Tot fent un tastet de la Bikefosca
del 5 al 8-9-2013
Feia temps que hi donava voltes pujar a pedalar per la Vall
Fosca i finalment, un article publicat a la revista Vèrtex i una entrada a un
dels meus blogs de referència, em va acabar de convèncer per fer-ho. Així que
com tenia els dies, em vaig posar en contacte amb la gent de la BIKEFOSCA que em van dissenyar una ruta en funció a les
meves necessitats i al poc, ja estava pedalant pel Pallars Jussà.
1ª Etapa
Avui en un dia solei, començo la primera etapa de la meva
Bikefosca particular. Aquesta primera etapa, s’inicia a Senterada per una pista
que surt a l’esquerra de la N-230 a pocs metres del poble, asfaltada al principi, i que s’enfila cap al poblet del Burguet (1072mts).
D’aquí , la ruta segueix
cap a l’oest fins trobar el trencall de Cèrvoles (1170mts), un poblet ancorat
en el cim d’una cinglera i que ofereix unes excepcionals panoràmiques de la
vall de Sant Antoni i gran part de l’itinerari que segueix la Bikefosca.
Un cop
feta la visita, em cal retornar al camí principal on fent algunes marrades, la
pista guanya altura per resseguir el Serrat de l’Espinau per prats i boscos fins arribar al Coll de
Collberri (1337mts).
En davallada, i sota un omnipresent cim en forma d’aleta
de tauró que corona la Serra de Sant Gervàs, travesso la Serra de Montagut tot travessant
els boscs de Camporan i Concorruí remuntant fins a la Collada de
Comallonga (1310mts), bonic portal
d’entrada d’Adons i la Beguda d’Adons.
Ara el camí perd altura ràpidament i em
condueix al bell paratge de la Beguda
d’Adons anant a trobar camí asfaltat que
en lleuger descens tot resseguint el Barranc d’Adons em diposita en la cruïlla de la carretera N-260 de
Senterada al Pont de Suert.
La ruta vira
direcció oest i ressegueix l’esmentada
carretera uns 2500 metres tot assolint
el Coll de Pervers (1335mts) i davallant després uns 600mts rodejant el Tossal
de Sant Romà.
Allí neix un trencall a l’esquerra, que en direcció nord i per
camí trencat però que es deixa fer, em remunta fins al Tossal Gros (1447mts) i finalment al Tossal de Prat d’Or (1526mts) on trobo bestiar pasturant
per arreu.
Arribats a aquest punt, la ruta comença a descendir per pista ràpida
cap a la Vall de Manyanet, tot travessant la petita i pintoresca població de
Sentís(1270mts) i on en el seu raval, a l’altre banda d’ un petit pont, neix un
corriolet no apte per profans i que posa a prova la meva més que dubtosa perícia damunt la bici.
El corriolet, mor a la carretera on poc més endavant, trobo un altre que
m’acosta a un altre petit i pintoresc poblet anomenat Les Iglèsies (1056mts)alhora que un bon lloc
per reomplir bidons abans atansar-me cap a Buira, portal d’entrada cap al Coll
de l’Oli.
Per carretera, guanyo altura fins arribar a Buira (1117mts),
desviant-me cap a la hípica. Allí surt
la pista cap al Coll de l’Oli, indret conegut per ser un lloc de pas de la
Pedals de Foc. Poca broma amb aquest tram que em fa guanyar 600mts de desnivell
en poc menys de 4kms amb una petita treva al Coll Permir ,això si , per un ferm
majoritàriament bo i unes vistes espectaculars.
Un cop superat el petit
laberint de rocam davallo fins al pal indicador del Coll d’Oli (1537mts).
D’aquí, comença un descens per corriol veritablement tècnic en el que no val a
badar i on em cal en més d’una ocasió posar el peu a terra i arrossegar la bici
una bona estona. Just abans d’arribar a Guiró, el corriol travessa el barranc
de la Plana i l’aigua m’acompanya una bona estona fins entrar al poble.
Ara per
asfalt, l’itinerari baixa fins als pobles d’Oveix i Astell, i continua baixant per carretera fins trobar
la L-503 que resseguint-la en direcció nord em deixa a La Torre de Cabdella ,fi
de la primera etapa i inici de la segona.
2ª Etapa
El dia es lleva fresc. Després de passar la nit a l’alberg deTorre de Cabdella a càrrec de la María i el Bascu, començo la meva segona
etapa per asfalt uns 5 km fins a Torre de Cabdella on m’hi acosto al refugi
Tacita a deixar els meus patracols i no arrossegar-los muntanya amunt.
Desfaig
camí i vaig a trobar 1500 metres més avall la pista al Coll Triador. La pista remunta
el vessant oest de la Serra de la
Mainera i és d’aquelles d’anar fent,
doncs son uns 13 km de pujada continua amb unes pendents mitges del 8% que a
més, s’ha de compartir amb altres vehicles motoritzats.
