmana, a més, encetem temporada de barrancs i per fer-ho volem
estrenar-nos amb un dels clàssics de Catalunya, El Pas de l’Escalell. Hi
accedim per Vilada. Venint per la banda de Baells, a la sortida de Vilada, a mà
esquerra arrenca una pista ascendent amb la indicació "Sant Romà de laClusa" que passant per Can Comelles (1003mts) i per alguns espectaculars
passos excavats a la roca en el pas de l’Escalell puja forta fins arribar al
Clot (1184mts), una gran esclarissada amb pastures i on s’hi troba una àrea de
picnic.
El descens comença uns metres més avall del mateix aparcament seguint
la llera del riu. Ja d’entrada, desgrimpem un parell de ressalts fàcils fins
arribar a un grapat de ràpels senzills de fer que no superen els 15mts amb bona
equipació de químics que serà la tònica durant tot el barranc.
A mesura que
anem avançant, el canó va posant-se més interessant, amb un altre ràpel amb
possibilitat de fer un salt d’uns 8 metres (que no ha estat el nostre cas per
que a més, no hi havia massa cabal). Tot seguit venen uns ressalts i ràpels curts
fins arribar al primer ràpel diguem-ne que, “seriós” d’ aproximadament 22 metres en un entorn especialment bonic que donat
el seu enclavament a més, impressiona per la timba.
La dinàmica de ràpels
llargs i del mateix estil continua en més o menys mesura enllaçant un ràpel rere
l’altre intercalant-ne llargs i curts per gairebé sense adonar-nos arribar als
dos darrers ràpels que són la cirereta del pastís, amb un de 23 metres i un final
de 27 tots dos quasi seguits.
Pel retorn als vehicles, prenem el senderó pel
bosc a mà dreta marcat amb pintura que valent, molt valent, ens puja cap a la
pista i d’aquí cap amunt, en 25 minutets retrobem els vehicles. Un altre
alternativa, es la de seguir riu avall fins al pont i d’allli remuntar per la
pista fins l’aparcament. És molt més suau però lògicament, cal caminar més. Val a dir que vam sortir del barranc tronant i un
cop a Vilada va caure un xàfec dels de debò amb calamarsa inclosa. Sort que vam
anar per feina i vam poder esbandir ràpid...
(Bernat,Cristian,Daniel,Joanmiquel,Marc,Marta,Mònica,Pere
i Yolanda)
Fotos: Daniel i Marta
