Pic de la Maladeta (3308mts)
17-4-2011
Per Roger i Daniel
Ahir després de sopar a Benás, ens vam arribar amb la furgo a la Besurta per quedar-nos a dormir i així d’aquesta manera a primera hora del matí tirar cap amunt. Al final , a la nit no vam poder contactar amb els companys que anàven cap al Molieres i vam decidir de fer la Maladeta tot i que jo ja l’havia fet tres cops, però en Roger encara no. Així, doncs, avui, més matiners que ahir per pujar al Pic d’Alba ,ens vestim mentre i esmorzem sobre la marxa i de seguida, esquís a l’esquena, pugem cap a la Renclusa, on a pocs minuts d’haver sortit ja ens podem calçar tot i que trobem una neu duríssima. Cap a les 7:20 hi arribem i entre d'altres, trec el nas per dins del refugi per si per una d’aquestes casualitats encara hi fossin els nostres companys, però no,s’han fet fonadissos, ja deu de fer estona que han marxat, així doncs, nosaltres continuem cap amunt veient la processó de gent que puja talment com si fossin formigues.
Comencem a remuntar les inacabables pales cap al Portilló i la Maladeta, on el regel de la nit ha fet una bona feina endurint tant la neu que calen ganivetes que tot i que si s'és una mica fi i s’escull una bona traça son evitables. Va avançant el dia, i a diferència d’ahir, a la neu li costa de transformar. Eesperem no trobar-la ara massa dura per enfilar-nos al corredor...
Finalment acabem l’interminable bony previ al corredor i allí deixem els esquís per canviar-los pels grampons. Estem de sort, doncs això d’arribar dels primers, ens evita fer les llargues cues i patir els caos que s’organitzen a la canal. Ens hi comencem a enfilar i la trobem en unes condicions excel·lents de neu abundant amb la petjada ben marcada.
Dalt del cim tan sols hi ha quatre persones que se ens han avançat de ser els primers. Un cop som a la collada, enfilem pala amunt quasi sense tocar les roques fins que fem cim. La vista que tenim al voltant ,tot i la calitja no deixa de ser impressionant de l’Aneto, la Forcanada i un Ibon de Cregüenya desglaçant-se a marxes forçades. Ens afanyem doncs veiem que els núvols evolucionen pel Sud i volem aprofitar la baixada tot i sabent que la neu avui no està igual de fàcil ni de tan bon esquiar que la de ahir. Fem les fotos cimeres de rigor i iniciem el descens tot deixant pas al Coll de la Rimaia a un grup molt nombrós que hi pugen.
Retrobem els esquís i comencem el descens que esdevé força ensopit doncs fins al Portilló trobem una neu crostra, que tot i ser de bastant bon fer ens dona la murga. Un cop superat el portilló, la cosa canvia sustancialment i malgrat que s’ha d’anar escollint la neu, ens fem una molt bona baixada fins a la Renclusa on no ens aturem i fem baixada directa fins on ens havíem calçat els esquís al matí tot fent una curta passejada fins arrivar-nosd a l’aparcament on hi ha força “ambientillu”.
Ara ja tan sols ens queda eixugar la roba, desmuntar la paradeta de la furgona i baixar capa a casa, això si previ premi de llonganissa al Portal, que no falti!