Assolit el coll
(2174mts), la pista continua cap al Nord en descens fins arribar a una cabana
de pastors i més endavant, fent una zeta a l’antiga casa de l’Aigua.
Aquí
comença el que per a mi és un dels caramelets de la BikeFosca, l’antic camí del
Carrilet a l’Estany Gento. Aquest, al principi, comença de manera força
incòmode doncs les peülles del bestiar i les travesses fan que ciclar per les
vies esdevingui una tasca feixuga. Més
endavant la cosa millora considerablement tot i que cal seguir alerta doncs hi
ha trams aeris on el grau d’exposició és força alt en combinació amb d’altres
igualment aeris i molt trencats on caure és totalment prohibit però, que
malgrat això, és una part d’obligada visita ja que el lloc i el seu entorn s’ho
mereixen.
La segona part del camí del carrilet, potser la més espectacular, em
premia amb un seguit de curts túnels que
després de 7kms de vertigen i gaudiment, em dipositen a l’Estany Gento (2152mts)on
paga la pena arribar-se a l’estació del telefèric.
Reculo i vaig a cercar el
corriol de la Canal de Pigolo que és senyalitzat per un pal indicador. Aquest
corriol d’ambient molt alpí, davalla 350 metres fent marrades talment com un embut essent els 100 primers fàcils i
la resta, molt complicats doncs hi ha uns esglaons de fusta que el tornen tècnicament
extremadament exigent i on em toca
carretejar la bici en força punts arribant a una secció, ja fora de la canal,
més assequible però on cal seguir alerta doncs discorre majoritàriament per
pedra solta ja fins arribar a la Presa de Sallente (1782mts) que travesso.
D’allí vaig a petar a la carretera que puja de Cabdella. Hi descendeixo aproximadament un kilòmetre i mig i en un
revolt tancat a l’esquerra, prenc el corriol fins a Central de Cabdella
(1304ms). Aquest és un antic sender, preciós, envaït per la vegetació i on cal anar amb
compte amb els rocs amagats que en alguna ocasió ens fan rodolar a mi i a la
bici pel terra sense majors conseqüències.
Destacar el curt tram vora el petit canal
on l’equilibri és més que un imperatiu. El sender baixa anat a trobar una estranya
porta metàl·lica enmig del bosc que dona pas a un camí que baixa en paral·lel
als tubs d’alimentació d’aigua de les turbines de la Central de Cabdella.
D’aquí, tan sols em resta pujar i passar per les característiques cases
construïdes pels enginyers suïssos que treballaren aquí a principis del Segle
XX fins arribar-me a l’encisador Refugi Tacita, on ja m’esperen la Sandra i
l'Óscar i un suculent sopar amb productes de la seva pròpia horta. De l’hort a
la taula!.
3ª Etapa.
Tal com apuntaven les previsions meteorològiques, s’ha
passat bona part de la nit plovent i avui té pinta de seguir fent-ho. Mirant
ahir la previ amb la Sandra, vam veure
que fins a mig matí hi hauria una petita treva, i és qüestió d’aprofitar-ho,
així que toca matinar. Avui no rodaré sol, m’acompanya en Lluís, veritable Ànima Pater de
la Bikefosca i amb el que a part de la
pluja i la boira, també compartiré bells racons de la ruta d’avui. Amb un dia
que poc convida a sortir a pedalar, en Lluís, matiner, em passa a buscar pel
Tacita i comencem a rodar .Avui ens endinsarem a la polèmica vall de Filià. Anem
a trobar la carretera i pedalem per ella en direcció nord uns 500mts fins
trobar el trencall a l’esquera cap a Filià (1328mts). La pista puja decidida
encadenant zetes una rere l’altre mentre tímidament la boira ens va deixant
descobrir nous paisatges i fins hi tot regalant-nos amb alguna finestreta del Montsent
de Pallars amb part de l’etapa que vaig poder fer ahir.
Per sota el Solà de
Filià, anem remuntant la vall pel marge del riu del mateix nom acompanyats d’un
fi plugim.
Poc a poc s’endevinen davant nostre els esquelets de formigó del que
havia ser la infraestructura de l’estació d’esquí que va ser suspesa per la
fallida de l’empresa promotora. El paisatge, malgrat la pluja , és encisador
però entra la boira i s’acaba la festa.
Teníem intencions de pujar fins a l’Estany
de Filià però desistim. Creuem a l’altra banda de la vall i després d’una breu
remuntada, just passar un pas canadenc (1966mt), iniciem un llarg descens per
la pista de Fa, que segons em comenta en Lluís, en dies normals hom pot gaudir
d’unes vistes fantàstiques.
