Pedalant pel Bisaura; El castell de Besora i el Salt del Mir.
24-6-2014
Des de l’estació de tren de Sant Quirze de Besora, surt una
pista asfaltada amb marques del GR210 que ens porta fins al Castell de
Montesquiu, estalviant-nos el darrer revolt per un sender mig empedrat.
Passem pel costat del castell acabant l’asfaltat i donant pas a una pista de terra amb algunes pedres soltes però de prou bon ciclar malgrat la forta pujada. Fa estona que hem abandonat el GR210 i ara evolucionem pel 151. Després de quasi 4 kilòmetres i escaig de pujada continuada i trencada en el darrer tram ,arribem al Pla de Revell (926mts), una extensió de Prats amb molt bones panoràmiques sobre el Castell de Santa Maria de Besora al davant.
Hem de seguir cap a l’est fins arribar a la punta que talla l’altiplà i recular pel marge de la cinglera de la vessant sud fins trobar un pal indicador. Seguim les indicacions direcció a Santa Maria de Besora per un corriol que travessa pel mig de la cinglera i tot seguit fa carena per continuar pel vessant nord del turó on es troba enclavat el Castell de Besora amb algun pas un xic tècnic en tot el tram.
Arribem al Mas del Pla i tot just davant la bassa, arrenca un senderó que puja fins al castell. Es poc o quasi gens ciclable de pujada, però paga la pena pujar la bici fins dalt. Un cop arribats dalt de l’altiplà (1031mts) ,podrem gaudir de l’interessant visita al conjunt i les vistes sobre la Serra dels Bufadors ,el Cadí, la Serra del Montgrony, Milany ,Puigsacalm i el Pla del Revell.
Pel descens, anem a cercar el camí de pujada que ara és un gaudi pels sentits justificant amb escreix l’esforç de la pujada. Ens arribem al Pla entre dos murs de pedra seca i ens llencem pista avall agafant el primer trencall a l’esquerra que per pista trencada ens deix a Santa Maria.
Ens arribem a la carretera i pedalem cap a l’oest direcció Vidrà, trobant un trencall a l’esquerra cap a Ripoll que ignorem però si agafant l’immediat següent. La pista mor en un edifici poc després de començar. Just abans, trobem una pista que marxa cap a l’esquerra que s’endinsa dins d’una fageda i que a estones ,puja força valenta.
Quan comença a esclarissar el bosc, enllacem amb una pista, en força millor estat. La prenem direcció sud en suau pujada fins arribar-nos a un collet (1015mts), on ens deixem caure per bona i ràpida pista tot i que agafant algun corriol que fa drecera fins anar a petar a la carretera que hem abandonat a Santa María de Besora.
Reculem per l’asfalt direcció Santa María de Besora quasi 1 kilòmetre fins que trobem un trencall a l’esquerra amb indicacions al Mir i marques del GR 151. Ens endinsem a la pista i ens arribem al veïnat del Mir on donat el cas, hi ha possibilitat de fer un beure.
Seguim pista avall 500 metres més i en un trencall a esquerres, trobem un cartell roig. L’hem de seguir i ens baixarà tot fent marrades cap a la resclosa, el molí i el Salt del Mir. Paga la pena arribar-se fins al final del camí i veure el Salt des de baix.
Remuntem fins la pista principal i seguim en baixada fins arribar a un desviament en la cota 785 a uns 1200mts del desviament al Molí. Cal anar alerta per que està en un revolt a dretes i és fàcil passar-lo de llarg. La pista, en estat de semi abandonament, va baixant fins una esclarissada on mor i dona pas a un sender. Aquest al principi comença una mica “senglar” amb bardisses per arreu, però ràpidament es torna més amable i divertit fins que finalment, mor a la Riera de la Foradada.
A l’altra banda, es veu la pista, cal travessar a gual i segons el cabal d’aigua que baixi, la remullada és garantida doncs la pista arriba a travessar la riera fins a 10 cops!
Després de la remullada ,si ha estat el cas, per pista ràpida baixem cap el veïnat de la Foradada i a continuació per un Polígon lndustrial, entrem a Sant Quirze retornant al punt de sortida.
