Pic de Solanelles(2520mts)
21-10-2012
Quan no pot ser, no pot ser...
Aquest cap de setmana plujós, el teníem hipotecat amb un
casament a Andorra. Per tal d’aprofitar el viatge, se em va acudir fer un
intent ràpid en solitari i a la desesperada dissabte a mitja tarda de l’arxi repetit
pic de Cassamanya del que vaig haver de recular per la poca visibilitat. Diumenge
no vaig voler ser menys, i aprofitant una hipotètica finestreta de mitja
bonança meteorològica que auguraven la gent de meteo.ad, vaig voler-me atrevir
amb el Pic Alt del Cubil (2833mts) un vell conegut de l’esquí de muntanya de fa
ja uns anys i tenir-lo enllestit abans del migdia. La qüestió és que diumenge la finestreta de bonança no va fer acte
de presència, però l'optimisme si i és així com vaig acostar-me amb la furgo cap als Cortals
d’Encamp fins l’estació intermèdia del Funicamp per si les mosques.
Allí vaig
aparcar junt a la caseta de fusta i sota un fi plugim, vaig iniciar el camí remuntant
la devesa pel rierol deixant-lo a banda dreta per la sendera. Per dins la coma i
per paisatge alpí vaig anar ascendint la devesa sota una pluja que s’anava intensificant
mentre anava perdent de vista el cim del Cubil engolit per la boira ,ara que ja
començava a deixar-se veure.
Vaig adonar-me que havia escollit un projecte un
xic massa ambiciós per la méteo regnant i ,res, que vaig renunciar al cim ,total,
per tampoc no veure res... .Així doncs, com la cosa tampoc estava tan fatal, vaig
escollir alguna cosa més escaient a les circumstàncies tal com el Pic de
Solanelles(2520mts) que és un modest bony on s’hi troba el final de la
línia del Funicamp i un galimaties de línies de remuntadors i d'altres instal·lacions del domini de Grandvalira. Sota la pluja, que no afluixava, ens al contrari i amb una
ventada amb algunes ratxes fortes, vaig fer cim ,alguna foto i cap avall
direcció a la collada d’Enradort per
agafar la pista que baixa resseguint les pilones del telefèric i desviant-me al
final per un corriol fins anar a trobar el punt de sortida.
Conclusió, gran fiasco el d’aquest cap de setmana però és que com deia al principi...
quan no pot ser, no pot ser.
