Pic Prat de Bacivers (2845mts)
3-4-2011
Ahir com la mèteo pintava força lletja, al final amb la Bea vam decidir de fer el pic de Bacivers mentre sopàvem amb l’Alex, la Neus, i en Marc ja que ells anàven a fer el Fajol i amb l’Atanasi que volia tornar a fer el Bastiments per enèsima vegada. Així doncs avui ,més matinadors nosaltres dos, esmorzem, recollim i descendim del refugi d’Ulldeter per anar a buscar la furgo a l’aparcament de baix i moure-la per pujar-la al de dalt. Sense massa pressa, ens reequipem i remuntem per pistes anant a buscar el Coll de Xemeneies mentre se ens afegeix el Joel. Remuntem la vall sota l’atenta mirada d’un parell d’Isards i ens barallem amb l’ample canal per una neu força estovada fins arribar a l’esquena d’ase que mena al Puig d’Ombriaga.
Ja en el Coll de la Geganta ens separem del Joel momentàniament ja que vol fer un “extra” baixant part de la cara Nord del Bastiments mentre naltros ja ens anem barallant amb la pala del Bacivers i més concretament amb les ratxes de vent que de tant en tant obliguen a ajupir-nos.
Poc a poc anem guanyant alçada donant temps al Joel per que ens atrapi. Un cop al cim, sembla que el vent ens dona una petita treva i els núvols deixen passar una petita escletxa de llum com a premi a la nostra constància, cosa que aprofitem per ganyipar una curta estona al cim tot i que tampoc no ens encantantem.
Quan s’acaba la treva, treiem pells i ens hi llencem per la dretota i alhora divertidíssima pala S entre crits de plaer fins al circ de Bacivers on tornem a muntar pells per remuntar fins al Coll de la Geganta i on el Joel se ens avança ja que l’esperen a dinar a casa i ja fa estona que va amb retard (espero que la bronca de la teva companya hagi estat lleu!). Sembla que el sol vol tornar a sortir timidament però escalfant la neu de valent, així que no perdem més temps i del Coll de la Geganta ara ens hi llencem cap el Pla de la Regalèssia per anar a cercar la canal de la Regalèssia que descobrim que no es pot baixar en la seva totalitat ja que és tan tard que la neu ja baixa sola. Com poden més les ganes, a un terç, on s’eixampla , calcem esquís i amb alguna que altra rascadeta a les soles ens arribem a pistes on fem un descens directe ja fins el cotxe i on només resten esquiant quatre fanàtics doncs la neu està ja a les acaballes per culpa de la calor.
Un cop som a l’aparcament, parlem amb l’Alex i la Neus, que com ja és tan tard son a dinar a Camprodon, així que fem la nostra.
Un cop som a l’aparcament, parlem amb l’Alex i la Neus, que com ja és tan tard son a dinar a Camprodon, així que fem la nostra.
Companys de la sortida: Bea, Joel i Daniel