Ens aturem uns instants al mirador de l'ermita de
Mare de Déu de Fa (1613mts)on a part de la boira poc més podem admirar.
Seguim
baixant cap a Espui on abans, el Lluís em descobreix un nou corriol que esdevé
100% terreny d’aventura.
Un cop som al poble cau un bon xàfec i decidim
refugiar-nos en un bar punt on ens separem en l’etapa d’avui. Jo retorno cap al
Refugi Tacita arecollir les meves coses i on abans, m’aturo en el
museu i la Central Hidroelèctrica de Cabdella (primera en construïr-se a tot
l’estat) tancant així part d’una etapa circular molt rodadora en la que han
predominat les bones pistes i amb un desnivell i quilometratge moderats que la
han fet realment assequible.
4ª Etapa
Ahir, després de la visita al museu de la Central de
Cabdella, hauria hagut de continuar pedalant fins a Pobellà (1239mts), final
d’etapa, però la pluja es va intensificar de manera molt notable (essent la Vall
Fosca aquell dia l’indret amb el registre de més precipitació del país) i malauradament,
vaig haver d’avortar aquesta segona part de la 3ª etapa. Doncs, veient la que se em
venia al damunt, la Mar del museu, se em va oferir a portar-me fins a Pobellà
amb el cotxe malgrat que jo volia acabar l’etapa damunt la bici. Per sort, em
va fer entrar en raó . –Gràcies per tot, Mar!
Després de fer nit a l’acollidora Casa Rural d'Agulló regentada
per la Mercè i la Julita ,(per cert, que bo estaven les postres del sopar...) avui
també rodaré en companyia del Lluís que com ahir, m’ensenyarà els raconets i
els secrets de la Bikefosca. El dia s’aixeca si més no ,com ahir, rúfol i amb una curta
treva matinal de la pluja que aprofitem per fer via. Tot sortint de Can Agulló
,trobem el camí cap al Coll de Sant Quiri per una pista que malgrat les
copioses pluges d’ahir, trobem en bon estat. Aquesta pista, supera poc més de
500 metres de desnivell de forma suau tret d’algun punt molt concret en el cal
que posar-se les piles.
A la collada (1706mts),saltem a l’altre vessant i remuntem
la centena de metres que ens separen del cim del turonet on es troba enclavada
la curiosa ermita de Sant Quiri (1833mts) sent tasca impossible coronar damunt
la bici els darrers metres (les tifes de vaca tampoc no ajuden...!).
En aquest
punt, la pluja dona per finalitzada la treva i comença a ploure. Amb el temps
just de posar-nos els plàstics, descendim anant a buscar la línia de carena
alhora línia divisòria natural i administrativa dels dos Pallars. Fem via cap
al Cap de la Ginebrera (1772mts) per
després, en suau descens seguint per la mateixa carena atansar-nos a la Serra Espina assolint el seu punt culminant
,El Cogulló (1570mts) i descendint per la carena de la Serra de Ruixou fins
anar a trobar un corriol força salvatge que flanqueja la Serra de la Guardia.
D’alli, anem a trobar la pista que ,ràpidament, ens davalla a Bretui (1075mts)i
que abandonem per agafar la carretera
que ens condueix cap a Montcortés(1142mts) i al seu estany d’aigua calda.
Seguim
carretera amunt i agafem el primer trencall a l’esquerra que abandonem un
kilòmetre després per una divertida pista que descendeix per dins de l’Obaga de Comadars culminada per
unes guixeres en el seu final tot just abans d’arribar a Senterada inici i
final de la meva tan peculiar Bikefosca i de la que m'acomiado amb una espectacular patacada en els darrers metres de corriol (per sort no hi ha imatges....;-).
I aquesta ha estat la meva Bikefosca, un tant peculiar, tot s’ha
de dir, ja que ha estat escurçada notablement per la seva “Pota Sud”. D’altra
banda, la mala meteorologia d’aquests dos darrers dies no m’ha permès gaudir com cal de tot el potencial
paisatgístic que aquesta travessa em podia oferir i amb tot, ha superat amb
escreix les expectatives que tenia amb
ella.
Si teniu 5 dies lliures, ganes de pedalar, de tranquil·litat assegurada i
de paisatges amb majúscules, no hi dubteu, la Bikefosca és la vostra ruta. I si
no teniu els 5 dies, segur que la gent de la organització us en fan una
“Bikefosca” a mida que de ben segur, no us decebrà.
Si en voleu saber més sobre que aquesta atractiva travessa ,
podeu trobar tota la informació necessària a la seva web, WWW.BIKEFOSCA.COM o a l’article publicat a
la revista Vèrtex numero 247.
I com no, tot el meu agraïment al Lluís, la Sara, al Martí, al Pau , la
María i la Mar.
