Ferrata Brigata Tridentina, Torre Exner (2495m)
19-9-2013
Avui toca jornada
ferratera i la via escollida per avui ,és la Brigata Tridentina (K4-620mts). Segons
el llibre que portem (“Stupende Ferrate delle Dollomiti” Ed. Athesia), la
Brigata Tridentina, és una de les ferrades indispensables de Dolomites, i per
extensió, una de les més transitades, així que si no volem patir aglomeracions,
ens toca matinar i anar per feina. Aquesta ferrada, va ser re-equipada per membres
de la Brigata Tridentina del cos de muntanya de l’exèrcit italià tot seguint
parcialment el traçat d’un vell camí de la primera guerra mundial que es va
modificar convenientment fins donar-li hi el aspecte actual, de caire més aeri i
esportiu. Per accedir, ens arribem al Passo Gardena i baixem direcció Corvara aproximadament
2 km on en un revolt, hi trobem un gran aparcament (1960mts), on a més, hi trobem
el telefèric de servei del refugi Cavazza. Un pal indicador ens condueix al sender
que en direcció est, en poc menys de 10 minuts ens deixa a peu de via.
Comencem
a grimpar un primer ressalt rocallós que surt al costat de dos gran rocs des d’on
accedim a l’itinerari 676 que seguim horitzontalment direcció est fins un desviament
que ens remunta a la base de la Torre Exner i veritable inici de la ferrada, dividida
en dues seccions.
La primera, sense majors dificultats va evolucionant de manera
vertical per grans plaques i arestes fins arribar a un flanqueig molt acusat en el que un cop
superat, si volguéssim, podríem abandonar i pujar al Franco Cavazza pel sender
que marxa cap a l’esquerra.
Nosaltres seguim cap amunt. La ferrada en aquest
segon tram guanya en verticalitat i dificultat havent de superar una escala i algun
desplomet. Just sota la Torre Exner (2496m) rodegem l’agulla i trobem un pont
penjant i abans, una placa commemorativa de la construcció de la ferrada.
Creuem
el pont i guanyem uns metres verticals més fins arribar a terreny més ajegut. Ara
tan sols en resta atansar-nos pel corriol al Rifugio Franco Cavazza o Pisciadù
(2585mts) on aprofitem per ganyipar una mica abans d’iniciar el descens,
descens que es realitza pel sender 666 cap a la Val Setus directe a
l’aparcament i en el que una línia de vida amb una sirga ajuda a donar
seguretat doncs aquest té força pedra solta i glaç sent lleugerament dret i relliscós
al principi.
