15 d’oct. 2012

13-10-2012 De Mont-Louis a Olette per la vall de Têt.


De Mont-Louis a Olette per la vall de Têt.
13-10-2012


Amb un dia notablement millor al d’ahir, avui, matiners,  ens disposem a afrontar aquest  interessant itinerari que jo qualificaria de “xollo” on els hi hagi amb els seus  1500 metres de desnivell negatius, la majoria per corriols, a canvi d’un “regal” de només  quasi 500 metres positius i tot, amb l'encant afegit com a premi, de la passejada en el Tren Groc per fer l’enllaç de vehicles.
Així doncs, aparquem el vehicle a l’estació de la SNCF/TER de Olette per, mitjançant el pintoresc  Train Jaune, remuntar la bonica Vall del Têt en uns 45’ fins a Mont-Louis on baixem del tren en la estació Mont-Louis- La Cabanasse. 



Sortim de l’esmentada estació i en pujada per carretera ens arribem a les portes de la vila fortificada de Mont-Louis.


Ara, anem a trobar la carretera N116 i en direcció Vilafranca davallem cap Fetges. Immediatament després rebassar el pont sobre el Têt, trobem un trencall a l'esquerra de la carretera que s'enfila direcció Fetges tot i que no hi arribem ja que nosaltres seguim direcció al Coll de la Llosa guanyant desnivell amb suavitat alternant trams de terra i asfalt .Un cop superem el dipòsit d’aigua del Pla de l’Òs, tombem a l’esquerra agafant la pista forestal que passa un bon tram a través de terreny militar. En arribar a una cruïlla tombem a la dreta, passem pel costat d’uns camps de tir i per la Font del Llamp i trobem una nova cruïlla. 








Agafem el camí de l’esquerra tot passant a fregar i per sota del cim de la Figuéma que rodegem pel Sud. Trobem un nou trencall a l'esquerra que ara per pista un xic desfigurada per l’erosió, ens endinsa dins de la Serra de Clavera tornant-se sender en un bosc de fusta morta que no deixa indiferent i culminant així l’ascensió a la cota 1995. 


Resseguint les marques grogues, iniciem el descens per corriol sempre evident ,mantenint la línia de pendent  del perfil de la carena per ferm canviant majoritàriament de terra i pedra solta, arrels, branques fins enllaçar el camí dels Canons per dins d’un bosc poc tupit ja vestit  amb els primers colors de la tardor. 



A mesura que anem perdent altura, les esclarissades del bosc augmenten passant dels boscos frondosos a arbustos i vegetació baixa alhora que trobem camí més pedregós sec i ferm molt més erosionat per l’efecte de les peülles de les vaques, autèntiques ames i senyores del lloc que modelen els camins al seu antull. 



Fa estona que ja veiem la Vall del Têt. Ara, arribem a una pista que escurcem tot fent drecera en el Serrat de l’Homme on acabem creuant una pista asfaltada anant a trobar un nou corriol que creuant per sota la canonada de càrrega d’una central hidroelèctrica ens porta al que serà el darrer tram fins Olette que esdevé ràpid i divertit. 





Traspassem la carretera,(-Alerta que la sortida és en un revolt sense visibilitat!) i travessem el pont sobre el Têt per tot seguit i abans d’entrar a Olette, abandonar-la desviant-nos cap a l’estació SNCF/TER del Tren Groc per recuperar el vehicle.
 Val a dir que a part d’aquest recorregut, existeix una variant molt més panoràmica i menys salvatge per Llar i Canaveilles i que ens reservem per una pròxima ocasió. Si se us acudeix fer ambdues de les dues variants, existeix la possibilitat que trobeu restringit l’accés al perímetre del camp militar en dies de maniobres de l’exèrcit. També cal esmentar que el Tren Groc, al ser un tren eminentment turístic, en caps de setmana i èpoques estivals te una gran demanda i cal informar-se abans la disponibilitat de places per tal d’assegurar-se el tret.