De Mont-Louis a Olette per la vall de Têt.
13-10-2012
Amb un dia notablement millor al d’ahir, avui,
matiners, ens disposem a afrontar aquest
interessant itinerari que jo
qualificaria de “xollo” on els hi hagi amb els seus 1500 metres de desnivell negatius, la majoria
per corriols, a canvi d’un “regal” de només
quasi 500 metres positius i tot, amb l'encant afegit com a premi, de la
passejada en el Tren Groc per fer l’enllaç de vehicles.
Així doncs, aparquem el vehicle a l’estació de la SNCF/TER
de Olette per, mitjançant el pintoresc
Train Jaune, remuntar la bonica Vall del Têt en uns 45’ fins a Mont-Louis
on baixem del tren en la estació Mont-Louis- La Cabanasse.
Sortim de l’esmentada
estació i en pujada per carretera ens arribem a les portes de la vila fortificada
de Mont-Louis.
Ara, anem a trobar la carretera N116 i en direcció
Vilafranca davallem cap Fetges. Immediatament després rebassar el pont sobre el
Têt, trobem un trencall a l'esquerra de la carretera que s'enfila direcció
Fetges tot i que no hi arribem ja que nosaltres seguim direcció al Coll de la
Llosa guanyant desnivell amb suavitat alternant trams de terra i asfalt .Un cop
superem el dipòsit d’aigua del Pla de l’Òs, tombem a l’esquerra agafant la
pista forestal que passa un bon tram a través de terreny militar. En arribar a
una cruïlla tombem a la dreta, passem pel costat d’uns camps de tir i per la Font
del Llamp i trobem una nova cruïlla.
Agafem el camí de l’esquerra tot passant a
fregar i per sota del cim de la Figuéma que rodegem pel Sud. Trobem un nou trencall
a l'esquerra que ara per pista un xic desfigurada per l’erosió, ens endinsa dins
de la Serra de Clavera tornant-se sender en un bosc de fusta morta que no deixa
indiferent i culminant així l’ascensió a la cota 1995.
Resseguint les marques
grogues, iniciem el descens per corriol sempre evident ,mantenint la línia de
pendent del perfil de la carena per ferm
canviant majoritàriament de terra i pedra solta, arrels, branques fins enllaçar
el camí dels Canons per dins d’un bosc poc tupit ja vestit amb els primers colors de la tardor.
A mesura que anem perdent altura, les esclarissades del bosc augmenten passant dels
boscos frondosos a arbustos i vegetació baixa alhora que trobem camí més
pedregós sec i ferm molt més erosionat per l’efecte de les peülles de les
vaques, autèntiques ames i senyores del lloc que modelen els camins al seu
antull.
Fa estona que ja veiem la Vall del Têt. Ara, arribem a una pista que
escurcem tot fent drecera en el Serrat de l’Homme on acabem creuant una pista
asfaltada anant a trobar un nou corriol que creuant per sota la canonada de
càrrega d’una central hidroelèctrica ens porta al que serà el darrer tram fins
Olette que esdevé ràpid i divertit.
Traspassem la carretera,(-Alerta que la
sortida és en un revolt sense visibilitat!) i travessem el pont sobre el Têt per
tot seguit i abans d’entrar a Olette, abandonar-la desviant-nos cap a l’estació
SNCF/TER del Tren Groc per recuperar el vehicle.
Val a dir que a part
d’aquest recorregut, existeix una variant molt més panoràmica i menys salvatge
per Llar i Canaveilles i que ens reservem per una pròxima ocasió. Si se us
acudeix fer ambdues de les dues variants, existeix la possibilitat que trobeu
restringit l’accés al perímetre del camp militar en dies de maniobres de
l’exèrcit. També cal esmentar que el Tren Groc, al ser un tren eminentment
turístic, en caps de setmana i èpoques estivals te una gran demanda i cal informar-se
abans la disponibilitat de places per tal d’assegurar-se el tret.