Una matinal per tenir en compte, que descobreix racons realment bells del Bisaura, amb bones panoràmiques i entretinguts i divertits corriols.
Passem pel costat del castell acabant l’asfaltat i donant pas a una pista de terra amb algunes pedres soltes però de prou bon ciclar malgrat la forta pujada. Fa estona que hem abandonat el GR210 i ara evolucionem pel 151. Després de quasi 4 kilòmetres i escaig de pujada continuada i trencada en el darrer tram ,arribem al Pla de Revell (926mts), una extensió de Prats amb molt bones panoràmiques sobre el Castell de Santa Maria de Besora al davant.
Hem de seguir cap a l’est fins arribar a la punta que talla l’altiplà i recular pel marge de la cinglera de la vessant sud fins trobar un pal indicador. Seguim les indicacions direcció a Santa Maria de Besora per un corriol que travessa pel mig de la cinglera i tot seguit fa carena per continuar pel vessant nord del turó on es troba enclavat el Castell de Besora amb algun pas un xic tècnic en tot el tram.
Arribem al Mas del Pla i tot just davant la bassa, arrenca un senderó que puja fins al castell. Es poc o quasi gens ciclable de pujada, però paga la pena pujar la bici fins dalt. Un cop arribats dalt de l’altiplà (1031mts) ,podrem gaudir de l’interessant visita al conjunt i les vistes sobre la Serra dels Bufadors ,el Cadí, la Serra del Montgrony, Milany ,Puigsacalm i el Pla del Revell.
Pel descens, anem a cercar el camí de pujada que ara és un gaudi pels sentits justificant amb escreix l’esforç de la pujada. Ens arribem al Pla entre dos murs de pedra seca i ens llencem pista avall agafant el primer trencall a l’esquerra que per pista trencada ens deix a Santa Maria.
Ens arribem a la carretera i pedalem cap a l’oest direcció Vidrà, trobant un trencall a l’esquerra cap a Ripoll que ignorem però si agafant l’immediat següent. La pista mor en un edifici poc després de començar. Just abans, trobem una pista que marxa cap a l’esquerra que s’endinsa dins d’una fageda i que a estones ,puja força valenta.
Quan comença a esclarissar el bosc, enllacem amb una pista, en força millor estat. La prenem direcció sud en suau pujada fins arribar-nos a un collet (1015mts), on ens deixem caure per bona i ràpida pista tot i que agafant algun corriol que fa drecera fins anar a petar a la carretera que hem abandonat a Santa María de Besora.
Reculem per l’asfalt direcció Santa María de Besora quasi 1 kilòmetre fins que trobem un trencall a l’esquerra amb indicacions al Mir i marques del GR 151. Ens endinsem a la pista i ens arribem al veïnat del Mir on donat el cas, hi ha possibilitat de fer un beure.
Seguim pista avall 500 metres més i en un trencall a esquerres, trobem un cartell roig. L’hem de seguir i ens baixarà tot fent marrades cap a la resclosa, el molí i el Salt del Mir. Paga la pena arribar-se fins al final del camí i veure el Salt des de baix.
Remuntem fins la pista principal i seguim en baixada fins arribar a un desviament en la cota 785 a uns 1200mts del desviament al Molí. Cal anar alerta per que està en un revolt a dretes i és fàcil passar-lo de llarg. La pista, en estat de semi abandonament, va baixant fins una esclarissada on mor i dona pas a un sender. Aquest al principi comença una mica “senglar” amb bardisses per arreu, però ràpidament es torna més amable i divertit fins que finalment, mor a la Riera de la Foradada.
A l’altra banda, es veu la pista, cal travessar a gual i segons el cabal d’aigua que baixi, la remullada és garantida doncs la pista arriba a travessar la riera fins a 10 cops!
Després de la remullada ,si ha estat el cas, per pista ràpida baixem cap el veïnat de la Foradada i a continuació per un Polígon lndustrial, entrem a Sant Quirze retornant al punt de sortida.
Una matinal per tenir en compte, que descobreix racons realment bells del Bisaura, amb bones panoràmiques i entretinguts i divertits corriols.
