Monte Paterno per la via Ferrada Lucca-Innerkofler.
21-9-2013
Avui farem la que serà la nostra darrera ferrada a les
Dolomites, ja que un cop l’acabem
donarem per finalitzada la nostra estada per aquestes terres. Ahir vam
acampar al càmping de Misurina, un càmping amb els mínims serveis i poc menys
que recomanable. Ben d’hora, per evitar aglomeracions ja que avui és dissabte, recollim
la paramenta i amb la furgo enfilem cap al Rifugio d’Aironzo i aquest cop, pagant
religiosament els 22€ que costa el peatge, i és que estem en una de les zones
més populars i boniques de les Dolomites, el parc de Les Tre Cime de Lavaredo i
tot això, per enfilar-nos dalt del Monte Paterno per la ferrata de Lucca-Innerkofler, un veritable museu de la Primera Guerra Mundial. Un cop som a
Auronzo (2320mts), deixem la furgo a l’aparcament superior i comencem a caminar
pel corriol que vam baixar ahir amb les bicis cap a l’itinerari 101, que per
ample pista, i rodejant les Tre Cime de Lavaredo pel sud ens porta al refugi
Lavaredo en uns 15 minuts.
A l’esquerra
del refugi, comença una pujada curta per una sendera i en 15 minuts més ens arribem
a la Forcella di Lavaredo (2454mts). Del coll, seguim en direcció nord pel mateix itinerari 101 descendint cap al refugi de Locatelli deixant a la dreta la cara oest del Monte Paterno .
Un cop
som al refugi, tombem a la dreta seguint l’incipient cordal de la serra del
Paterno amb el seu característic cilindre en forma de salsitxa, que és cap a on
hem d’anar. Fem una petita grimpada fins arribar a quelcom semblant a unes
trinxeres i just sota la Salsitxa de Francoforte , trobem l'entrada a la primera galeria i entrada
principal a la Galeria Paterno.
Ens equipem amb el kit ferratero al que hi
afegim el frontal i ja ens fiquem a un seguit de galeries i passadissos penjats
fins trobar dins d’una galeria unes escales que pugen fortament i on la foscor
és total, tan sols estroncada puntualment per unes finestres excavades a les
parets i on se suposa estaven enclavades bateries d’artilleria.
Després d’una
segona gran galeria, la galeria Paterno tot i que hem trobat força passos
equipats amb línia de vida, comença la veritable ferrada que puja seguint una
aresta per terreny penjat però sense massa dificultat tret dels passos amb glaç ,ja que
és pot fer gairebé tot el tram caminant.
Arribem a la Forcella de Camoscio
(2650mts) on tenim unes bones vistes del Mont Zengia.
Allí, tombem cap a la dreta seguint la ferrada que ara, s'encimbella
per la paret del Monte Paterno i on hi ha dues línees de vida, una per la dreta
de pujada i l’altre per l'esquerra de baixada.
Un cop superada la via de
pujada, de sobte, la sirga s’acaba i cal seguir pujant per sender poc visible
en algun tram i fer alguna curta grimpada fins arribar al cim del Paterno
(2744mts) , coronat per una gran creu de fusta i una placa en record a Sepp
Innerkofler.
Iniciem el retorn ,que es
realitza pel mateix lloc però usant l'altra línea de vida arribant-nos de nou a
la Forcella Camosci i on ens passegem
una bona estona per la ferrada de la Forcelle que desestimem per que no sabem el
camí de retorn a Lavaredo (Una part que la ressenya de la guía que portem
desprècia i val molt la pena).
Des de la Forcella de Camosci, cal baixar un
barranc per pedrera decantant-nos una mica cap a la dreta rodejant la roca de
la que acabem de baixar. Ara, la ruta segueix un camí excavat a la roca que travessa les parets més
verticals mitjançant un espectacular sender al principi ascendent i amb escales
cisellades que travessa de banda a banda la paret aplanant-se més endavant. L’esmentat
sender, va a trobar l’espectacular Forcella Passaporto (2519mts), un indret des
d’on podem gaudir d’unes espectaculars vistes sobre les Tre Cime, que fins ara
romanien amagades.
També val a dir que just abans de la Forcella, hi trobem una
guaita excavada a la roca que dona una bonica vista de les Tre Cime
perfectament emmarcades.
La ruta creua a través de la Forcella a l'altre costat
de la carena tot fent una travessa al llarg cap a la Forcella Lavaredo. Aquí hi
trobem una nova ferrada molt fàcil amb algunes grimpades i desgrimpades, túnels
curts equipada discontínuament on el camí s’estreny o l'exposició augmenta i finalitzant en una
galeria on a l’entrada, hi ha un panell en baix relleu del temps de la guerra.
Des d’aquest punt, descendim còmodament fins anar a trobar la Forcella
Lavaredo, fent que la tornada fins Auronzo, sigui una agradable i panoràmica passejada
que tanca la nostra breu estada per terres Dolomítiques.
Ara tan sols ens resta
The long way home ....però tornarem, i tant que hi tornarem, encara queda moltíssima feina per fer!!.
