Al Puigneulós des de Cantallops.
9-6-2014
Com que ahir vaig estar per l'Alta Garrotxa, avui aprofito per acostar-me a l'Alt Empordà per fer una ruta que duia al cap de feia temps basada en una ressenya del llibre En Btt pel Pirineu Català
,de Cossetània Edicions. En aquest cas, decideixo fer la ruta però introduint-hi uns petits
retocs afegint alguns trams de sender que esdevindrien impensables de pujada ja que
serien totalment inciclables la qual cosa, implica que la ruta s’hagi de
realitzar en sentit anti-horari contràriament que proposa l’Oriol en el seu llibre.
Embassament de Boadella
Realitzem
la sortida des de la plaça major de
Cantallops cap al camí vell de Requesens. Ciclem pel costat de vinyes per un camí
que al principi cimentat, s’estreny i comença a guanyar altura fent zetes per
un ferm força deteriorat fins anar a sortir a la pista principal a Requesens
per la Solana de Forcadell. Per pendent suau però constant, ens arribem al Coll
de Medàs (392mts) fermat per una tanca metàl·lica i un pas canadenc.
Opcionalment es pot anar a visitar el Dolmen.
Un cop traspassada la tanca, la
pista continua en suau baixada travessant alzinars cap a la riera d’Anyot on ja
es pot veure el perfil del castell de Requesens. Cap al sisè kilòmetre des de
que hem sortit, trobem el trencall (406mts) de pujada a l’esquerra cap al
castell de Requesens. La pista puja amb determinació cap a Can Picardia
(446mts) i finalment al castell documentat des de el S. XI i restaurat a l’any
1893 (507mts), visitable de 11 a 17h.
Per baixar, prenem el divertit corriol
que des d’alt baixa cap al Nord cap al Coll del Castell (466mts) per
seguir per pista trencada amb traces del GR11, tot travessant a gual el Torrent
de Coll Pregon fins enllaçar amb la pista principal passant pel forn de calç.
Un cop a la pista principal, trobem un trencall a la dreta amb una tanca metàl·lica
amb indicacions al Puigneulós. L’agafem i comencem a pedalar per forta pujada
per un ferm irregular i a voltes feixuc de ciclar que s’interna de ple en El
Paratge d’Interès Natural de l’Albera. Cal anar amb compte de no perdre la pista
principal, ja que hi trobarem altres camins secundaris d’explotació forestal. La
pista passa per boscs d’alzines, rouredes i fagedes, alternant trams planers i
de bon ferm amb d’altres costeruts i pedregosos amb d’altres coberts per l'herba. La broma puja en 6’5kms 650mts+ amb un pendent del 10 al 15%, per el que
cal prendre-s’ho amb calma. Sortosament en
major part, el tram discorre per l’ombra.
Finalment, arribem al límit del bosc
,deixant pas a prats herbats. Ara el camí, desdibuixat per la mateixa herba, puja fins
al Coll de Pou (1114mts) alhora, línia fronterera.
Aquí ens caldrà traspassar
una tanca per evitar el filat que fa les vegades de divisòria d’aigües.
Continuem cap al cim ja visible per les antenes durant un kilòmetre per asfalt
deixant la bici just sota el cim i continuant a peu fins el monòlit que el
corona. Extensa panoràmica per tot arreu del Rosselló, de l’Alt Empordà i el
massís del Canigó, que avui tampoc es deixa veure amb claredat.
Pel descens,
ens hi llencem carretera avall quasi 2 kilòmetres fins arribar a una marcada corba a dretes
en el Roc dels Tres Termes (1107mts). Allí ens internem dins de l’esclarissat
bosc de pi i fageda seguint les marques del GR10 fent un divertidíssim descens per corriol
que mor al Coll de l’Ullat (935mts) i bon lloc per prendre un refrigeri al
refugi.
Just al davant, neix una pista també amb marques del GR fins que
després de passar pel darrera d’un barracó, acaba per tornar-se un entretingut
corriol que tot seguint les traces de GR, es contorsiona per dins la fageda amb
continus puja – baixes que no el fan excessivament agraït per ser pedalat. Finalment
el corriol va a petar a un camí en desús, i amb tendencia sud-est torna a
baixar per corriol a voltes desdibuixat i engolit per la vegetació tant rastrera com de mitja alçada en fort pendent per la llomada d’un contrafort de la muntanya que tot i això no
deixa de ser força divertit i entretingut
sent 100% ciclable fins que mor al ajuntar-se amb la carretera D-71a en
un revolt tancat.
Ara per carretera, seguim baixant 1 kilòmetre aproximadament
fins trobar-nos amb el desviament a Sant Martí d’Albera (631mts), que prenem.
Passem pel costat del cementiri i per un passeig arbrat ens apropem al nucli.
Allí tornem agafar la pista en lleugera pujada. Sortim de la Vall dels
Empordanesos i ciclem amb compte de no perdre la pista principal ja que en trobem
de secundaries fetes arrel de l’explotació forestal. Seguim uns 4 kilòmetres més i ens arribem al
Coll del Pla l’Arca (602mts), ja sortint del Rosselló. Aquí trobem un nus de
camins, un d’ells cap al Pertús. Nosaltres agafem el que surt direcció Coll de
l’Auleda. En pujada i per terreny força
més inhòspit, anem guanyant alçada tot passant per les runes del Mas del Pla de
l’Arca.
El ferm va empitjorant a mesura que anem pujant al Coll de L’Auleda (695mts)
on tenim bones panoràmiques d’un Canigó que ara, sembla més proper. Traspassem
la Serra de Les Canals, coronada per petits monòlits d’esquists que li
confereixen un caràcter de lloc desolat i punt on confluïm amb el GR11. Podem
veure la baixada que ens espera, una vertiginosa pista arrapada a la paret que
baixa cap a l’est mostrant-nos avall, a la plana, Cantallops de nou.
Ens hi llencem
pista avall tot passant per la placa en record als bombers francesos que van perdre la
vida en un accident aeri en l'incendi de l’any 1986.
La pista, malgrat que té alguna petita
pujada va perdent altura seguint el GR baixant pel Suro de les Onze fins al
veïnat de Requesens oferint-nos una bona panoràmica del castell si és que no
anem massa depressa.
Seguim pista avall i tot just arribem a la primera corba,
passem per la Font Rovellada que dona el seu nom l’aigua ferrosa que en raja.
Uns 400metres més avall trobem el trencall al Puigneulós pel que hem pujat
,nosaltres seguim avall desfent el camí fet fins arribar al trencall del camí
vell a Requesens, que ara de baixada esdevé realment divertit fins arribar-nos
al punt de sortida.
En definitiva, una
més que interessant volta pel Massís de l’Albera a cavall entre l’Empordà i el
Rosselló que té el seu punt culminant al cim del Puigneulós.
