Veient el panorama escadusser i de com està reculant la neu en una primavera que s’ha avançat molt i en la que està precipitant poc, tot aprofitant la previsió d’anticicló, decidim apostar sobre segur i acostar-nos a les valls de Benás. Ahir arribàvem a quarts de dotze a l’aparcament dels Llanos. Sopar ràpid mentre preparàvem la furgo i a dormir que demà toca matinar.
Per avui tenim el Pic de l’Alba en el programa, un d’aquells cims que feia temps tenia en agenda i que sempre per alguna o altra raó seguia quedant a la llista de pendents. Esperem que avui no sigui el cas... .Aparcament dels Llanos de L’Hospital. 5:30, sona el despertador i fora ja se sent l’enrenou de gent preparant els estris per sortir i cotxes pujant cap a la Besurta. Nosaltres ens ho prenem amb més calma i no sortim abans de les 6:30. Sota el llum de les frontals anem a buscar els Tubs Paderna per un bosc esclarissat de neu on hi trobem alguna congesta d’aquelles d’enfonsar-se gairebé fins l’engonal.
Finalment trobem el primer tub i podem calçar-nos ja els esquís per una neu tan dura ara, que en el segon tub decidim descalçar de nou fent així més via pujant per la via directa. Un cop superat, per la fondalada ,anem guanyant alçada deixant a la nostra dreta la Tuqueta i la Tuca Blanca de Paderna. Sota nostre, veiem un Pic de Paderna molt pelat. Sortegem les restes d’un parell de grans allaus suposadament de fussió, i en un tres i no res ens plantem sota el corredor d’accés a la Cresta d’alba, ara ja equipats de grampons i piolet.
Ens enfilem pel senzill corredor i anem a buscar la cara Oest del cim per una tiesa pala que mena a la cresta cimera on trobem una parella d’infanteria que pugen encordats i que ens deixen passar-los al davant. Superem la espectacular cresta final, fàcil però aèria i fem cim en un dia espectacular i amb un cel ben net. No podem gaudir massa estona de l’estada en el petit cim, doncs ja tenim dues cordades demanant pas per fer cim així que ens fem les fotos de rigor, els hi fem a una parella de bascs i ens en tornem a buscar els esquís al coll.
Fem la transició de baixada i comencen el descens per una neu força transformada que es deixa fer força bé estirant tot el que podem la neu fins una mica més avall del primer Tub de Paderna on tornem a penjar esquís a l’esquena i encigalant-nos junt amb un altre grup gran de gent pel bosc i fent alguna que alter acrobàcia anem a trobar la pista sortint gairebé just a sobre de l’Hospital.
Son quasi les dues i ens queda molta tarda pel davant, així doncs, recollim el material sense massa pressa deixant-lo eixugar i intentem posar-nos en contacte amb el Manuel P. per afegir-nos i pujar demà amb tota la colla al Mulleres sense sort. Dinem ,fem una migdiadeta i baixem fins a Benás a fer la tafanera al Barrabés i demés tot fent temps fins l’hora de sopar. Farem horari de refugi tot fent un berenar sopar per després pujar fins a l’aparcament de la Besurta per fer nit allí.
