De Canazei a les Valls de Vaiolét i d’Udai.
18-9-2013
Per no perdre el costum, sortim direcció sud per la
Marcialonga arribant-nos al poble de Mazzin. Volem fer l’itinerari balitzat com
a 209 i ens acabem fent un embolic amb aquest i el 208 ja que falten senyals i
a vegades les que hi ha son confuses i no és el primer cop que ens passa en
aquest viatge. Tocarà improvisar doncs...
Ciclem per dins del poble de Mazin on hi trobem una pista que tangencial
al poble, puja forta fins anar a trobar la carretera que puja a Monzon ,enllaçant-la.
Allí ja no entenem res, doncs hauríem d’haver baixat fins a Pera per després
pujar a Vigo di Fassa. Ho deixem estar definitivament i seguim l’itinerari 208.
Travessem la població i per carretera seguim direcció oest passant per la cabana
de la Regolina (1576mts), ara convertida en restaurant internant-nos en la Val
de Vaiolét.
Seguim pujant fins a la cota 1600 on trobem un trencall a l’esquerra
que mena a un pont sobre el riu Soal. A partir d’aquí, ve una forta pujada que
ens deixa en una pista d’esquí i on retrobem l’itinerari 209 però de baixada i
on descobrim que una de les bicicletes te problemes en el canvi.
Nosaltres,
anem seguint el 208 que ens puja per la pista de la Cercenade i en continua
pujada ens acosta al Pian Pecei (1810mts), un nus de remuntadors de les pistes.
Nosaltres agafem la pista amb indicacions al refugi de Catinaccio abandonant-la
per un desviament a la dreta quan aquesta és comença a posar dreta de debò.
Seguim les traces de l’itinerari 208 per una pista estreta que ens condueix
fins l’abandonat refugi de Catinaccio (1948mts) on, seguint la pista, ens
arribem als refugis de Gardeccia i Stella Alpina que son a tocar.
Mig amagada
darrera d’un aparcament i amb el cartell posat en sentit contrari al que venim,
trobem el camí de baixada de l’itinerari que descendeix al principi fort per
després continuar en suau pendent per una pista paral·lela a la de pujada que s’uneix
aviat amb ella.
Desfem camí i trobem indicacions del sender 209 en baixada poc
després de passar per el Pian Pecei ,que
agafem. Aquest, ens rep amb una potent baixada d’aquelles que poden arribar a deixar KO els frens, retrobant al final d'aquesta ,el pont del desviament a la carretera.
Per
camí conegut desfem la vall de Vaiolèt, tornant a passar per la Malga Regolina
arribant-nos altra cop a Monzon. Al sortir del poble, en unes obres ens trobem
el pal indicador de la ruta 209 pel terra i cap-per-vall ,-es clar que no l’haviem vist!!! (això de fer
desaparèixer indicadors, cambiar-los de posició ,d’arrencar els pals i deixar-los de qualsevol manera veiem que
comença a ser un costum en aquest país). Així que l’agafem direcció Ronch i com
a premi, ens regala una bonica pujada pel bosc cap a la Val d’Udai.
En un fort
revolt a la dreta la pista comença a descendir en el mateix punt que s’inicia
un altre pista que en forta pujada ens
promet un parell de salts d’aigua. Continuem aquesta pista 500mts més endavant i
arribem a un pont ,punt on finalitza la pista i on cal deixar les bicis doncs
és impracticable amb elles.
Ens internem al bosc pel sender marcat com a 580 (que
de seguir-lo sortiríem a la Val Duron)fins que arribem als salts d’aigua. Un és
una petita surgència a la paret, i l’altre n’és de complicat accés.
Una mica
decebuts, baixem a recuperar les bicis i desfem camí per la cruïlla, on ara si,
seguim per l’itinerari 209 que davalla amb el pendent fort característic del país.
En arribar a Mazzin, tenim una punxada que ens fa descobrir que les dues
càmeres que portem de recanvi i que encara estan precintades ,estan defectuoses
i marxa l’aire.
L'avaria finalment se soluciona i podem reprendre el camí de
tornada a Canazei amb una estranya sensació
d’haver anat a fer el pallús...
...-Sort que la posta de sol ha estat bonica.
