2 d’oct. 2012

22-9-2012 Villard St. Pancrace – Roche Croix d’Alp


Villard St. Pancrace – Roche Croix d’Alp
22-9-2012
Per Roger i Daniel


Com avui el dia es lleva plujós però amb tendència a millorar al llarg de la jornada, ens decidim per fer l’itinerari nº7 del Centre Vtt que com és força lineal, en cas hipotètic de que amb la méteo finalment vagin més maldades tant sols caldria donar mitja volta i cap avall.
Sota la pluja, comencem a pedalar des de el Centre de Montagne de Villard St. Pancrace per les pistes de fons que ja des del principi ens regalen unes fortes rampes que acaben suavitzant-se més endavant. Val a dir però, que el ferm ,en força bon estat i amb alguns trams asfaltats la fan menys feixuga. 





Remuntem en paral·lel el Torrent des Ayes tot passant pel petit nucli de les Ayes. A partir d'aquí  la pista fa un parell de marrades fins arribar al Plan Peyron,que en travessar-lo apareix el llac d’Orceyrette més amunt. 














Aquest és el final i punt de retorn de l’itinerari nº7. Com no plou i el temps ha millorat notablement, decidim regalar-nos una propineta i allargar la ruta resseguint la mateixa pista cap a la capçalera de la vall. La pista ara, es torna menys amable, més pedregosa i amb gradients molt més grans fins trobar-se amb un cobert d'animals en una bifurcació. 


Cap a la dreta tenim la possibilitat d'arribar nos als Chalets d’Orceyrette però nosaltres seguim a l’esquerra per anar als Chalets de l’Alp on resseguim la pista fins que finalitza per sobre del nucli de cases. Aquí, deixem les bicis i continuem caminant direcció NE per camí poc definit i marcat per fites tot anant a trobar la creu d’Alp (2474mts), un gran roc característic coronat per una creu i que queda penjat sobre la vall. La sendera va a cercar-lo enfilant-se pel darrera d'aquest fins deixar-nos en la mateixa creu. 









Bones vistes sobre el llac i la vall. Desfem camí i anem a recollir les bicis direcció al llac d’Orceyrette. Travessem de nou pel costat el llac i el Plan de Peyron i alternativament per corriols que van fent drecera de la pista principal. Un cop ens hem integrat de nou definitivament a ella, trobem un trencall en una corba tancada a la dreta direcció le Melezin. 





La nova pista, en força bon estat cal dir, al contrari del que pensàvem, ens fa remuntar una centena de metres fins arribar-hi al petit nucli. 

Un cop hi som a Le Melezin, hem d’anar a cercar un entretingut i revirat corriol que comença entre les cases i que en baixada ens endinsa dins del Bois du Villar deixant-nos finalment en una pista asfaltada que enllaça amb les rutes 23 i 30 tornant a posar a prova la nostra perícia tot just, fins arribar al Centre de Montagne.